La UE obre la porta a finançar el BarMar a l'espera dels detalls del projecte

Brussel·lesDes que van acordar construir el nou gasoducte anomenat BarMar —perquè connecta per mar Barcelona amb Marsella—, Portugal, Espanya i França confien que la Unió Europea almenys en financi una part. Aquest dilluns Brussel·les ha celebrat la iniciativa i ja ha obert la porta a contribuir-hi. "Donem la benvinguda a aquest acord polític [...] i estem disposats a donar suport a projectes que contribueixen als objectius del REPowerEU", ha dit el portaveu d'Energia de la Comissió Europea, Tim McPhie.

Tanmateix, l'executiu comunitari ha advertit que està a l'espera dels detalls d'aquesta iniciativa i ha recordat que els projectes d'hidrogen, a diferència dels de combustibles fòssils, sí que poden rebre diners d'aquests fons dirigits a disminuir la dependència energètica respecte a Rússia. L'acord polític firmat per António Costa, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron assenyala que el corredor verd, encara que de forma "temporal i transitòria", està pensat per subministrar gas natural, però que a la llarga sí que estarà "tècnicament adaptat per transportar altres gasos renovables".

De fet, perquè el BarMar es pugui incloure a la llista europea de projectes d'interès comú —no està previst que s'actualitzi fins al novembre de l'any que ve— i de cara a poder rebre fons comunitaris, portarà i emmagatzemarà una barreja d'hidrogen amb gas o biometà només fins al 2030; a partir d'aquell moment hauria de transportar només hidrogen. "Pel caràcter europeu i l'interès comú, cal que el finançament europeu sufragui la major part del projecte", va defensar la setmana passada la vicepresidenta quarta i ministra de Transició Ecològica del govern espanyol, Teresa Ribera.

Així, si la nova infraestructura vol comptar amb l'ajuda de Brussel·les, no podria subministrar gas o ho podria fer durant molt poc temps, ja que la mateixa Ribera estima que es tardaria uns cinc anys a construir-la i França, encara més pessimista, creu que difícilment començarà a funcionar abans del 2030. De fet, el president francès, Emmanuel Macron, sempre ha defensat que aquest tipus d'infraestructures tarden molts anys a construir-se, raó per la qual no poden servir per solucionar els problemes actuals d'aprovisionament de gas derivats de la guerra a Ucraïna.