Enagás xifra en 4.600 milions d'euros el cost de les infraestructures d'hidrogen a Espanya

MADRIDL'aposta d'Enagás, el principal operador gasista espanyol, per l'hidrogen renovable és clara. En un moment en què els missatges, polítics i empresarials, insisteixen en la descarbonització de l'economia i la reducció del consum d'un combustible fòssil com el gas natural, la companyia veu en l'hidrogen una sortida.

Un dels primers passos és el d'adaptar part de les seves infraestructures espanyoles fins ara utilitzades per transportar gas, a l'hidrogen, però també aixecar-ne de noves. Enagás calcula que això tindrà un cost de 4.670 milions d'euros a partir del 2026, segons ha anunciat el conseller delegat de l'operador, Arturo Gonzalo, aquest dijous en el marc d'unes jornades dedicades a l'hidrogen. Una pluja de milions que es confia que financi Europa, a més dels actors privats, així com els operadors.

Aquesta és la quantitat de diners que Enagás estima que caldrà destinar fins al 2030, any en què l'empresa preveu que entri en funcionament part de la xarxa troncal espanyola dedicada a l'hidrogen. Es tracta d'un conjunt d'eixos, és a dir, hidroductes per al transport d'aquest vector energètic (Espanya té intenció de produir-lo a través d'energies renovables com la solar o l'eòlica), però també magatzems.

Un d'ells és l'eix de la Vall de l'Ebre, infraestructura que connectaria el nord d'Espanya amb la Vall de l'Hidrogen de Tarragona i, d'aquí, a Barcelona. De fet, aquesta connexió serà primordial si es vol convertir Barcelona en "el port de sortida", com ha dit la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, de l'hidrogen verd per a la resta d'Europa via l'H2Med o BarMar, infraestructura a la qual Enagás destinarà uns 2.135 milions d'euros.

Si es tenen en compte la inversió per al BarMar (2.135 milions d'euros) i els diners plantejats per connectar Portugal amb Espanya (507 milions d'euros), així com les inversions per a la mateixa xarxa espanyola de l'hidrogen, Enagás incrementa el cost de tot plegat fins als 7.200 milions d'euros. Precisament, qui també ha parlat del BarMar aquest dijous ha estat la secretària d'estat d'Economia del govern d'Alemanya, Franziska Brantner, que ha demanat "accelerar" infraestructures com aquesta per deixar de dependre energèticament de països com Rússia.

Incerteses

Aquests plans, però, són incerts perquè el sector reconeix la dificultat de reconvertir les infraestructures de gas en infraestructures per a l'hidrogen (són dues tecnologies que cal tractar diferent per la seva composició). Tanmateix, Enagás assegura que té identificats fins a un 30% de trams de gasoductes que serien reutilitzables per a l'hidrogen i que l'objectiu és incrementar aquest percentatge fins al 70%. A més, un 80% de la xarxa de gasoductes actuals coincideix amb els traçats que la companyia ha planificat per tot el territori espanyol per poder connectar els diferents centres de producció d'hidrogen.

"Passos ferms, però prudents. No ens podem permetre sobredimensionar infraestructures [d'hidrogen] que puguin conduir a encarir el subministrament energètic del consumidor", ha advertit la presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Cani Fernández, en el marc de les mateixes jornades. De fet, aquesta ha estat tradicionalment una preocupació del regulador pel que fa a l'ús de les infraestructures de gas.

Ambició

Tanmateix, Espanya confia a liderar la cursa de l'hidrogen renovable. "El 20% dels projectes d'hidrogen renovable a escala mundial estan a Espanya", ha subratllat la secretaria d'Estat d'Energia del govern espanyol, Sara Aagesen, durant l'acte.

Enagás també ha detallat que l'any 2024 Espanya podria produir fins a 4 milions de tones l'any d'hidrogen renovable, segons un estudi elaborat de bracet amb la consultora PwC. De moment, l'Estat confia a produir entre 2 i 3 milions de tones el 2030. D'aquestes, 2 milions s'exportarien a la resta d'Europa a través de Barcelona, mentre que 1,3 milions de tones serien per a consum intern.