Els Vint-i-set no es posen d'acord ni en una reforma elèctrica de mínims
Alemanya vol evitar que l'energia nuclear es pugui beneficiar de la reforma del mercat elèctric
Brussel·lesLa guerra d'Ucraïna i la crisi energètica que se n'ha derivat han empès la Unió Europea a replantejar-se les dependències respecte al gas rus i el funcionament general del seu mercat elèctric. Sobretot durant la tardor passada, quan es temia l'arribada d'un hivern dur, van ser molts els estats, com Espanya o França, que urgien a l'aprovació d'una reforma profunda del sistema energètic. Ara bé, després que finalment els mesos més freds hagin sigut més suaus del que s'esperava i els elevats preus de la llum s'hagin reduït, s'ha anat imposant la posició d'Alemanya i els seus socis habituals, com els Països Baixos, que sempre han sigut més reticents a grans canvis.
De fet, al març la Comissió Europea ja va presentar una proposta alineada amb les voluntats de Berlín, que és la capital amb més influència a la Unió Europea, i el text legislatiu es limitava a incentivar la firma de contractes energètics a anys vista per estabilitzar els volàtils preus de l'electricitat i potenciar les inversions en parcs solars o eòlics. Tot i aquest plantejament de mínims, els ministres d'Energia dels Vint-i-set tampoc han pogut posar-se d'acord en la trobada que han celebrat aquest dilluns a Luxemburg. "Continuarem treballant per assolir la fita i arribar a un acord durant els pròxims dies", ha promès en roda de premsa la comissària europea d'Energia, Kadri Simson.
La proposta sobre la qual els estats membres continuaran discutint vol aconseguir que els consumidors utilitzin principalment l'energia precontractada en acords a llarg termini i hagin de recórrer cada vegada menys al sistema de subhasta diari, que es coneix com a marginalista i que estableix que la tecnologia més cara (normalment el gas) marca el preu de tota la resta encara que siguin tecnologies més barates. És a dir, tot i que la normativa evita tocar de mort el sistema marginalista, tal com preferia, per exemple, Espanya, sí que pretén que deixi de ser el mercat principal i es redueixin de mica en mica els denominats "beneficis caiguts del cel", que són els guanys que obtenen les companyies elèctriques en cobrar a preu de gas l'energia que generen amb renovables.
Guerra franco-alemanya per la nuclear
Un dels punts claus de discòrdia, com sol ser habitual, és el paper que ha de jugar l'energia nuclear en el futur d'Europa. França, els reactors de la qual són gairebé un símbol nacional, vol que la nuclear també pugui entrar en aquests contractes a llarg termini i, per tant, sortir beneficiada de la reforma del mercat elèctric, tal com ja preveu la proposta inicial de Brussel·les. En canvi, Alemanya, que sempre s'ha oposat a l'energia atòmica i fa poc va tancar definitivament totes les seves centrals, s'hi oposa rotundament. "Aplicar els contractes per diferència al parc nuclear existent és un regal de Von der Leyen a Macron", ha criticat obertament el ministre d'Energia luxemburguès, Claude Turmes, que està al costat del govern germànic.
D'altra banda, Polònia vol esmenar la reforma i afegir en una clàusula que es puguin destinar subvencions a plantes de generació elèctrica amb carbó per garantir la seguretat de subministrament energètic en casos extrems, quan les renovables no puguin assumir tota la demanda d'electricitat. Hongria, al seu torn, també rebutja la iniciativa perquè està en desacord amb el fet que s'anul·li la possibilitat que els governs estatals puguin intervenir el mercat elèctric i fixar els preus a escala estatal.
Davant el fracàs d'aquest dilluns, Teresa Ribera, la ministra d'Energia d'Espanya (que ostentarà la presidència del Consell de la UE a partir del juliol) ha manifestat que la reforma del mercat elèctric és una "prioritat" per a Madrid i que en cas que sigui necessari convocarà un consell d'Energia extraordinari al juliol per acordar-la com més aviat millor. Si els estats membres arriben a un consens, però, encara l'hauran de negociar amb el Parlament Europeu i, després, ratificar-la definitivament.