Les renovables es desperten per fi a Catalunya

BarcelonaDesprés d'anys a la cua de l'Estat en la implantació de les renovables, Catalunya ha fet el tercer trimestre d'enguany un tomb en la tramitació de projectes d'electricitat neta. Ho constata l'Observatori de les Renovables que trimestralment elabora el Foro Sella. "Catalunya també s'enlaira amb el permís per a la construcció de 257,6 MW", diu textualment l'últim informe.

Tot i aquest tomb, el Principat queda lluny encara de les comunitats punteres a Espanya en la implantació de renovables. Així, en el conjunt de l'Estat el tercer trimestre es va autoritzar la construcció de 263 instal·lacions que sumen 12.299 MW. Només tres comunitats sumen més de la meitat d'aquesta potència autoritzada: Castella i Lleó amb 2.500 MW, Castella-la Manxa amb 2.372 MW i l'Aragó amb quasi 2.337 MW. Després d'aquestes comunitats se situen Andalusia (1.554 MW), Madrid (1.079 MW) i el País Valencià (843 MW).

Tot i que les xifres catalanes continuen sent modestes en comparació amb altres comunitats, suposen un salt endavant respecte al passat més recent: en tot el 2023 la potència d'energia renovable instal·lada només va augmentar en 34 MW. Els 257 MW aprovats en el tercer trimestre d'aquest any també contrasten amb el que s'havia aprovat des del decret de renovables del novembre del 2019, 1.799 MW en total. Així, en només tres mesos s'ha autoritzat el 14% del que s'havia fet en cinc anys.

A diferència de territoris on el sòl és de fàcil accés i es poden construir grans parcs eòlics o fotovoltaics, al Principat els projectes continuen sent petits. Un fet ho demostra. Els grans projectes, de més de 50 MW, els ha d'aprovar el govern espanyol, mentre que els de menys potència els aprova la Generalitat. Els 257 MW que han rebut llum verda l'últim trimestre els ha aprovat la Generalitat, i no hi ha hagut cap autorització del ministeri.

En canvi, a les cinc comunitats que han autoritzat més instal·lacions –Castella i Lleó, Castella-la Manxa, l'Aragó, Andalusia i Madrid– ho ha fet el ministeri de manera molt majoritària. De fet, dels 12.299 MW autoritzats al conjunt de l'Estat, 9.627 corresponen al ministeri i només 2.672 a les comunitats. Un altre aspecte que destaca és que la fotovoltaica s'està imposant com a font renovable en els nous projectes per davant de l'eòlica. Al conjunt de l'Estat, dels 12.299 MW autoritzats, més de 10.000 corresponen a instal·lacions fotovoltaiques.

A Catalunya també es repeteix el patró. Dels 257 MW autoritzats, més de 208 corresponen a energia fotovoltaica, mentre que l'eòlica queda lleugerament per sota dels 49 MW. És a dir, quatre de cada cinc MW que han aconseguit la llum verda per construir-se són de solar fotovoltaica.

Projectes rebutjats

De fet, no tots els projectes que es presenten arriben a bon port. A Espanya s'han desestimat el tercer trimestre 26 projectes de renovables que sumaven 1.404 MW. A Catalunya només s'ha rebutjat un projecte, una instal·lació eòlica a la província de Tarragona de 48,8 MW. Però Catalunya no encapçala el rànquing de les comunitats on més projectes s'han tombat. El podi l'encapçala l'Aragó, amb 742 MW, i Castella-la Manxa amb 366,6 MW. Del total de projectes rebutjats a l'Estat, més de 838 MW eren fotovoltaics, mentre que poc més de 565 MW eren eòliques.

Els projectes que han vist la llum verda a Catalunya compten també amb els corresponents permisos de connexió, una cosa clau per poder començar a abocar energia a la xarxa quan estiguin acabats. Però les xarxes, si les renovables van a més, es poden convertir en el punt feble del seu desenvolupament. "Tot i que tots els projectes tenen permisos de connexió, una de les claus ara és que les xarxes de transport i distribució creixin en paral·lel, per evitar colls d'ampolla", indica Caro, que destaca que hi ha un consens al sector que cal una inversió més alta en les xarxes per portar l'energia fins on hi ha la demanda. I afegeix: "Això és especialment important perquè comunitats com Catalunya puguin enxampar les comunitats líders en renovables i cobrir la demanda, tant domèstica com industrial".

Més tramitació

Aquest impuls detectat en les renovables a Catalunya l'últim trimestre és fruit en gran part de l'aplicació del decret de renovables del 2021. Ara, a més, el nou govern de Salvador Illa vol donar-hi un impuls més, segons va explicar la consellera de Territori, Sílvia Paneque, davant el Parlament. La consellera, a més d'expressar l'aposta pel biogàs i l'eòlica marina, va dir que vol incloure en la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per al 2025 un paquet de mesures per agilitzar la tramitació d'instal·lacions d'energies renovables.

Entre aquestes mesures hi hauria la de permetre que els tràmits urbanístics puguin avançar "en paral·lel" als estrictament energètics. La consellera portaveu ha assegurat que l'executiu que presideix Salvador Illa preveu incloure aquesta "bateria de millores" aprofitant el tràmit pressupostari, perquè aquesta és la manera de poder introduir canvis en l'actual decret de renovables, aprovat per l'anterior Govern el 2021.

De fet, actualment hi ha diversos projectes en tramitació a Catalunya, a banda dels 257 MW amb la construcció autoritzada i els 48,8 rebutjats d'eòlica. Del total de projectes, hi ha 126 MW tramitats davant el ministeri amb la declaració d'impacte ambiental favorable. Dels projectes que tramita la Generalitat, hi ha 156 MW en informació pública, 229 MW amb la declaració d'impacte ambiental favorable i 30 MW amb la declaració d'impacte ambiental desfavorable.