Tempesta perfecta al juny: la generació elèctrica amb gas es dispara

BarcelonaEls cicles combinats de gas natural per produir electricitat van treballar com mai al mes de juny. Després de mesos en què el pes més important de la generació elèctrica corresponia a la nuclear o a l'eòlica, al mes de juny la producció amb gas va arribar a cotes mai assolides, de quasi el 30% de la generació, segons dades de Red Eléctrica.

Una gran part d'aquest fenomen es deu a l'onada de calor, que va disparar la generació elèctrica amb gas precisament quan aquest hidrocarbur és més car. La situació s'està repetint amb la nova onada de calor. Fa una setmana, el dimecres dia 6, la generació elèctrica amb gas va ser del 15,1% del total, quan aquest dimecres ha superat el 44,2%, segons les dades d'Omie –l'operador del mercat ibèric d'electricitat.

Al juny va augmentar l'electricitat generada amb gas justament en un mes en què la demanda elèctrica va tornar a créixer, un 2,8%, després de sis mesos a la baixa, empesa en gran part per la gran onada de calor. Un més, el juny, en què va entrar en vigor el topall al preu de gas per produir electricitat i en què, a més, Espanya es va convertir en exportadora neta d'electricitat, especialment a França.

Segons les dades de Red Eléctrica, al mes de juny els cicles combinats van produir el 28,5% de l'electricitat generada a Espanya, i van relegar d'aquesta manera la nuclear al segon lloc, amb un 19,2%. L'eòlica, en un mes amb poc vent, només va aportar un 15,7% de l'electricitat generada, una situació similar a la del juny de l'any anterior. L'altra gran renovable, la solar fotovoltaica, va aportar un 13,6% del total d'electricitat generada. D'aquesta manera, la fotovoltaica és la font d'electricitat que més creix, ja que els 3.172 GWh produïts al juny signifiquen un 36,5% més que el mateix mes de l'any anterior.

Malgrat el creixement del gas al juny, en el primer semestre la primera font d'electricitat va ser l'eòlica, amb un 22,7% del total, seguida dels cicles combinats de gas (20,7%), pràcticament empatats amb la nuclear (20,4%). Durant els sis primers mesos la fotovoltaica va aportar poc més del 10% de tota l'electricitat.

El pes de l'onada de calor

L'increment de l'ús del gas al juny obeeix a diversos factors, segons fonts del sector. D'una banda, l'augment de la demanda elèctrica per l'onada de calor, combinada amb la baixa hidraulicitat per la sequera, la manca de vent, que va fer caure la generació eòlica, i la calima, que va impedir una bona producció fotovoltaica. De l'altra, a aquests factors s'hi suma el fet que França importa més electricitat que mai d'Espanya pels problemes amb les seves centrals nuclears.

Davant aquesta situació, que encareix sense treva el rebut de la llum, el vicepresident del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya, Joaquim Daura, indica que poca cosa es pot fer a banda de "racionalitzar el consum d'energia, tractar d'estalviar i usar l'energia de la forma més eficient possible".

Aquest augment de l'ús del gas per fer electricitat encareix el preu final de la factura, malgrat el topall al preu del gas. L'excepció ibèrica ha permès que els preus no siguin encara més alts. El preu de mitjana marcat aquest dimecres per al mercat és de 159,45 €/MWh. A Aquest preu s'hi ha de sumar la compensació a les centrals de cicle combinat pel topall del gas, que són 156,31 €/MWh. Així, el preu real de mitjana queda en 315,76 €/MWh, que tot i estar en màxims, és un 9,6% inferior al preu que tindria sense el topall al gas, que seria de 349,41 €/MWh.

Previsió de preus alts i oferta insuficient de gas

Per tant, la producció d'electricitat amb gas va a l'alça, malgrat que es preveu que aquest combustible, arran de la guerra d'Ucraïna, mantindrà els preus molt alts per un període llarg de temps, segons les estimacions de l'Agència Internacional de l'Energia.

Aquest organisme va emetre un informe aquesta mateixa setmana en què explica que els preus del gas al mercat holandès TFF, que serveix de referència a Europa, no només sextuplicaran aquest any els que hi havia el 2019, abans del començament de la crisi del coronavirus, sinó que el 2025 seguiran sent pràcticament del triple que aleshores.

Els autors de l'informe han elaborat un escenari de base en què la UE disminuirà les compres de gas rus per gasoducte al voltant del 55% entre el 2021 i el 2025. Però també preveuen un altre escenari alternatiu en què aquesta retallada podria arribar al 75% per les grans incerteses que hi ha, en particular davant la possibilitat que Moscou tanqui encara més les aixetes, com ja ho ha fet aquests últims mesos a diversos països, entre els quals Alemanya.

En aquest context, no és estrany que aquest any l'increment en l'oferta global de GNL sigui insuficient per respondre a tota la demanda procedent d'Europa. La paradoxa és que l'augment de l'oferta de gas natural s'alentirà, ja que els preus baixos del gas i del petroli a mitjans de la dècada passada van provocar una reducció de les inversions en noves capacitats, i això trigarà a revertir-se.