Erdogan no pot aturar la caiguda de la lira

Barcelona“Ells tenen els seus dòlars, nosaltres tenim el nostre poble, la nostra veritat i el nostre déu”. Són les paraules que va pronunciar el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, divendres passat després que Trump anunciés l’augment dels aranzels sobre l’alumini i l’acer al país otomà. Encomanar-se a la divinitat no va ajudar la lira turca, que va veure com el seu valor se seguia desplomant. Aquest dilluns el Banc Central turc va anunciar a primera hora del matí diverses mesures per frenar aquest comportament. L’entitat va comprometre’s a proporcionar als bancs del país “tota la liquiditat que necessitin” i reduir el percentatge de reserves obligatòries, una mesura per incentivar el moviment de capital. A més, la borsa d’Istanbul va aplicar restriccions a les vendes d’accions en curt.

L’efectivitat d’aquest pla per frenar la devaluació de la moneda va ser efímera: al llarg del matí, la lira turca va veure com la taxa de canvi enfront del dòlar es recuperava un 5%, un comportament que durant la tarda va tornar a canviar.

De fet, d’ençà que va començar l’any, el valor de la divisa del país otomà s’ha desplomat més d’un 40%. Aquesta caiguda ha sigut motivada per la inestabilitat política dels últims anys i, recentment, per la imposició de forts aranzels sobre l’acer i l’alumini per part del govern dels Estats Units (del 50% i el 25%, respectivament). Aquesta mesura adoptada per Donald Trump respon a les exigències de la Casa Blanca perquè el govern turc alliberi Andrew Brunson, un pastor protestant acusat de participar en el fallit cop d’estat del 2016 que pretenia derrocar el president Erdogan. La fiscalia turca demana 20 anys de presó per a aquest religiós.

La crisi esquitxa Espanya

Enmig d’aquest clima de tensió, els bancs espanyols són els que hi tenen més a perdre. Segons les dades del Banc de Pagaments Internacionals, les entitats bancàries espanyoles són les que registren una exposició més gran a Turquia: el 36% de l’exposició de la banca internacional al país eurasiàtic prové d’Espanya. En aquest sentit, un dels grups més afectats és el BBVA, que posseeix el 49,85% de l’entitat turca Garanti. De fet, el BBVA va tancar aquest dilluns la sessió borsària amb un descens del 3,23% en el preu de les seves accions -el pitjor comportament del selectiu-, culminant sis jornades consecutives en números vermells. Durant aquesta última setmana, l’entitat basca ha perdut més de 4.000 milions d’euros de capitalització borsària.

A més, la resta de bancs de l’Íbex-35 també van registrar caigudes durant la sessió. El Santander va ser el segon valor amb un retrocés més alt (2,43%), mentre que el Banc Sabadell i CaixaBank van experimentar caigudes de l’1,66% i el 0,31% respectivament.