La Xina, sequera i renovables: tres claus que poden fer trontollar el preu del gas aquest 2023
El mercat de futurs de referència europeu s'ha normalitzat i el combustible ronda els 40 euros MWh
Madrid"Estem molt millor que fa un any". "És força poc rigorós basar els preus d'avui amb el que pot passar la resta de l'any". "Encara hem d'estar alerta". Són alguns dels missatges que la setmana passada van verbalitzar alguns dels presidents de les principals energètiques d'Espanya en el marc del cicle Wake Up Spain 2023. Més d'un any després de l'esclat de la guerra a Ucraïna, la situació dels preus de l'energia i en particular del gas és força diferent de la viscuda el 2022, quan es van batre tots els rècords. De fet, el mercat de futurs de referència europeu (TTF) per al gas ha baixat i el combustible fòssil ronda els 40 euros MWh, un preu que dista molt dels pics registrats l'any passat: més de 300 euros MWh.
¿Això vol dir que aquest 2023 podrem respirar més tranquils? Sí i no. "Els preus de les referències asiàtiques i europees, malgrat que mostren un lleuger repunt a partir de la segona meitat de l'any, tampoc apunten a grans tensions", sosté Antonio Hernández, soci de l'àrea de sectors regulats i anàlisi econòmica d'EY. En general, es defuig del to alarmista que sí que es va poder palpar l'any passat, sobretot quan un moviment obria la porta a una completa desaparició del gas rus a Europa, fins ara la principal font d'aprovisionament al Vell Continent.
El cert és que, tot i la guerra a Ucraïna, la Unió Europea no ha aprovat sancions que afecten directament la comercialització amb gas rus per part dels operadors privats, molts d'ells amb contractes a llarg termini. Sense anar més lluny, a Espanya van arribar 53.859 GWh de gas natural liquat d'origen rus, segons dades d'Enagás. Tot i que no tot el gas és per a consum propi, sinó que una part es reexporta, això es va traduir en un 45% més que el 2021, quan se'n van importar 37.027 GWh.
Ara bé, mirar l'horitzó amb tranquil·litat no implica que governs i empreses, en particular les gasistes, siguin prudents amb els seus missatges i avisin de certs elements que poden tornar a tensar a l'alça el preu del gas natural. Més enllà de l'evolució de la guerra a Ucraïna, el focus també s'està posant en la Xina, el clima i el desplegament de renovables.
La Xina i l'adeu a la política de covid zero
"Cal tenir en compte que el 2023 es produirà un important canvi de tendència de la demanda de gas de la Xina, fruit de la seva reactivació econòmica, passant de decréixer un 1% a créixer al voltant del 7%", comenta Hernández. Les dades les aporta l'Agència Internacional de l'Energia en un informe publicat al març. El mateix informe destaca que era la primera "caiguda anual de consum de gas a la Xina en quatre dècades". "En funció del nivell de recuperació [econòmica], podem esperar més tensions pel costat de la demanda", avisava el president de Naturgy, Francisco Reynés.
El problema afegit d'aquesta demanda a l'alça de la Xina és un mercat més restringit que el de fa un any. La Unió Europea, malgrat continuar comprant gas rus, ha buscat diversificar més que mai les fonts d'importació (d'aquí prové l'alta demanda de gas natural liquat o GNL) i un actor principal ha estat, precisament, el mercat asiàtic a través de la reexportació. Un mercat que en un escenari de reactivació de l'economia necessitarà el combustible fòssil que compra (liquat i no liquat) i que no només és rus. De fet, tot i que el gasoducte que connecta el país de Vladímir Putin amb l'asiàtic –el Poder de Sibèria 1– fa un any que va començar a transportar més gas natural, encara no està al seu nivell màxim.
L'Agència Internacional de l'Energia també adverteix que el subministrament de gas natural de Rússia a Europa a través de canalització podria "cessar completament" aquest 2023, "cosa que afegiria més pressió als mercats". Per això, l'organisme internacional preveu que continuï el creixement del GNL (un 7%), "tot i que una recuperació forta de les importacions de GNL de la Xina limitaria el creixement al 3%".
El clima
L'altre factor que preocupa és el clima. Malgrat que la sensació generalitzada és que l'hivern suau del 2022 a Europa i Espanya va permetre que l'aprovisionament que s'havia fet a la primavera –quan s'omplen els magatzems de gas– no es consumís del tot i, per tant, la demanda i els preus van descendir, hi ha una cara B: la sequera i l'impacte sobre la generació d'energia hidroelèctrica.
A tall d'exemple, a Espanya la caiguda de la generació d'energia hidràulica –a través de la força de l'aigua– ha estat històrica. Un dels desencadenants és la necessitat de recórrer a altres energies "base", com ara els cicles combinats de gas o la nuclear, com ha passat a Catalunya. El fet és que aquestes tecnologies, més estables, ajuden a cobrir aquells forats de demanda que deixen les renovables, més volàtils pel que fa a la generació d'energia. "Una baixa generació hidràulica es tradueix en la necessitat d'haver de recórrer a tecnologies de suport com els cicles combinats", advertia el president d'Endesa, José Bogas.
Amb tot, Brussel·les manté la prudència de cara a l'hivern del 2023 i, de nou, vol arribar-hi amb els deures fets. Per cobrir-se les espatlles, l'aprovisionament dels magatzems de gas natural ha d'estar al 90% (Espanya està al 78%).
Desplegament de renovables
Rere de tot plegat hi ha una aposta clara: deixar de consumir gas i desplegar a marxes forçades les energies renovables, que en termes de preus aporten més estabilitat i són més econòmiques. De fet, Europa ha incrementat l'objectiu de cara al 2030: passar d'un 30% de consum renovable a un 42,5%. Alhora, ha aprovat el REPower UE, un gran paraigua sota el qual pengen mesures d'estalvi energètic; reducció dels combustibles fòssils i inversions per a renovables i noves tecnologies com l'hidrogen verd.
"El boom de renovables serà més gran quan hàgim desenvolupat l'emmagatzematge. Les hores punta de producció d'energia solar no han de ser les hores de més consum i és important [guardar l'energia]", recordava Javier Sáenz de Jubera, president de TotalEnergies Electricitat i Gas, aquesta setmana. Aquesta altra pota menys coneguda de les renovables és imprescindible en un futur, i per això els governs també han accelerat la implementació de tecnologies com bateries. En el cas espanyol, el sector està pendent de com tot plegat es revisi en un nou Pla Integrat d'Energia i Clima (PNIEC).