Economia19/08/2019

Entitats socials catalanes generen ingressos amb la reducció de les emissions de CO2

Salvador Samitier, cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, assegura que aquesta iniciativa “tindrà continuïtat” els pròxims anys

Xavier Grau
i Xavier Grau

Les entitats socials de Catalunya tenen l’oportunitat de convertir en ingressos les seves accions per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle. Aquest estiu han sortit a la venda els primers crèdits d’emissions de CO2 provinents de les accions d’aquestes entitats socials, en el marc d’un programa impulsat per la Generalitat, a través de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, i en el qual participa SendeCO2, l’operador del mercat de drets d’emissions de diòxid de carboni (CO 2 ).

Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El sistema és senzill. Una entitat social ha de reduir les seves emissions -i acreditar-ho-. Cada tona de CO 2 no emès es converteix en un crèdit, que surt al mercat a un preu de 10 euros, i que poden comprar altres empreses i persones que volen compensar voluntàriament les seves emissions.

Cargando
No hay anuncios

En total han sortit a la venda 4.256 crèdits -que corresponen a 4.256 tones de CO 2 que han estalviat les entitats socials-, que equivalen a les emissions que, per exemple, farien 4.256 cotxes que circulen uns 10.000 quilòmetres anuals. La quantitat no és alta, però els impulsors de la campanya esperen que augmenti els pròxims anys. Corresponen a emissions estalviades el 2016 i el 2017 i que es van certificar durant el 2018. Entre les actuacions per estalviar aquestes emissions hi ha des d’accions per evitar el malbaratament alimentari fins a la substitució de calderes de gasoil i propà per altres de biomassa o per plaques solars, les accions per a l’eficiència energètica dels edificis o la substitució de vehicles de combustió per altres d’elèctrics.

Monetàriament no és una gran quantitat. En conjunt els crèdits generats sumen poc més de 42.500 euros. “És més un tema de responsabilitat social”, admet Ismael Romeo, director de SendeCO2. De fet, la seva participació en el projecte també s’ha d’enfocar així, ja que SendeCO2 tramita les vendes d’aquests crèdits sense obtenir-ne cap benefici.

Cargando
No hay anuncios

“El que volem és posar-ho fàcil als que volen contribuir a preservar el medi ambient”, explica Romeo. De fet, aquest és el sistema, ja que els crèdits generats no són vàlids per al compliment de la directiva de comerç de drets d’emissió, sinó que es tracta d’un mercat de carboni voluntari, és a dir, els compradors són empreses que volen contribuir a millorar el clima en un marc de responsabilitat social corporativa, no per obligació legal.

En el mercat del carboni voluntari hi ha diferents tipus de crèdits en funció de la qualitat del projecte, la fiabilitat i traçabilitat de la venda, o la reputació de l’entitat promotora. En funció d’aquestes circumstàncies, els crèdits tenen diferents preus, que van dels 0,21 euros la tona fins als 12 euros. En aquest primer pla de la Generalitat, que és pioner a l’Estat i a Europa, els crèdits se situen en la banda alta, amb 10 euros. Malgrat tot, per sota del mercat, ja que en els últims anys el preu de la tona de CO2 en el mercat s’ha disparat. El 2016 va marcar una mitjana de 5,35 euros, quan des de principis d’aquest any la mitjana se situa al voltant dels 25 euros la tona.

Cargando
No hay anuncios

Continuïtat

Salvador Samitier, cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, assegura que aquesta iniciativa “tindrà continuïtat” els pròxims anys. Samitier anuncia que en les següents convocatòries es vol “aprofundir en projectes de fort component social”, i admet també que “caldrà revisar a l’alça el preu dels crèdits”.

Cargando
No hay anuncios

En aquest primer pla les entitats que han generat crèdits són la Fundació Banc dels Aliments, l’entitat d’economia solidària Ecosol, la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell, la Fundació Autisme Mas Casadevall, la Fundació St. Paul’s, la Fundació la Caritat i la Fundació la Vall.