Alemanya cedeix: acord de mínims a la UE sobre el topall al preu del gas

Brussel·lesDesprés de més d'onze hores de reunió i setmanes de negociacions sobre com abaratir el rebut de la llum, Alemanya ha cedit a la cimera del Consell Europeu que se celebra aquesta setmana a Brussel·les i els estats membres de la UE han acordat aquesta matinada començar a treballar en la definició d'un topall al preu del gas. Això sí, seria un límit flexible –encara no s'ha concretat quina seria la forquilla de preus màxims– a la cotització del gas que marca l'actual índex de referència del mercat europeu, el TTF. Aquest indicador només recull el preu del combustible que arriba per gasoducte, disparat des de l'inici de la guerra d'Ucraïna i que ha fet augmentar el cost de tot el gas. També seria una mesura temporal, que es preveu que s'anul·li la primavera de l'any que ve, quan ja s'hagi creat un índex de referència alternatiu al TTF que estableixi la cotització només del gas natural liquat (GNL), que és més barat i manté uns preus més estables que l'importat per gasoducte.

Els estats membres també han encomanat a la Comissió que busqui la manera de limitar el preu del gas que s'utilitza en la generació d'electricitat, és a dir, ampliar l'excepció ibèrica a tot el territori comunitari. Aquesta iniciativa, tal com ja s'està fent als estats portuguès i espanyol, acabaria amb el mercat marginalista de l'electricitat, que estableix que l'última tecnologia que entra al mercat elèctric –la més cara i gairebé sempre el gas– marca el preu de tota la generació d'energia. Així, es paga a preu de gas l'electricitat generada amb tecnologies molt més barates, com la hidràulica i les renovables.

Tot i que Alemanya i els Països Baixos, que almenys fins ara s'hi oposaven, hagin acceptat que Brussel·les comenci a treballar en la intervenció del mercat energètic, no deixa de ser un acord de mínims molt verd, sense concretar i lluny de comptar amb el vistiplau definitiu de les institucions europees. Ara la pilota és a la teulada de la Comissió, que ha de tornar a enviar una proposta als estats membres, que ho continuaran discutint dimarts vinent en la trobada dels ministres d'Energia dels Vint-i-set.

A més, Alemanya i els Països Baixos han exigit a la Comissió Europea que faci una anàlisi prèvia sobre la idoneïtat d'aquestes dues normatives abans de tirar endavant cap proposta concreta. Consideren que s'ha d'estudiar l'extensió de l'excepció ibèrica, ja que fins i tot els països que en són més favorables admeten que la seva aprovació pot allargar-se en el temps pels reptes tècnics que suposa adaptar-la a les particularitats energètiques dels estats membres. El president de França, Emmanuel Macron, va reconèixer que la seva aplicació és "molt més complexa" que estipular el topall del preu del gas a l'índex TTF. En la mateixa línia, fonts diplomàtiques espanyoles també van assenyalar que és "lògic" que Alemanya, que depèn més del gas que la mitjana comunitària, vulgui estudiar-ho bé abans de donar el braç a tòrcer de manera definitiva.

D'altra banda, més enllà de la negativa d'Hongria, que ha acordat compres ingents de gas amb Rússia, una de les propostes de la Comissió Europea que compta amb més suport entre els líders estatals és la compra conjunta d'almenys un 15% de les reserves gasístiques de la Unió Europea –cosa que suposa només un 3,5% del consum total–. D'aquesta manera, s'aprofitaria la capacitat de demanda i d'influència en el mercat energètic global que tenen tots els estats membres plegats per aconseguir comprar gas a un preu més baix del que s'està pagant ara. Aquesta mesura sí que es preveu que passi tots els tràmits amb més celeritat.

Més ajuts econòmics

Més enllà del debat energètic, també s'ha discutit sobre la resposta econòmica a la crisi energètica. Els caps d'estat i de govern han acordat que mobilitzaran més fons europeus per abaratir el cost de la factura elèctrica, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha estimat que les ajudes podrien arribar fins als 300.000 milions d'euros. Ara bé, tampoc s'ha concretat la quantitat ni la manera com es vol donar suport als estats membres i Alemanya posa com a condició que els diners arribin en forma de crèdits i no de transferències.

D'altra banda, aquest migdia el parlament alemany ha donat la llum verda a la subvenció de 200.000 milions d'euros –l'equivalent al 5% del seu PIB– que el govern alemany destinarà a contribuir al pagament del rebut de la llum d'empreses i particulars. Aquesta ajut ha aixecat recels entre la resta de socis europeus perquè consideren que una injecció tan substancial de diners a la indústria alemanya distorsiona la igualtat de condicions i la competència en el mercat únic europeu. "No hi ha res com tenir diners", recordava ahir una font diplomàtica.