La UE acorda l'anhelada reforma elèctrica i França salva la nuclear

Brussel·lesLa guerra d'Ucraïna i el xantatge del règim de Vladímir Putin van fer saltar pels aires el sistema energètic de la Unió Europea. Calia actuar de pressa i tirar endavant una reforma estructural com més aviat millor. Es va intervenir el mercat elèctric, cosa que era impensable abans de l'inici de la invasió, i la Comissió Europea va presentar una proposta exprés per deixar de dependre del gas rus i acostar-se cap a l'autosuficiència energètica potenciant el desplegament de les renovables (i la nuclear, per a alegria de França).

La intenció era aprovar aquesta anhelada mesura abans d'aquest hivern, que no està sent tan dur energèticament com s'esperava. Les negociacions al Consell (els estats membres), però, es van allargar més del que es preveia per les diferències entre França i Alemanya, les dues grans potències de la Unió Europea i que sempre xoquen sobre l'energia nuclear.

Finalment, París va aconseguir salvar les centrals atòmiques, que són motiu d'orgull nacional, i aquest dijous de matinada el Consell i el Parlament Europeu han aconseguit acordar el text legal definitiu, que ja només caldrà que sigui ratificat per les dues institucions i entrarà en vigor a inicis de l'any que ve. Tot i el retard, tenint en compte els ritmes de Brussel·les i els tràmits que ha de superar una iniciativa legislativa europea, la reforma del mercat elèctric s'ha aprovat de pressa.

L'acord final manté intacta la victòria de França i les centrals nuclears es podran beneficiar dels nous tipus de contractes majoristes que vol potenciar la nova normativa. En aquest sentit, la reforma preveu que els estats puguin acordar un preu estable a llarg termini de la compravenda de l'electricitat amb una companyia energètica, i que es retorni la diferència en funció de si del preu ha sigut més alt o més baix del que es preveia i s'havia pactat.

Polítiques contra els 'beneficis caiguts del cel'

D'aquesta manera, es busca que els consumidors hagin de recórrer cada vegada menys al sistema de subhasta diari, que es coneix com a marginalista i estableix que la tecnologia més cara (normalment el gas) marca el preu de tota la resta (com la nuclear o la hidràulica) encara que siguin més barates. Malgrat que els estats membres no aposten per acabar amb el sistema marginalista, sí que volen que deixi de ser el mercat principal i es redueixi o s'acabi amb els denominats beneficis caiguts del cel, que són els guanys que obtenen les companyies elèctriques quan cobren a preu de gas l'energia que generen amb, per exemple, les renovables.

El fet d'acordar els preus de l'energia a llarg termini es preveu que estabilitzi i redueixi el preu final de la factura elèctrica dels consumidors i incentivi el desplegament de les renovables. Assegurant a les companyies una compra concreta d'energia i a un preu més o menys estable a anys vista, aquestes obtenen una garantia de la viabilitat d'invertir en nous parcs eòlics i solars. A més, l'augment d'instal·lacions de generació d'energia renovable és clau per a la lluita contra el canvi climàtic i l'autosuficiència energètica de la Unió Europea.

Alemanya volia evitar que les nuclears poguessin beneficiar-se d'aquesta mena de contractes pel seu tradicional rebuig a l'energia atòmica. També considerava que podria suposar un avantatge competitiu de la indústria francesa respecte a l'alemanya, que és una gran consumidora d'energia (sobretot del gas rus, fins abans de la guerra).

En tot cas, tant el Consell com el Parlament i la Comissió Europea ja han sortit a celebrar l'acord. "Aquest pacte és una bona notícia. Ens ajudarà a reduir encara més la dependència de la UE del gas rus i a impulsar l'energia que no genera emissions d'efecte hivernacle", ha destacat Teresa Ribera, ministra de Transició Ecològica d'Espanya, que aquest semestre ostenta la presidència de torn del Consell de la UE i ha jugat un paper cabdal en les negociacions d'aquesta reforma.