La Unió Europea aprova la reducció obligatòria del 5% del consum energètic en hores punta

Brussel·lesDesprés de mesos de negociacions i estires-i-arronses entre els diferents estats membres de la Unió Europea, els Vint-i-set han donat aquest divendres la llum verda definitiva a una primera part del pla de xoc per fer front a la crisi energètica. Han acordat una reducció obligatòria del consum energètic en hores punta d'un 5% i una disminució "indicativa" (és a dir, voluntària) de la demanda d'electricitat general del 10% a partir de l'1 de desembre de 2022 fins al 31 de març del 2023, un impost solidari a les empreses de combustibles fòssils i un topall de 180 euros el megawatt hora (MWh) a l'electricitat generada amb energies més barates que la que es genera amb gas, com són les renovables o la nuclear.

La reducció del consum energètic és una de les propostes que des de bon principi comptava amb més suport dels estats membres, però alguns països han posat com a condició tenir marge per decidir quan i com abaixaran la despesa energètica en els moments pic. Així, cada estat podrà determinar quines són les seves hores punta: haurà de ser almenys un 10% de les hores del dia i caldrà que siguin moments d'alta demanda d'electricitat o un mix elèctric en què amb les energies més barates, com les renovables o la nuclear, no n'hi ha prou. Segons ha dit la ministra d'Energia espanyola, Teresa Ribera, en una roda de premsa posterior a la trobada, l'estat espanyol ja està treballant per estipular els moments pic.

Amb la taxa a les companyies de combustibles fòssils –petroli, gas, carbó i refinament–, la Unió Europea pretén gravar un 33% dels beneficis extraordinaris que han obtingut aquestes empreses durant aquest últim any respecte a la mitjana de guanys registrats els tres últims exercicis, ja que és un sector que ha augmentat de manera substancial els beneficis durant els últims mesos gràcies als preus astronòmics del gas. La Comissió Europea calcula que amb aquest impost recaptarà uns 25.000 milions d'euros. A més, Brussel·les també cobrarà –estima que uns 117.000 milions d'euros més– els beneficis que aconseguiran les elèctriques entre el màxim acordat (180 €/MWh) i el que realment reben pel que venen. Segons promet la Unió Europea, els estats membres destinaran aquests diners a ajudar famílies i petites i mitjanes empreses a pagar els rebuts de la llum.

Sense acord per limitar el preu del gas

Més enllà d'aquests acords, que s'aprovaran formalment la setmana que ve, els ministres d'energia dels Vint-i-set també han discutit sobre limitar el preu del gas i de quina manera fer-ho. La Comissió ha oficialitzat la seva proposta d'estendre l'excepció ibèrica a la resta de la Unió Europea. És a dir, només limitar el preu del gas que s'utilitza per generar electricitat, tal com ja s'està fent als estats portuguès i espanyol. Amb aquesta mesura, en certa manera, es voldria trencar amb el mercat marginalista de l'electricitat, que estableix que l'última tecnologia que entra al mercat elèctric –que és la més cara i gairebé sempre és el gas– marca el preu de tota la generació d'energia. Així, es paga a preu de gas l'electricitat generada amb tecnologies molt més barates, com la hidràulica i les renovables.

A més, quinze estats –Bèlgica, Espanya, Grècia, Itàlia, Portugal, Polònia i, entre d'altres, Croàcia– han tornat a defensar a la trobada d'aquest divendres un topall al preu de tot el gas que importa Europa. Per tant, no només al que prové de Rússia, sinó també al que arriba per gasoducte des de Noruega i Algèria, i el gas natural liquat (GNL) que s'importa amb vaixell des de països com els Estats Units, Qatar i Nigèria. Alguns estats més dependents del gas rus, com Alemanya o Dinamarca, però, no ho veuen clar perquè creuen que limitar el preu del gas pot fer-ne perillar el subministrament. En aquest sentit, la Comissió Europea fins ara només s'ha posicionat a favor de limitar el preu del gas rus i assenyala que la prioritat és pactar i assegurar-se el subministrament amb els estats que n'exporten i en distribueixen als Vint-i-set.

Canviar el mercat energètic

Els titulars d'energia de la Unió Europa sí que han coincidit en la necessitat de canviar l'índex que marca el preu del gas a Europa, el TTF dels Països Baixos, ja que des que va començar la guerra s'ha disparat i no s'ha adaptat al preu real. Per aquest motiu, segons fonts diplomàtiques, gairebé tots els estats membres consideren que s'hauria de crear un índex paral·lel que sigui més transparent i que s'hagi de sotmetre a una supervisió financera que eviti maniobres especulatives. També hi ha unanimitat respecte a la conveniència de tenir una plataforma comunitària que agrupi les compres de gas dels Vint-i-set. Es preveu que la lletra petita d'aquestes dues mesures, que són més tècniques que les altres, ja es vagi perfilant la setmana que ve.