Pau Relat, president de Fira de Barcelona: "L'ampliació de Fira té més sentit ara després del covid que mai"

BarcelonaPer a Fira de Barcelona, l’anul·lació del MWC del 2020 va ser el primer presagi d’un any amb les instal·lacions buides d’esdeveniments i congressistes. En context de pandèmia, el recinte inaugurat a Montjuïc el 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional s’ha convertit en espai d'acollida per a persones sense llar, hospital de campanya i –en els últims mesos– centre de vacunació. A partir de dilluns, a la Fira hi tornen els mòbils i el 5G. Podeu recuperar el vídeo de l'entrevista amb el conseller delegat de GSMA, John Hoffman.

Què recorda del dia en què van anunciar la cancel·lació del 2020?

— Van ser dies complicats en què es van prendre decisions que no eren fàcils, però és en els temps complicats quan realment un veu la força del partenariat. En aquest dies complexos és quan hem pogut constatar la fortalesa de la relació entre la GSMA, Fira i la ciutat de Barcelona.

Com serà aquest Mobile?

— Serà el millor Mobile possible en el context en què ens trobem. Hem de posar en valor l’extraordinària importància de tornar a fer un esdeveniment per a 25.000 o 30.000 persones a Barcelona en un entorn segur. La temptació de no fer aquesta edició i anar a la del 2022 era gran, però consideràvem que la nostra responsabilitat era fer de motor de la reactivació econòmica. Llançarem un missatge molt clar al món. Com diuen els americans, we are back. 

I la del 2022?

— En funció de com estigui la mobilitat internacional, crec que tindrem un Mobile 2022 molt semblant al del 2019. Penso que hi ha un gran interès de tornar a participar en esdeveniments presencials.

També en moments difícils s'ha adonat de qui són els seus amics?

— Com a Fira ens hem comportat com ens agradaria que es comportessin amb nosaltres. En aquest període la GSMA va decidir en acord amb les institucions allargar un any més el contracte de permanència a Barcelona fins al 2024. És una mostra clara del seu compromís amb la ciutat.

El Mobile representa prop del 40% dels seus ingressos. Amb l’edició reduïda d’aquest any i sense l’anterior, això els posa en dificultats?

— Estem centrats en reiniciar l’activitat i ja ho vam fer al juny. Fira és una entitat absolutament solvent. Per tant, no ens preocupa, ens ocupa el fet de tornar a la normalitat al més aviat possible. El 2022 serà un magnífic exercici i la solidesa de la institució ens permetrà afrontar el 2021 amb total tranquil·litat.

Però no entren en pèrdues?

— En absolut.

Com està l’ampliació?

— Progressa adequadament. Contràriament al que la gent pot pensar, ara té més sentit que mai. L’ampliació no la fem per d’aquí quatre anys o cinc anys, sinó per deixar un llegat a l’altura dels millors recintes firals d’Europa per als pròxims 20 anys. L’objectiu és tenir-la acabada el 2025 per donar-li menys excuses al senyor Hoffman perquè no ens puguin dir que no a la voluntat de quedar-se molt més temps a Barcelona.

Suposo que els indults també li van molt bé a Fira de Barcelona.

— Tot el que sigui anar tornant a una situació més o menys normalitzada i que hi hagi una certa estabilitat. Això permet dinamitzar econòmicament el teixit i l’activitat. Per tant, per a Fira evidentment és una bona notícia tot el que vagi tendint a desencallar la situació.

Com hauria de ser la sortida de la crisi postpandèmia per a Barcelona i l’economia catalana? 

— La crisi ens dona l’oportunitat, perquè ens iguala a tots per baix, de repensar aquelles coses que no hem fet del tot bé. I de pensar com les hem de fer de cara al futur. Com a Fira sempre m’agrada dir que en sortirem reforçats.

Vostè està a favor de l’ampliació de l’aeroport del Prat tal com la presenta Aena? 

— Creiem que és imprescindible dotar el país i la ciutat d’unes infraestructures que permetin sobretot potenciar els vols intercontinentals. Cal no perdre aquesta finestra d’oportunitat, arribar a un consens i tirar-ho endavant. 

Idealment on s’haurien de destinar els fons europeus?

— No tinc una bona resposta. Els fons europeus ja han fet una part molt important de la seva feina que ha passat desapercebuda: posar companyies a generar projectes no només elles soles sinó en associacions. Haurien d’anar destinats a eixos de futur com la sostenibilitat i la digitalització i de ser repartits no només entre les grans sinó també les pimes.