Victòria nuclear francesa i quatre claus més per entendre l'anhelada reforma elèctrica europea

Brussel·lesLa guerra d'Ucraïna va evidenciar la dependència energètica de la Unió Europea amb Rússia i va fer saltar les alarmes del bloc europeu: calien mesures excepcionals de forma immediata i, a llarg termini, una reforma estructural del mercat elèctric. Al final, però, l'hivern no va ser tan dur com s'esperava i el que semblava d'una gran urgència ha acabat amb unes negociacions lentes i maratonianes. Així, aquest dimarts els estats membres han arribat finalment a un acord de la reforma elèctrica de mínims al Consell d'Energia de la UE i només ha votat en contra del text consensuat el sospitós habitual, Hongria.

Preus a llarg termini

El principal canvi de la reforma és el punt que preveu que els estats puguin acordar un preu estable a llarg termini de la compravenda de l'electricitat amb una companyia energètica, i que es retorni la diferència en funció de si del preu ha sigut més alt o més baix del que es preveia i s'havia pactat. D'aquesta manera, es busca que els consumidors hagin de recórrer cada vegada menys al sistema de subhasta diari, que es coneix com a marginalista i estableix que la tecnologia més cara (normalment el gas) marca el preu de tota la resta (com la nuclear o la hidràulica) encara que siguin més barates. Tot i que els estats membres no aposten per acabar amb el sistema marginalista, sí que volen que deixi de ser el mercat principal i es redueixi o s'acabi amb els denominats beneficis caiguts del cel, que són els guanys que fan les companyies elèctriques en cobrar a preu de gas l'energia que generen amb, per exemple, les renovables.

Aposta renovable

El fet d'acordar els preus de l'energia a llarg termini preveu estabilitzar i reduir el preu final de la factura elèctrica dels consumidors i incentivar el desplegament de les renovables. En assegurar a les companyies una compra concreta d'energia i a un preu més o menys estable a anys vista, les companyies es poden assegurar la viabilitat d'invertir en nous parcs eòlics i solars. A més, l'augment d'instal·lacions de generació d'energia renovable és clau per a la lluita contra el canvi climàtic i permet a la Unió Europea dependre menys de socis tercers poc fiables, com Rússia.

França torça el braç d'Alemanya

El principal escull ha tornat a ser la guerra francogermànica per la nuclear i el paper que ha de jugar aquesta energia. Per un costat, França ha fet de les centrals nuclears gairebé un símbol nacional; i, per l'altre, Alemanya en defensa el tancament per lluitar contra el canvi climàtic. En aquest context, París volia que totes les instal·lacions, les ja construïdes també, poguessin beneficiar-se d'aquests contractes a llarg termini.

Alemanya s'oposava a aquesta petició pel seu tradicional rebuig a les nuclears i, a més, considerava que això podria suposar un avantatge competitiu de la indústria francesa respecte a l'alemanya, que és una gran consumidora d'energia (sobretot del gas rus, fins abans de la guerra). Finalment, però, la ministra d'energia espanyola, Teresa Ribera, com a presidenta de torn d'aquest Consell de la UE, ha plantejat que es puguin adherir als contractes a llarg termini totes les instal·lacions, les ja construïdes i les que estiguin per construir, i que, per tant, la nuclear se'n vegi beneficiada. Berlín ho ha acabat acceptant amb una sèrie de condicions, com que se li permeti subvencionar de manera més lliure a les seves indústries part de la gran quantitat d'energia que consumeixen.

El que s'ha perdut pel camí

La reforma del mercat energètic descarta qualsevol nova fórmula de fixació de preus, tal com demanaven França o Espanya, i es limita a incentivar el desplegament de les renovables, tal com volien Alemanya i els seus aliats habituals (els Països Baixos i els nòrdics). Tampoc planteja que un organisme públic fixi el preu de l'electricitat generada a través de l'energia hidràulica i la nuclear, que era una proposta del govern espanyol.

A més, la reforma no inclou totes les mesures d'intervenció al mercat energètic que s'han aprovat de manera urgent i excepcional durant la crisi energètica de l'hivern passat, com l'excepció ibèrica, el topall als beneficis de les renovables i la nuclear, el límit a la cotització del gas o la taxa als beneficis extraordinaris de les empreses petrolieries i gasistes.

El camí recorregut i el que falta

En plena crisi energètica, la Comissió Europea va presentar una proposta legislativa impulsada per Berlín, que és la capital que va arrossegar la UE a la dependència amb el règim de Vladímir Putin. El text sobre el qual els estats membres han negociat ja es limitava a incentivar la firma de contractes energètics a llarg termini i potenciar les inversions en parcs solars o eòlics. 

Ara, després del consens dels Vint-i-set, només falta que els estats membres negociïn el text legislatiu amb el Parlament Europeu i les dues institucions hi donin el seu vistiplau definitiu. Tanmateix, tampoc es preveuen grans canvis i, per exemple, la ministra d'energia francesa, Agnès Pannier-Runacher, ja ha advertit que "l'equilibri" entre els interessos francesos i els alemanys acordat aquest dimarts, especialment pel que fa a la nuclear, "s'haurà de preservar de forma estricta" en el text final.