És realitzable el pla energètic del govern espanyol per als pròxims sis anys?

Madrid"Si volem complir [el pla] necessitem electrificar la demanda per aprofitar les energies renovables". La frase la va pronunciar la presidenta de l'Aelec, la patronal que agrupa empreses com Iberdrola, Endesa i EDP, Marina Serrano, aquesta setmana durant el VI Congrés de l'entitat. Serrano feia referència al Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (Pniec) 2023-2030, que el govern espanyol acaba d'aprovar i que ha enviat a Brussel·les tres mesos tard segons el calendari previst, ja que la data marcada era el juny d'aquest any. Amb aquest avís, la presidenta de l'Aelec posava damunt la taula dos dels grans desafiaments que, a ulls del sector elèctric, planteja el pla. D'una banda, la demanda. I de l'altra, l'electrificació de l'economia. En el sector elèctric consideren que complir amb la majoria d'objectius fixats al pla passa per aquestes dues qüestions.

El Pniec "no surt del no-res". "Respon a l'Acord de París [pel canvi climàtic] i Espanya, com la resta de països que el van adoptar, està obligat a revisar el seu nivell d'ambició [climàtica] si vol ajudar a reduir les emissions l'any 2030", recorda Ana Barreira, directora de l'Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA). De fet, és el full de ruta en matèria de política energètica per aconseguir aquest propòsit. Per a Barreira, això implica ser ambiciós en el terreny de les renovables o l'eficiència energètica. "Com més renovables tinguis, més fàcil és reduir les emissions", resumeix la directora de l'IIDMA.

Les grans xifres del pla espanyol de cara al 2030 són les següents: reduir un 55% les emissions de gasos d'efecte hivernacle respecte al 2005; que les renovables suposin el 48% sobre l'ús final de l'energia (inclou l'electricitat, el gas natural i el petroli); un 43% de millora en eficiència energètica, també sobre l'ús final de l'energia; que el 81% de l'electricitat provingui de les renovables; disposar de 19 GW d'autoconsum i 22,5 GW d'emmagatzematge, i molts més GW de renovables instal·lades; reduir al 50% la dependència energètica de l'exterior i que la taxa d'electrificació de l'economia sigui del 35%; tot plegat preveient que la demanda elèctrica creixi un 34% d'aquí a sis anys.

La xarxa elèctrica en el punt de mira

"Necessitem polítiques i regulació que facin factibles els increments de la demanda", apuntava Serrano. En els últims anys no ha deixat de caure la demanda elèctrica fruit de la destrucció de la indústria, de la millora en l'eficiència de certes activitats i de l'increment de l'autoconsum (no es pot mesurar la seva aportació). Des del ministeri per a la Transició Ecològica, que és qui ha pilotat el Pniec, vinculen aquest augment a l'aparició de nous projectes i activitats, com ara els vinculats a l'hidrogen verd, a la digitalització o fins i tot a l'electrificació dels ports de l'Estat.

"No es tracta de crear demanda [elèctrica], sinó d'atendre la demanda que ja hi ha", apuntava el director de regulació d'Iberdrola Espanya, Patxi Calleja, durant el Congrés de l'Aelec. El sector no només demana posar el focus en l'electrificació de l'economia (sobretot de la indústria o dels mitjans de transport), sinó que considera que no s'està donant resposta a la demanda de projectes que ja estan sobre la taula, com ara els centres de dades, i que destaquen per un consum elèctric significatiu. En aquest sentit, situen en el punt de mira l'accés a la xarxa de transport i la distribució d'electricitat, i la seva modernització.

Precisament, l'any que ve ha d'entrar en vigor un nou marc regulador per a les xarxes elèctriques. Les companyies interessades demanen que es puguin anticipar les inversions, de manera que es pugui ampliar la xarxa, tot i que encara no hi hagi demanda per connectar-s'hi. Però també que s'eliminin els límits a la inversió (la inversió en xarxes està limitada perquè l'acaben pagant els consumidors en la seva factura de la llum). "Hi ha consens en el que s'ha de fer, però no en com fer-ho", apuntava el president d'EDP Espanya, Manuel Menéndez.

Però també hi ha qui és crític amb aquesta visió. "Sembla difícil perseguir un creixement indefinit que sigui compatible amb els límits del planeta", apunta Javi Andaluz, responsable de clima i energia d'Ecologistes en Acció. Andaluz creu que no es tracta de substituir l'energia [els combustibles fòssils per les renovables], sinó de reduir. "Gran part de l'estalvi a futur [per l'eficiència i l'electrificació i per un menor ús del gas i el petroli], serà usat per introduir altres consums", critica.

De moment, però, les dades no són per tirar coets. "Si ens fixem en com ho estem fent en el transport, amb els cotxes elèctrics, els resultats no són bons", apunta el professor del departament d'economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Albert Banal-Estanol. En el conjunt d'Europa, la matriculació d'aquests vehicles s'ha parat en sec. Amb tot, per a l'economista aquest no és l'únic repte: "Hi ha qui demanarà més ambició per clausurar les centrals de gas", reflexiona. També posa damunt la taula com s'està fent el desplegament de les renovables, sobretot pel xoc d'interessos que està generant.

Més enllà dels econòmics, el Pniec també amaga reptes socials. "Està costant molt arribar a la petita escala [pel que fa a la transició verda], de manera generalitzada", afegeix el professor de la UPF, que posa d'exemple des de l'eficiència energètica dels immobles fins a la compra d'un cotxe elèctric. "Pots donar 10.000 euros per canviar el parc [d'automòbils], però si no planifiques on van els diners, l'impacte pot ser desigual", reflexiona Banal-Estanol, i adverteix que "transició justa poden acabar sent paraules buides".