Plaques solars i llums led, el pla del govern espanyol per reduir el consum energètic

MADRIDCompartir amb els edificis de l'entorn l'energia addicional que es genera, és a dir, l'anomenat "excedent", o impulsar la instal·lació de plaques solars per a l'autoconsum als sostres d'edificis agrícoles, industrials o empresarials. Són dues de les recomanacions al sector privat que el govern espanyol, sota la batuta del ministeri de Transició Ecològica, ha inclòs a l'esbós del pla de contingència al qual ha tingut accés l'ARA, i que té previst aprovar la setmana que ve, un cop celebrat el consell de ministres d'Energia europeus d'aquest divendres a Brussel·les.

Després de setmanes de reunions amb els governs autonòmics, també els diferents grups polítics al Congrés de Diputats i empreses del sector energètic, així com associacions de consumidors, l'executiu ha preparat un document que agruparà les propostes per complir amb els objectius d'estalvi energètic compromesos amb Brussel·les. En el cas d'Espanya, el propòsit inicial és una reducció del consum de gas del 7%, xifra que dependrà de l'evolució del mercat del gas (a priori es tracta d'un objectiu no vinculant).

El bloc del pla on es detallen algunes de les mesures d'estalvi energètic és una continuïtat de les normes ja aprovades fins ara en aquesta direcció: des de les mesures d'estalvi per a l'administració pública, fins al pla energètic del passat mes d'agost focalitzat en els comerços, els espais culturals i alguns centres de treball. En aquest cas, però, també hi ha recomanacions a la ciutadania. "No hi ha mesures que imposin obligacions a les llars o a la indústria, sí que hi ha mesures que faciliten que tothom pugui aportar a aquest esforç [el de l'estalvi energètic], perquè en línies generals ens permet alliberar recursos", subratllava la setmana passada la titular de Transició Ecològica, Teresa Ribera.

A les empreses, a banda de les propostes dirigides a impulsar l'autoconsum renovable a través, sobretot, de l'energia fotovoltaica, també es proposen mesures per fer més eficient la mobilitat, com ara impulsar plans de transport sostenible a la feina que incloguin promoure el transport col·lectiu, elèctric o compartit. També mesures destinades a la climatització i control de la il·luminació, algunes de les quals ja estan incorporades al pla energètic de l'agost, així com promoure el canvi cap a l'electricitat produïda amb bombes de calor o altres renovables i que se substitueixin les bombetes incandescents i halògenes per llums led, entre d'altres.

Algunes de les directrius que afectarien la ciutadania van en la mateixa línia. Es tracta de mesures per estalviar i controlar el consum d'aigua calenta a través de repensar hàbits bàsics com la dutxa. També de control de la il·luminació i la temperatura —per exemple, es destaca que "un manteniment adequat [de la calefacció] pot suposar un estalvi d'un 15%"—, així com del funcionament dels electrodomèstics: evitar deixar-los en stand-by perquè segueixen gastant. El govern també pretén que l'autoconsum es faci norma i potenciarà que les llars avaluïn instal·lacions de plaques solars, entre altres mesures. Finalment, a les administracions públiques es demanarà una auditoria energètica per identificar aquells elements que poden ajudar a millorar l'estalvi energètic o controlar la il·luminació de l'enllumenat públic, per bé que no es dibuixa cap limitació de cara a èpoques com la de Nadal.

El text ja està molt avançat, ha reconegut la mateixa ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, públicament, fins al punt que havia d'anar al consell de ministres d'aquest dimarts, tal com va anunciar la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, en declaracions a TVE aquest dilluns. La norma, però, ha caigut de la llista de temes que l'executiu ha acabat aprovant. Fonts del ministeri de Transició Ecològica reiteren que el Consell Europeu que se celebrarà aquest divendres "serà determinant" per acabar de tancar el document.

Un hivern pendents del gas rus

El Govern, però, no només s'aferra a aquest tipus de mesures per exposar com i quant reduirà el consum de gas. Cal recordar que el reglament aprovat per Brussel·les preveu diferents excepcions a l'hora de fer els càlculs sobre quina ha de ser la reducció dels diferents països membres.

Aquí entra en joc la poca interconnexió elèctrica amb què compta Espanya, el nivell de gas emmagatzemat o la capacitat de proveir la resta d'Europa –ja sigui ampliant els gasoductes existents com el que connecta el País Basc i França, una mesura en què el govern ja treballa, o a través de les plantes de GNL–. Alhora, el Govern també vol que es tingui en compte la necessitat de consum de gas en forma de matèria primera per fabricar productes bàsics, com poden ser els fertilitzants, expliquen fonts del ministeri de Transició Ecològica a l'ARA. En tot cas, el problema principal d'Espanya aquest hivern no és tant l'abastiment, sinó el preu, recorden des del ministeri.