La UE calcula que amb l'excepció ibèrica estalviaria 13.000 M€ de llum

Brussel·lesEn plena discussió sobre la idoneïtat d'estendre l'excepció ibèrica a la resta de la Unió Europea, Brussel·les estima en un estudi intern al qual ha tingut accés l'ARA que la mesura estalviaria als Vint-i-set uns 13.000 milions d'euros en electricitat. Sobretot beneficiaria els països que són menys dependents del gas, com França, perquè es limitaria el preu del que s'utilitza en la generació de l'electricitat i, a més, deixaria de marcar la cotització de tota l'energia, inclosa la generada per tecnologies molt més barates, com la hidràulica, les renovables o la nuclear. Així, no es pagaria a preu de gas l'energia que s'obté d'una manera molt menys costosa. Ara bé, per un altre costat, en països com Alemanya o els Països Baixos, que consumeixen molt més gas, la normativa no els abaratiria gaire el preu total del rebut de la llum.

Per aquest motiu, Alemanya i els Països Baixos continuen bloquejant l'ampliació del mecanisme que ja apliquen Espanya i Portugal. "Hi ha diferents punts de vista entre els estats membres respecte a l'ampliació de l'excepció ibèrica a la resta de la Unió Europea", ha afirmat la comissària europea d'Energia, Kadri Simson, en la roda de premsa posterior al consell de titulars d'energia dels Vint-i-set que s'ha celebrat aquest dimarts a Luxemburg. En la mateixa línia, la ministra de Transició Ecològica espanyola, Teresa Ribera, ha confirmat a la sortida de la trobada que malgrat els avenços de la cimera de caps d'estat i de govern de la setmana passada, en què es va acordar estudiar els pros i els contres de l'ampliació de l'excepció ibèrica, encara hi ha alguns estats que s'hi mantenen "renuents".

Un topall més alt que l'ibèric, d'entre 100 i 120 €/MWh

La Comissió Europea proposa que el topall al preu del gas que es fa servir per generar electricitat sigui "significativament més alt" que el de l'excepció ibèrica. En comptes del límit mitjà de 48,8 euros per megawatt hora (MWh) que s'aplica a Portugal i Espanya, Brussel·les l'estipularia entre els 100 i 120 euros per MWh. D'aquesta manera, pretén trobar un "equilibri entre garantir l'eficiència de la mesura a l'hora de reduir els preus de l'electricitat" i "evitar que les centrals de gas es tornin econòmicament tan atractives que n'augmenti el consum" en detriment de les tecnologies més barates i verdes.

En tot cas, Brussel·les recorda que, actualment, per exemple, no caldria aplicar el topall perquè el preu del gas està per sota del màxim establert. En aquest sentit, Ribera ha defensat que l'ampliació de l'excepció ibèrica podria actuar a tots els estats membres com una "assegurança" per impedir que, en cas que els preus del gas tornin a pujar de forma exagerada, el global del cost de la factura elèctrica es vegi tan afectat com en anteriors ocasions. "La nostra obligació és donar suport als estats que encara estan desprotegits", ha remarcat Ribera.

Com se'n podria beneficiar Alemanya?

Brussel·les també busca la manera que tots els Vint-i-set puguin beneficiar-se de la intervenció encara que consumeixin molt de gas. Una de les opcions seria "crear un mecanisme europeu que redistribueixi els costos de la mesura entre tots els estats membres". És a dir, que els països que hagin de pagar molta quantitat de gas per sobre del màxim estipulat i, a més, consumeixen poca energia barata amb la qual abaratir el rebut de la llum, rebessin part dels diners que els estats menys dependents del gas s'estalviarien amb l'ampliació de l'excepció ibèrica. Brussel·les, però, admet que aquesta proposta té poc recorregut pels "problemes polítics" que suposaria, ja que a la pràctica voldria dir que, per exemple, França acabaria pagant una part important de l'energia que consumís Alemanya.

De moment, però, França és qui està important electricitat a un preu més barat gràcies al fet que Espanya i Portugal, en aplicar el mecanisme ibèric, costegen la diferència entre el topall i el preu de mercat del gas per generar electricitat. En aquest sentit, per evitar aquestes fugues de gas subsidiat a països tercers, Brussel·les suggereix que s'estengui més enllà dels límits comunitaris i s'hi afegeixin, per exemple, Suïssa i el Regne Unit.