Els plans dels ecologistes per aturar el parc eòlic de l'Empordà

GironaEl 28 de febrer, el consell de ministres va aprovar el primer Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) per regular les zones del litoral espanyol on es poden instal·lar molins de vent al mar. El mapa preveu que a Catalunya se situï un parc d’eòlica marina flotant en una superfície de 250 km² al golf de Roses, a 12 quilòmetres de la costa, entre el Parc Natural de les Illes Medes i el del Cap de Creus. L’aprovació del POEM és el marc legislatiu necessari perquè, durant els pròxims mesos, es convoqui la subhasta pública i les empreses interessades –de moment en són sis– presentin projectes. Es preveu que abans del 2030 ja hi hagi centenars de molins flotants davant l’Empordà. 

Ara bé, tot i l’aprovació del POEM per reial decret, les entitats de la societat civil empordanesa, que des del principi del procés s’han mostrat contràries a l’arribada dels molins a la comarca, intentaran aturar el projecte als tribunals. El 4 de maig, l’associació ciutadana Stop Macro Parc Eòlic Marí i IAEDEN-Salvem l’Empordà, recollint l’oposició ciutadana, van presentar un recurs al Tribunal Suprem de Madrid contra el pla del govern espanyol, que ara ha estat admès a tràmit. "Amb l’admissió del recurs al contenciós, podem dir que el POEM està impugnat i que, per tant, no hi ha res que digui que el parc eòlic a Roses és ferm i definitiu", afirma l’advocat Eduard de Ribot, que porta la causa. "Hi detectem irregularitats formals, de procediment i de contingut, així que primer volem anul·lar la zonificació concreta dels molins a l’Empordà, però també som ambiciosos i confiem tombar tot el projecte a la zona llevantina-balear i les cinc àrees del pla d’ordenació en conjunt", explica.  

Incompatibilitat amb la preservació del medi marí

En el recurs, les dues entitats al·leguen que el POEM infringeix el principi de precaució i cautela de la biodiversitat. "Un macroparc tecnològic d'eòlica flotant [l'única viable per la profunditat del litoral català] és incompatible amb la protecció de zones protegides per la Xarxa Europa 2000, zones de veda o les rutes dels cetacis i les aus", argumenta De Ribot. Jordi Ponjoan, de la plataforma Stop Macro Parc, afegeix: "Sense la participació ciutadana no es pot aprovar un POEM i aquí no només s’ha obviat la població, sinó que s’ha anat en contra de la seva voluntat". "Hem signat un manifest amb 25.000 veus autoritzades i ens fa por l'impacte d’aquesta instal·lació, amb molins de 300 metres d'alçada, que marcarà el futur de l’Empordà”.

Per a l'advocat, “hi ha indicis d’una desviació de poders perquè el pla, en comptes de respondre a l’interès general i públic superior, que és el medi ambient, aposta per treure rèdit energètic i econòmic al recurs potent de vent que hi ha a la zona”. I es pregunta: “Com pot ser que abans que s'aprovés el POEM ja hi hagués sis empreses amb interessos productius projectats en aquesta zona protegida?”

Per tot plegat, els ecologistes empordanesos confien a poder anul·lar el pla d'ordenació marítima. "No ens fa por anar al Tribunal Suprem contra un reial decret i arribarem fins a les últimes instàncies”, anuncia De Ribot. Com que és el primer POEM de l'Estat, no hi ha precedents en jurisprudència ni impugnacions, però l'advocat aclareix que "és el mateix procés judicial que en altres plans d'ordenació urbanístics i ambientals". Així mateix, com que encara no s'ha obert la licitació als projectes comercials i no començarà cap obra d'instal·lació de manera immediata, el recurs no demana cap mesura cautelar, però l'advocat admet que es guarden aquesta carta per a més endavant.

Col·laboració amb tot el litoral espanyol

L'Empordà no és l'única zona afectada que ha impugnat el POEM al Suprem. A Galícia, les confraries de pescadors també han presentat un recurs contra el pla, igualment admès a tràmit, i la mateixa intenció tenen els veïns del cap de Gata. Les entitats empordanesos treballen conjuntament amb tots els implicats i han preferit obrir causes diferents arreu de la Península en comptes de presentar conjuntament un sol recurs.