Epicentre al Vallès: Fluidra i el Sabadell lideren les pujades de l’Íbex català al 2021

Tres empreses catalanes van estar entre les quatre que més van pujar a l’Íbex-35 durant el 2021: les dues primeres són les sabadellenques Fluidra i Banc Sabadell, que van quedar en segona i tercera posició, mentre que Naturgy va quedar quarta. Només una empresa, la farmacèutica madrilenya Rovi, va superar els seus registres i va aconseguir quedar en primera posició. A l’altre extrem hi ha Grifols, que va perdre un terç del seu valor durant l’any passat i va ser el segon pitjor valor de l’any del selectiu espanyol.

Un Íbex-35 que, tot i tancar amb una recuperació de prop del 8%, va ser el pitjor dels grans selectius europeus i va quedar lluny dels increments del voltant del 20% registrats tant per l’Euro Stoxx 50 (que agrupa els gegants europeus) com per l’S&P 500 (que conté les principals empreses dels EUA).

No tothom és pessimista, en vista d’aquests registres. Segons Alfons Fernández, del Col·legi d’Economistes de Catalunya, l’Íbex s’ha vist penalitzat perquè Espanya és el país de la UE on més va caure l’economia per la pandèmia i al que més li està costant recuperar-se. Però això també indica, segons Fernández, que “el potencial de revalorització també serà millor” a partir del 2022.

Repassem a continuació l’evolució de les vuit empreses catalanes de l'Íbex:

Fluidra (+68%)

El 2021 va ser un gran any per a aquests especialistes en piscines, que es van incorporar a l’Íbex-35 al març i al tancament de desembre eren la segona empresa del selectiu que més havia pujat. "Aquest any ha sigut excepcional, però en porten molts fent-ho molt bé", diu Xavier Brun, responsable de renda variable europea a Trea. "Han passat de ser una empresa familiar a una multinacional com una casa de pagès", especialment des que van comprar el seu rival Zodiac el 2018.

A més de fer-ho bé, la companyia ha tingut sort: la pandèmia i els confinaments han elevat la demanda de productes de piscina, perquè hem passat més temps a casa, i el mercat sembla intuir que aquesta és una tendència amb llarg recorregut. "Han avançat el pla estratègic, i el que esperaven obtenir d’aquí uns anys ja ho han aconseguit", explica Brun.

Banc Sabadell (+67%)

El banc vallesà va tenir per fi bones notícies a la borsa, però el seu problema és que abans havia caigut molt. "Venia d’un recorregut tan negatiu que tenia més potencial de recuperació", diu Alfons Fernández. Fa exactament dos anys, el gener del 2020, cada acció seva valia un euro, i ha tancat el 2021 en una mica més de la meitat (0,6 euros). Per a Brun, el seu pecat original és que "és un banc de mida mitjana barallant-se amb els grans" i que "no fa la sensació d’haver trobat el seu lloc, com Bankinter". Tot i això, té alguns vents de cua que l’ajuden. "El 2020 va baixar molt perquè va haver de fer moltes provisions per cobrir-se per la crisi, i el 2021 va poder alliberar provisions perquè l’escenari no ha sigut tan negatiu com semblava inicialment", segons Brun. A això cal sumar-hi la millora de la seva filial britànica, la històricament problemàtica TSB.

Naturgy (+51%)

L’antiga Gas Natural va anar bastant en paral·lel a l’Íbex durant la major part de l’any, fins que, com s’aprecia al gràfic, cap a l’octubre i especialment al novembre es va disparar i va acabar amb una pujada superior al 50%. Això s'explica per dos motius, bàsicament: un és el del preu de la llum, que es va començar a disparar justament en aquella època. Naturgy té una part del negoci (la distribució) que està regulada i amb uns resultats estables, però l'altra part (la generació d'electricitat) ha fet un salt aquest 2021. "Els beneficis venen de la generació d’electricitat, i molta és en gas, que ara és més car", explica Brun. "Abans amb la llum guanyaven poc, però, si s’incrementa el preu, ara guanyen més diners per cada quilowatt", afegeix.

A part, també hi ha els intents del fons IFM per fer-se un forat al consell d’administració de Naturgy. IFM va llançar una opa per quedar-se entre el 17% i el 22% de la gasista, però va aconseguir poc menys de l’11%. Tot i això, IFM segueix comprant accions, i això "ha generat una demanda extraordinària que en condicions normals no tindria", diu Alfons Fernández. "És un aspecte purament tècnic, i és possible que més tard el preu reculi".

Grifols (-29%)

Una de les sorpreses de l’any, en aquest cas negativa. "La majoria d’empreses van tocar mínims el març del 2020, però Grifols és una de les poques, possiblement d’Europa, que estan per sota d’aquell moment", segons Xavier Brun. La companyia, de fet, està en nivells no vistos des del 2014. A què es deu? Bàsicament, al fet que el mercat considera que té massa deute (ara mateix és cinc cops l’ebitda) i que les seves despeses han crescut, de manera que necessitarà més caixa (és a dir, diners).

Si els costos han crescut és perquè als EUA, el principal país on recullen sang (perquè allà es pot pagar els donants), el nombre de donants ha baixat arran dels xecs enviats pel govern nord-americà. Com a conseqüència, Grifols ha hagut de pagar més per obtenir la sang, que és la seva primera matèria, diu Brun. La dependència del plasma també ha fet que la companyia miri de créixer en negocis diferents, segons va anunciar al maig. "Hi ha més dubtes sobre la seva viabilitat financera, pel seu deute, que no pas sobre el negoci. És cert que han fet moltes inversions, però això farà créixer els beneficis i la ràtio de deute baixarà", raona.

CaixaBank (+15%)

Com el Sabadell, CaixaBank es va beneficiar del fet que durant el 2021 pogués rebaixar provisions que s’havia vist obligada a fer durant el 2020. És per aquest motiu que, en general, "tots els bancs han anat molt bé a borsa", diu Brun, que alerta que estem parlant "de temes comptables, no de negoci". Una part que sí que és de negoci és la possibilitat que es comencin a apujar els tipus d’interès, cosa que als EUA passarà aviat, però a Europa encara no se sap quan. Malgrat aquesta incertesa, segons Fernández, el mercat comença a donar per fet que aquestes pujades arribaran, sobretot per frenar la inflació, i això també està empenyent la cotització dels bancs.

Tot i això, la revalorització de CaixaBank és la menys acusada d’entre els bancs de l’Íbex. Fernández creu que és perquè es tracta d'un banc "menys consolidat internacionalment" i, per tant, més contagiat per la lenta recuperació espanyola.

Cellnex (+12%)

Després de gairebé multiplicar per cinc el seu valor entre el 2015 i el 2020, la pujada de Cellnex va ser més moderada l'any passat. Brun la posa al grup de Fluidra: "Ho han anat fent molt bé durant anys i tenen els objectius clars, que passen per la internacionalització". Tenen pocs beneficis, però perquè estan reinvertint molt per créixer ràpidament.

Fernández és menys optimista: "El 12% que van pujar l’any passat l’han perdut durant la primera setmana del 2022", explica, i creu que els dubtes expressats pel supervisor de competència del Regne Unit —que ha posat obstacles a una compra de torres de telecomunicacions— han generat dubtes als inversors.

Almirall (+3,5%) i Colonial (+2,8%)

Les dues companyies van acabar pràcticament igual que com van començar l’any. Per als inversors, un cop descomptades la inflació i les comissions que se’ls cobren, haurien generat pèrdues si no fos pels dividends que han pagat aquestes companyies. De fet, Colonial és una socimi, un tipus d’empresa que destina al dividend la major part del que guanya. Però els dos experts coincideixen en dir que és una empresa de la qual hi ha "poca cosa a dir". El seu "comportament bastant pla" possiblement es va veure afectat per la marca Íbex, que l’ha acabat penalitzant, sosté Fernández.

Pel que fa a Almirall, la qüestió clau van ser els resultats. "Si no ha acabat de tirar ha sigut perquè al tercer trimestre va retallar beneficis i els inversors no s’ho esperaven". Amb tot, ha quedat per sobre de la majoria de farmacèutiques de l’Íbex, però "per sota de la mitjana de les farmacèutiques europees".