Mònica Roca: "Cal que es posin diners directes a les empreses"

BarcelonaMònica Roca i Aparici (Barcelona, 1969) és la flamant presidenta en funcions de l’organisme empresarial amb més tradició de Catalunya: l’adeu parcial de Joan Canadell pel seu salt a Junts per Catalunya ha fet que la seva vicepresidenta avanci alguns mesos aquest ascens, que es preveia per al mes de juny. De petita volia ser astronauta i al final dels 80 Roca s’havia acostumat a ser l’única alumna dona a les aules d’enginyeria de telecomunicacions. Trenta-cinc anys més tard és la primera presidenta que té la Cambra de Comerç en la seva llarga història. Una altra barrera trencada per una dona que ve d’una família d’emprenedores (bars, forns, parvularis) i que va fundar isardSAT, una empresa de satèl·lits, però que no vol hissar cap bandera feminista. En la seva primera entrevista des que ha arribat a la presidència llueix un penjoll amb l’estelada i explica que té Canadell entre els seus referents personals. I una lliçó empresarial molt clara: “Si vols anar de pressa, ves sol; però si vols anar lluny, anem plegats”.

Expliqui’ns la seva trajectòria.

Des de ben petita volia ser astronauta i una mica això m’ha guiat en les diferents decisions que vas prenent a la vida. Vaig estudiar enginyeria de telecomunicacions i m’ha anat marcant aquest amor per la ciència i la tecnologia. De fet, la meva primera feina va ser a l’Agència Espacial Europea.

Quan va tornar a Catalunya?

Hi ha hagut una altra cosa que també m’ha marcat molt, que és l’amor pel meu país. Sempre he pensat en allò de “roda el món i torna al Born”, i per això vaig tornar dels Països Baixos. Volia tornar per fer el que m’agrada, muntar l’empresa i treballar una mica pel meu país.

¿Això explica que entrés a Eines de País?

M’interessava molt el món empresarial, soc molt defensora dels models econòmics basats en el coneixement i penso que les empreses s’haurien d’enfocar molt més en coneixement que no en el model econòmic feble que tenim, com s’ha fet palès en aquesta crisi. I sempre vam confiar molt que l’empresariat era molt més independentista del que se’ns feia veure.

Quin balanç fa dels divuit mesos?

S’ha fet un nombre de coses crec que excepcional. L’octubre del 2019 vam presentar el pla estratègic Catalunya 2030-2040. L’hem hagut d’anar adaptant perquè ningú podia preveure que arribaria una pandèmia així. En aquest pla vam enumerar quinze eixos, molts dels quals anaven en línia amb la transformació digital, i aquesta, per exemple, s’ha accelerat. Hem posat molts esforços econòmics i recursos interns per ajudar 7.000 empreses a fer aquesta transformació digital. I hem fet molts estudis econòmics. I durant la pandèmia vam ajudar a fer arribar mascaretes, bates, respiradors...

¿Quina és la seva diagnosi de la crisi actual? Què s’hauria de fer?

Soc optimista de mena, però la situació econòmica és més complicada del que puguem recordar. Vaig entendre en un primer moment que no estiguéssim preparats, però que deu mesos després hàgim d’ajornar unes eleccions és senyal que moltes coses no s’han fet bé. L’única solució és endeutar-nos. Fins a 20.000 empreses han tancat i, si no volem que això continuï, cal que l’Estat s’endeuti. Cal que es posin diners directes a les empreses perquè sobrevisquin: quan passi la crisi sanitària, si tens les empreses en bona forma, revifaran; si s’han mort, no faran res més. I, en paral·lel, cal aprofitar-se d’aquesta desgràcia, que ens pot ajudar a fer aquest canvi de paradigma cap a un model econòmic basat en el coneixement.

¿Fins a quin punt hem de ser optimistes de cara a la primavera?

És molt difícil de dir, penso que amb la vacuna hauria de millorar la situació. Però aquesta és l’altra: ¿com és que estem vacunant a aquest ritme? No dic que sigui fàcil, però s’haurien de posar més esforços perquè això vagi molt més de pressa.

¿Com van les seves relacions amb altres actors econòmics?

Hi ha coses que mai hem entès. L’objectiu final i últim de totes les patronals hauria de ser el mateix que el de la Cambra: treballar per a les empreses. Pensàvem que amb Pimec tindríem una gran relació; no hem entès de cap manera aquesta reacció que han tingut en contra d’aquesta Llei de Cambres, una llei que tenen totes les altres comunitats autònomes espanyoles.

Què li agradaria haver assolit quan s’acabi mandat el 2023?

La Llei de Cambres, justament, per regular la nostra situació. Ens agradaria que hi hagués un govern que la materialitzés. I, després, m’agradaria caminar cap a aquest model econòmic basat en el coneixement i en el talent.

Hi ha empresaris que creuen que la Cambra ha fet política durant aquest any i mig.

Això em fa molta gràcia perquè quan sopo amb els meus fills també fem política. La política és al dia a dia, contínuament, i encara més en el moment actual. Què és fer política? Hem intentat fer polítiques econòmiques, que és el que ens pertoca, no fer polítiques socials ni sanitàries.

Però el salt de Joan Canadell a JxCat és per fer política.

El dia que va fer el pas de postular-se com a independent a les llistes de Junts va delegar totes les funcions en mi i va dimitir del Consell de Cambres. A més, una de les raons per les quals fa el salt a la política, i que quedi molt clar això, és precisament la Llei de Cambres. La frustració de no haver aconseguit aquesta llei és el que ha impulsat el Joan a fer el pas a la política.

A Catalunya hi ha 135 diputats i només un president de la Cambra. ¿No és un desprestigi per a la institució que Canadell la deixés?

És veritat que de president de la Cambra n’hi ha un, però no té tot el suport que ha de tenir. Si anem sense una Llei de Cambres i sense finançament, no tenim tant poder com el que hauríem de tenir. Això és el que demanem. No saps el que ens ha arribat a costar captar aquest finançament: estem parlant de 2,5 milions d’euros per a tretze cambres i 680.000 empreses. I, insisteixo, aquest relleu ja estava previst, en tot cas s’ha avançat tres mesos.

A vostè la tempta la política?

No. És cert que la vida dona moltes voltes, tampoc m’hauria pensat que seria presidenta de la Cambra, però ara mateix no m’hi veig.

¿Què diria als empresaris que s’han sentit deixats de banda perquè consideren que la Cambra defensa postulats independentistes?

Els independentistes segurament s’havien sentit molt deixats de banda abans, quan ningú els representava. Però nosaltres no representem només l’empresariat independentista; pensem que la independència afavoreix Catalunya i, per tant, tota l’economia catalana, però això no vol dir que no representem una empresa que no sigui independentista. Només faltaria. Segurament les grans empreses que no tenen la seu a Catalunya tenen una visió diferent, però l’empresariat que té la seu a Catalunya, treballa a Catalunya i viu a Catalunya tendeix a ser independentista.

¿S’equivoquen els que han vist la Cambra com un òrgan al servei del president Puigdemont?

Estan molt equivocats. La Cambra ni de bon tros està al servei de Carles Puigdemont.

¿S’ha reunit amb les grans empreses catalanes de l’Íbex-35?

Al principi del mandat ens vam reunir amb les catorze empreses que ocupen aquesta cadira que no és escollida democràticament a la Cambra, sinó que es va donar a subhasta.

¿Amb el president de La Caixa, Isidre Fainé, s’hi ha reunit?

No, perquè fins ara he sigut la vicepresidenta. Segurament en tindré l’oportunitat aviat.

¿Van fer política les empreses que van retirar la seu social de Catalunya després de l’1-O?

Evidentment, sí. D’entrada el que vam dir va ser que, de fet, d’empreses no se’n va moure cap, l’única cosa que van moure van ser les seus socials. Si les decisions les trasllades a un altre lloc sí que tindrà un impacte negatiu. Per això em fa gràcia quan diuen “la Cambra fa política”. Jo no vull fer més política de la que ens pertoca, però és que tothom en determinades situacions fa política, i en aquell moment en van fer les empreses. I ho van fer condicionades.

¿La Cambra té algun pla per intentar que tornin a tenir la seu aquí?

Un pla específic, no. En alguns casos són elles les que han mostrat predisposició per recuperar la seu aquí i nosaltres les hem ajudat.

¿És millorable la relació de la Cambra amb ERC?

Molt millorable.

Què creu que pot aportar?

Abans hi havia qüestions personals, però a mi no em coneix ningú. No tinc enemistats o discrepàncies a priori, en tot cas poden néixer a partir d’ara, i això facilita el diàleg.