Enric Casi, director general de Mango: "No podem fabricar a Catalunya"

BarcelonaMango, la primera empresa tèxtil catalana, viu un moment dolç. En plena crisi, el grup, propietat d'Isak Andic, creix a velocitats inusitades. Però el camí no ha estat fàcil. Del 2007 al 2011 l’empresa va viure moments delicats i va reduir el benefici de manera significativa. El director general de la companyia, Enric Casi, explica obertament tots els perquès, ara que, segons diu, ja estan corregits. I hi confia, perquè és atrevit en els pronòstics: en cinc anys facturaran 5.000 milions, i en 10 anys arribaran als 10.000 milions d’euros de facturació, sis vegades més que el 2012. Per fer-ho, cal créixer a un ritme del 20% anual i, de moment, ho han complert.

Com han aconseguit facturar un 20% més el 2012, en plena crisi?

El 2011 vam fer diversos canvis. Teníem un tipus de roba molt ocasional, dissenyada més per a esdeveniments que per al dia a dia. Vam canviar el cap creatiu de la companyia, que tenia la mentalitat de fer articles molt glamurosos i d'estil 'boutique'. I vam fer una col·lecció majoritàriament de peces per a ús quotidià. Aquest canvi va ser molt important, però també vam canviar l'interiorisme, perquè teníem poca roba a la botiga, i això feia que la venda fos molt assistida. Vam posar peces de totes les talles a les botigues.

I van anunciar rebaixes de preus.

Sí, però al final el marge ha estat el mateix, perquè no fem tants descomptes puntuals. En la publicitat també, fèiem catàlegs sense preus, o amagats. Ara surten grans, perquè la gent ho pugui veure. Això ha creat més flux a les botigues i la gent hi compra més. Hi havia persones que treballaven aquí i ja no portaven producte Mango, perquè era més per sortir que per treballar.

Un 20% més és una molt bona xifra, però van dir que esperaven créixer un 30%. N'estan satisfets?

Molt. Fins i tot a Espanya amb el consum deprimit hem venut més. Ho estem tant, que hem començat noves línies: Kids, per a nens, una de roba interior, de roba esportiva, hem reforçat la línia He... I farem una cadena nova de roba jove i una de talles grans, que serà per a dones que volen anar modernes. Aquestes dues últimes seran com Touch i He, que queden fora de les botigues Mango. Serà una marca completament diferent, tot i que segurament hi afegirem 'by Mango'.

Per què han abandonat el mercat brasiler?

Teníem dues botigues i s'ha de tenir una massa crítica perquè sigui rendible. Volíem invertir en altres zones del món. Ens focalitzem més a la Xina, els Estats Units, França, Itàlia, Alemanya... No volíem focalitzar tant al Brasil.

Però és dels països que més creix.

Sud-amèrica, en general, no es un mercat gaire important per a nosaltres. Té moltes dificultats per al 'just in time'. Les duanes són difícils i caben poques botigues en cada ciutat: de dues a quatre com a molt. I a Europa n'hi caben 40 o 50, com a Barcelona! A més, al Brasil hi ha canvi de temporada: quan aquí és estiu, allà és hivern. De tota manera, és un mercat que no ha notat tant la crisi i el seguirem de prop.

Amb els canvis han obert un 70% menys de botigues. Per què?

El 2011 vam obrir la majoria de botigues en córners a centres comercials, que són mot més fàcils i barats. Com que fèiem un producte que anava dirigit a un altre sector del mercat, més mitjà, no competíem tant en preus i això feia els córners una bona solució. Ara ens hem situat a la part del mercat que és un producte de qualitat, d'última moda, però bé de preu. Ara estem competint rabiosament en preu amb Inditex, H&M. El sector mitjà no ven: Cortefiel, Adolfo Domínguez, totes aquestes marques estan arruïnades. Després torna a vendre la part alta del 'target', com Louis Vuitton. Nosaltres érem al mig i ens hem resituat a l'inci, roba per a tothom. Amb aquesta nova política pensem que ens convenen menys córners. Fem tant de producte que necessitem grans botigues i invertim en centres comercials a peu de carrer, en botigues grans de 1.000 metres com a mínim. Tenim 900 còrners i no en volem més. L'any 2011 va ser un any de crisi perquè vam obrir massa córners, entre altres coses.

Altres coses?

Estàvem descentrats. La crisi al món anava augmentant i nosaltres anàvem fent la col·lecció com si no hi hagués crisi. Era un model que fins a l'any 2007 ens anava molt bé. Però amb la crisi hem hagut de fer un canvi de col·lecció.

I a partir d'ara creixeran al mateix ritme?

Esperem vendre entre un 15 i un 20% més cada any, anar creixent i consolidant les noves marques en un període de dos a tres anys.

Tot i l'augment de vendes, amb la rebaixa de preus ha caigut el benefici?

Encara no tenim els resultats finals, però per tenir una idea [el 2012], hem doblat el benefici de l'any passat [pel del 2011, que va ser de 63,3 milions d'euros]. Hem venut un 20% més i hem guanyat el doble. Per això estem tan animats. En cinc anys volem facturar 5.000 milions, i en deu anys, volem arribar als 10.000 milions.

Tenen previst seguir creixent a Espanya?

Hem obert molt poques botigues a Espanya, en tot el 2012, només 8, i més de 300 a tot el món. Les obertures són botigues molt importants, 'flagships', com la del Passeig de Gràcia de Barcelona, o una a Madrid.

És culpa de la crisi o ja han arribat a la saturació al mercat?

L'expansió és marginal perquè ja hem arribat a la consolidació, tot i que la crisi hi té a veure. De tota manera ja fa anys que no estem centrats a fer una gran expansió. Perquè el mercat està bastant consolidat.

Ja són pràcticament a tot arreu, però on tenen la mirada posada?

A nivell internacional a Rússia, que és un país molt gran i ens va molt bé i també a l'Àsia. Als Estats Units estem a ralentí: vam obrir moltes botigues i veiem com van evolucionant. També hem de veure com anem al nostre entorn, perquè als grans països europeus, com França, Itàlia, el Regne Unit i Alemanya, hi tenim unes 150 botigues a cadascun i n'hi caben 300 o 400, com a Espanya.

A Catalunya hi ha un embolic legal per la llei d'horaris comercials. Quina postura tenen?

Nosaltres ens adaptem a cada comunitat. Si Catalunya vol fer una cosa, la fem. No actuem de lobi en aquest sentit.

Els ha passat alguna factura, el procés sobiranista?

Nosaltres a la bossa hi posem Barcelona, perquè la gent preguntava si érem d'Inditex. Portem la marca Barcelona arreu del món i ens en beneficiem tots dos, perquè Barcelona és una marca molt rellevant i Mango també. És una simbiosi positiva per a tothom.

Però no li pregunten pel procés?

No tinc notícia que a mi em preguntin. En qualsevol cas, és molt important situar Barcelona al món.

Després del cas a Bangla Desh

Tradicionalment no hem fabricat gaire a Bangla Desh. A la memòria anual s'explica detalladament on fabriquem i que seguim uns processos molt estrictes. Vam fer unes comandes de prova a aquella fàbrica, que encara no s'havien ni posat en marxa. Igualment, ho lamentem molt, esclar.

És possible un retorn de part de la producció a Catalunya?

De moment no entenem com. No ens surten els números, i no podem fabricar a Catalunya. En el món cada país s'ha anat especialitzant en diferents coses i cadascú fa bé la part en què s'ha especialitzat. A Espanya, fa 50 anys tothom cosia i ara no cus ningú. Al Japó va passar igual, i a la Xina ja està començant a passar. La gent va fent coses que tenen més valor afegit.

I no hi ha cap cosa dintre del tèxtil que es pugui fer aquí?

La roba més tècnica potser sí. Però no entra dins el nostre tipus de negoci. Són robes amb valor afegit. La roba de vestir es fa l'Àsia: Xina, el Vietnam, Cambodja, Bangla Desh i l'Índia.

A quin preu s'hauria de vendre la roba de Mango si es fes aquí?

No ho sé. Jo crec que no hi ha ningú, cap taller, que ho pugui fabricar a Espanya això. Els costos són molt diferents. Un euro a Espanya val una cosa, a la Xina una altra... Hi ha molts móns en el món.

El posicionament de preu de Mango és igual a tots els països?

Hi ha diferències de preu, marcades pels aranzels, els IVA, el que valen els lloguers, els sous de la persona que ven... A Suïssa una dependenta guanya molt més, per tant, fas un altre preu de venda.

Últimament hem vist canvis en la cúpula de Mango. L'últim ha estat la jubilació de Nahman Andic, el germà d'Isak Andic. En veurem més?

Crec que no veurem més canvis. Ell per edat s'ha jubilat, no és un canvi, estrictament parlant.