Per què el preu del petroli resisteix el conflicte entre Israel i l'Iran?
La cotització actual és prou bona per a l'OPEP+ i també per als Estats Units
BarcelonaEl divendres 12 d'abril el barril de petroli Brent, de referència a Europa, tancava la sessió a un preu de 90,45 dòlars. Aquell cap de setmana va ser mogut al Pròxim Orient, amb l'atac de l'Iran a Israel amb drons i míssils de creuer. Dilluns, dia 15, un cop paït l'atac i amb tots els temors d'una escalada de les tensions, el barril de Brent va tancar a 90,15 dòlars, un preu inferior al d'abans de l'atac. I aquest divendres està cotitzant al voltant dels 86,5 dòlars.
Aquesta evolució trenca amb tota lògica i no obeeix als moviments tradicionals d'un encariment de la principal energia d'origen fòssil quan hi ha un conflicte bèl·lic al Pròxim Orient. És cert que el preu actual és superior al de l'inici d'any (75,89 dòlars el 2 de gener), però l'última setmana la cotització del cru marca una clara línia descendent.
A més, el conflicte bèl·lic se suma a la decisió de l'OPEP+ d'allargar la seva decisió de retallar la producció en 2,2 milions de barrils diaris (mbd) per mantenir el preu de l'or negre i blindar-lo així davant la previsible baixada de la demanda xinesa, que faria caure el preu si l'oferta fos superior.
Què està passant, doncs? El professor d'OBS Business School i director de la consultora Eurocofin, Carlos Balado, explica que és previsible que el preu del barril de petroli es mantingui a curt termini en els nivells actuals, perquè aquesta cotització és prou alta per permetre als principals països de l'OPEP+ assolir l'equilibri fiscal dels seus comptes. L'expert recorda que el principal productor de petroli del càrtel, l'Aràbia Saudita, necessita que el petroli cotitzi al voltant de 80 dòlars per equilibrar els seus comptes.
A més, Balado recorda que actualment els països de l'OPEP+ estan produint un 20% per sota de la seva capacitat total, uns 6,5 mbd. Així i tot, la seva producció se situa un 25% per sobre de la mitjana històrica. Per tant, conclou, "no hi ha incentius per intensificar les retallades a curt termini amb la consegüent pujada de preus".
Eleccions als EUA
A aquestes circumstàncies se n'hi suma una altra. Els Estats Units, que durant la pandèmia van veure sobrepassada la capacitat dels seus dipòsits i el seu petroli fins i tot va arribar a cotitzar a preus negatius, ara han reprès l'extracció i van tancar el 2023 amb una producció rècord. Això, explica Balado, proporciona estabilitat per la banda de l'oferta. De fet, els Estats Units sumen ja sis anys sent el primer productor del món, per davant de Rússia amb 3 mbd i de l'Aràbia Saudita amb 4 mbd, i ja aporten el 22% de la producció mundial.
La conclusió, segons el director d'Eurocofin, és que si els conflictes entre Rússia i Ucraïna i entre Israel i l'Iran no van a més, el Brent es mantindran al voltant dels 87,6 dòlars el barril perquè "en definitiva, les retallades de subministrament per part de l'OPEP estan sent contrarestades per nivells de producció històricament alts dels Estats Units".
A aquest fet s'hi suma també que no hi ha perill de desabastament, almenys de moment. Antonio Aceituno, director general de la consultora energètica Tempos Energía, destaca que el petroli continua circulant per l'estret d'Ormuz "sense cap obstacle, per la qual cosa, si bé hi ha el risc d'una possible alteració, no hi ha escassetat de subministrament". El directiu inclou també una nova variable: en any electoral, al president dels Estats Units, Joe Biden, no li interessa que es posi en perill el subministrament d'energia, especialment amb l'alta inflació "encara molt fresca a la ment dels consumidors". En aquest sentit, Aceituno preveu que el preu del barril es mantingui entre els 80 i els 95 dòlars fins a la pròxima reunió de l'OPEP+, al juny.