Els residus de les llars catalanes podrien moure 300.000 cotxes durant un any

BarcelonaEls residus orgànics que es produeixen a les llars catalanes permetrien fer funcionar durant un any 300.000 cotxes de motor de combustió, amb una mitjana de 12.000 quilòmetres cadascun d'ells. Ho ha dit Xavier Flotats, professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en el transcurs d'una taula sobre el futur del biogàs i el seu paper en la transició energètica organitzat per l'ARA i Naturgy, moderada per la subdirectora del diari, Carla Turró, i on han participat Màrius Aguirre, del Clúster de la Bioenergia de Catalunya, i Rubén Martínez, director de la zona mediterrània de gasos renovables de Naturgy.

El biogàs es genera a partir de matèries orgàniques –les escombraries orgàniques o els purins de la indústria ramadera, per exemple– però, un cop depurat, es converteix en CH4, és a dir, metà que pot substituir sense problemes el gas natural d'origen fòssil. Per això els participants no han dubtat a demanar polítiques transversals per aconseguir que els residus orgànics, les dejeccions ramaderes i els residus forestals passin a ser un recurs energètic i, a més, col·laborin en la descarbonització de l'economia. "Hem de substituir un problema [els residus] amb una oportunitat [amb la valorització energètica]", ha destacat Xavier Flotats.

De fet, si s'aprofités tot el metà que produeixen aquests residus, a Espanya s'aconseguirien 163 TWh de biogàs, és a dir, la meitat del consum actual de gas natural, i a Catalunya, 15 TWh. Això permetria subministrar biogàs a totes les llars i moltes pimes que actualment utilitzen gas natural d'origen fòssil, ha destacat Rubén Martínez. A més, hi ha altres avantatges: la tecnologia per aconseguir convertir residus en biogàs està força contrastada i forma part de l'estratègia europea de renovables, ha indicat Màrius Aguirre.

L'estratègia catalana del biogàs estableix com a objectius arribar a una producció de 2 TWh el 2030 i 8 TWh el 2050, ha assenyalat Xavier Flotats, però malgrat que Catalunya és pionera a l'Estat en aquesta tecnologia la generació actual és de 597 GWh. Per aconseguir-ho, el professor Flotats ha recalcat que cal la conjunció alhora de polítiques de reducció d'emissió de gasos d'efecte hivernacle, polítiques de gestió de recursos, polítiques d'autosuficiència energètica i polítiques de desenvolupament rural. Una alineació de quatre elements que, segons ha destacat Flotats, no s'ha donat a Espanya fins fa poc. "No hi ha hagut aquestes polítiques coordinades fins a l'arribada al ministeri de Teresa Ribera", ha dit.

La conjunció d'aquestes polítiques, però, no és suficient. Cal també conscienciació. Per exemple, els residus orgànics comporten l'emissió de 200 milions de metres cúbics a l'atmosfera a Catalunya. Capturar el gas d'aquests residus permetria obtenir biometà, diu el professor Flotats. Però cal que la pell de plàtan, per exemple, vagi a la bossa de residus orgànics sense barrejar-se amb altres tipus d'escombraries, com plàstics. "Es poden fer moltes coses per aprofitar els residus", diu Flotats, però cal ser conscients d'aquests gestos com separar els residus orgànics.

Aquest aprofitament dels residus orgànics, a més, té un altre efecte positiu, assegura Màrius Aguirre. Els residus orgànics en un abocador "són una font d'emissió de contaminació", diu, perquè alliberen gas metà, que té un efecte hivernacle "28 vegades superior al del CO₂", destaca. Per tant, capturar aquest metà no només serveix per substituir el gas fòssil actual, sinó que, a més, evita una gran emissió de gasos d'efecte hivernacle. "Un problema que tenim [les emissions] es pot substituir per una oportunitat", destaca Xavier Flotats.

Dejeccions ramaderes

Un paper important en l'obtenció del biogàs són les dejeccions ramaderes, especialment a Catalunya, amb una important cabana de porcs. Ara els purins s'emmagatzemen en basses, on de vegades estan mesos o anys. I, mentre hi són, van emetent metà i amoníac a l'atmosfera. Obtenir biogàs d'aquestes dejeccions permetria valoritzar-les, evitar emissions i, a més a més, donaria un avantatge als productors de porcí, indica Flotats. "Quan s'hagi d'etiquetar mediambientalment la carn, els productors que no facin biogàs hauran de tancar el negoci perquè no podran incloure aquesta etiqueta mediambiental", diu Flotats.

L'avantatge no és només per als ramaders. Es pot estendre a tota la comunitat. Els participants en la taula han destacat que quan es planteja instal·lar una planta de biogàs sempre apareixen plataformes en contra al territori. Però això podria aportar avantatges per al municipi que aculli aquest tipus de plantes. "Un municipi podria ser més eficient, amb menor cost pel tractament de residus, si captura les emissions", indica Rubén Martínez. La clau, diu Martínez, és "convertir un residu en un recurs".

Flotats, per la seva banda, aposta per la participació dels ramaders locals en l'estructura de l'accionariat d'aquestes plantes. I posa l'exemple de França, on s'obren entre dues i tres plantes de biometà a la setmana, amb participació local, perquè s'assegura la compra del gas en un futur a un preu pactat. "Aquí no hi ha aquesta estructura de tarifes i s'ha d'anar al mercat, i això provoca dependència dels grans inversors", diu Flotats. És a dir, la inversió depèn de grans fons inversors normalment internacionals no arrelats al territori. I aquest sistema, remarca, alenteix molt les inversions.