El futur incert de 200.000 tones de purins a Catalunya
El sector demana una pròrroga per seguir tractant dejeccions a Alcarràs i a les Masies de Voltregà
BarcelonaCatalunya és líder en producció de porcs, però això provoca una gran externalitat: les dejeccions ramaderes, els purins. I si la nova vicepresidenta del govern espanyol per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, no troba una solució ràpida, el problema s'agreujarà l'any vinent perquè 200.000 tones de purins es quedaran sense una planta de tractament on portar-les.
La clau està en les primes que reben les plantes de tractaments de purins basades en la cogeneració. Dues d'aquestes plantes, la d'Alcarràs, al Segrià, i la de les Masies de Voltregà, a Osona, compleixen els seus 25 anys de vida útil i, per tant, deixaran de rebre aquestes subvencions, cosa que, segons els seus propietaris, les fa absolutament inviables econòmicament i es veuran abocades a tancar a partir del pròxim mes de gener. Cadascuna d'aquestes plantes tracta unes 100.000 tones anuals de purins en dues de les zones de Catalunya amb més cabana porcina. A més, quatre plantes més hauran de tancar el 2026, quan compleixin els 25 anys de vida útil.
Totes les parts implicades –els propietaris de les plantes, els ramaders, la patronal de la descontaminació dels purins i la patronal de la cogeneració– s'han conjurat per demanar al ministeri una pròrroga de dos anys perquè aquestes dues plantes, i les altres que hauran d'anar tancant els pròxims anys, es vagin adaptant als nous sistemes més eficients, com la producció de biometà a partir de les dejeccions ramaderes, que no necessiten primes per al seu funcionament i la seva rendibilitat.
Tot el sector, representat per l'Associació per al Desimpacte Ambiental dels Purins (ADAP), els sindicats agraris Asaja, Coag i UPA, l'Associació Nacional de Productors de Porcí (Anprogapor), la Interprofessional del Porcí (Interporc), i les cooperatives agroalimentàries d'Espanya, a més de l'Ajuntament d'Alcarràs, han signat dues cartes remeses als ministeris d'Agricultura i al de la Transició Ecològica demanant la pròrroga de dos anys per reconvertir les plantes.
El president de l'ADAP, Josep Capdevila, explica a l'ARA que si tanques les dues plantes hi haurà ramaders d'aquestes zones que hauran de plegar, perquè serà inviable portar els purins que generen a les seves granges a altres plantes de tractament. Segons Capdevila, hi ha uns 200 ramaders que porten els purins a aquestes plantes que ara hauran de tancar i, per tant, els hauran de transportar a un preu que fa insostenible la seva activitat ramadera o emmagatzemar-los en unes bases que, en cas de tenir-les, s'acabaran omplint, i l'únic que faran és solucionar el problema durant uns mesos. "És un moment crític", indica Capdevila, que sentencia: "L'opció de contaminar no és possible".
A més, recentment, el sector es va reunir a Barcelona i es van analitzar les possibles solucions. Julio Artiñano, president de la patronal dels cogeneradors Cogen, va indicar que sense la pròrroga anirà acabant la vida regulatòria de les 24 plantes que hi ha a l'Estat i la capacitat de tractament de purins serà un 62% inferior el 2030 i nul·la el 2034, cosa que afectaria especialment les comunitats amb gran producció com l'Aragó, Catalunya i Castella i Lleó. Per això va proposar el trànsit a un nou model d'instal·lació, perquè el sector porcí encara té perspectives de creixement els pròxims anys.
El soci de consultoria i energia de PwC a Espanya, Alberto Martín García, va presentar un estudi amb una proposta per donar continuïtat a les plantes de tractament de purins en col·laboració amb plantes de biometà, que permetria optimitzar el model retributiu, solucionar el problema ambiental i social dels purins, i, alhora, la producció de biometà solucionaria l'excés de nitrats.
Un sector líder
El sector porcí és clau per a l'economia i Espanya és el primer exportador europeu de porc i el quart productor del món. Segons José Antonio Monclús, de la SAT Alcarràs, aquest sector genera 415.000 llocs de feina a l'Estat, dels quals 142.600 són directes, amb un 40% d'ocupació femenina. La cabana porcina espanyola ha augmentat un 30% l'última dècada, i més del 52% se situa a Catalunya i l'Aragó. Aquesta cabana genera uns 70 milions de tones anuals de purins, la meitat entre Catalunya i l'Aragó.
Segons l'estudi presentat per PwC, mentre que la capacitat de les plantes de tractament disminuirà per la fi de la seva vida útil durant els pròxims anys, la producció de purins podria augmentar un 5% els pròxims 10 anys. En aquestes circumstàncies, en els pròxims 12 anys es produirien més de 7,9 milions de tones de purins excedentaris que no rebrien tractament, i a més en zones considerades vulnerables per la contaminació per nitrats.