Petroli, urani i antracita: les altres vulnerabilitats energètiques de la UE
Un informe del Banc d’Espanya analitza la concentració, escassetat i substitució d’aquestes primeres matèries
MADRIDL'esclat de la guerra a Ucraïna i les consegüents sancions a Rússia van abocar a castigar el règim de Putin reduint (i tancant en alguns països) el subministrament de gas natural a Europa. Una situació que ha posat entre les cordes al Vell Continent i ha mostrat les vulnerabilitats a què té quan hi ha una disrupció que afecta el comerç internacional d'un producte com el gas natural.
Però aquest no és l’únic producte energètic importat pel qual Europa hauria d’estar preocupada. La llista la completen el petroli, l’urani i l’antracita. Els motius: el seu nivell de concentració, l’escassetat interna de producció a la UE i la possibilitat de substituir els fluxos comercials, segons es desprèn d’un nou capítol de l’Informe Anual 2022 del Banc d’Espanya, publicat aquest dimecres. L'ens supervisor ha analitzat en quin punt estan, respecte als tres indicadors detallats anteriorment, 13 productes energètics diferents que Europa importa i ha conclòs que en el cas del petroli, l'urani i l'antracita el Vell Continent suspèn.
Petroli
Els principals productors de petroli del món són els Estats Units, Rússia i l'Aràbia Saudita. Malgrat que en els últims 30 anys les tecnologies renovables han incrementat el seu pes en el mix energètic, els combustibles fòssils continuen sent la principal font d’energia. En el cas europeu, l’any 2021 el petroli suposava el 30% del consum primari d’energia, que a Espanya s’eleva al 46% pel pes del sector del transport i la seva poca electrificació i "eficiència", segons destaca el Banc d'Espanya.
La concentració de les importacions no es detecta com un problema, conclou el Banc d'Espanya, però sí que ho és la gairebé nul·la producció interna a la UE i el poc marge de substitució de les fonts d'aprovisionament. Si bé Europa s'aprovisiona de petroli procedent de fins a 12 països, el pes dels principals proveïdors, entre els quals Rússia (26% del cru importat l'any 2021 a Europa), no és fàcil de substituir.
Urani
L'urani és la primera matèria per fabricar energia a les centrals nuclears. En l'informe del Banc d'Espanya es diferencia entre l'enriquit i el natural. L'urani enriquit és més radioactiu i només vuit països el comercialitzen: els Estats Units, Rússia, la Xina, Holanda, el Regne Unit, Alemanya, França, el Brasil i el Japó, segons un informe de Greenpeace. Rússia continua sent la principal font de subministrament.
En el cas de l'urani natural, la producció interna a la UE és molt baixa i hi ha poques possibilitats de substituir les fonts d'aprovisionament, però el Canadà hi juga a favor. D'aquí prové més del 50% de l'urani natural que Europa importa. "[Canadà] és un país amic i això mitiga moltíssim els riscos", detallen fonts del Banc d'Espanya.
El Banc d'Espanya situa l'urani enriquit a la llista d'importacions vulnerables.
Antracita
Aquest material s'utilitza principalment a les centrals tèrmiques de carbó per obtenir energia elèctrica. La seva importació és heterogènia; mentre que països com Espanya han anat deixant enrere aquesta tecnologia, Alemanya hi continua apostant. El principal problema de la importació d'aquest producte energètic a Europa és l'alta concentració pel que fa als proveïdors (Xina n'és el màxim productor), però també uns nivells molt baixos de capacitat de producció interna a la UE.
Més dependència
En els últims anys el nivell d'importació de productes energètics a Europa no ha millorat: el 60% de l'energia que es va consumir l'any 2021 es va cobrir amb importacions netes (dependència completa d'un tercer). La xifra és deu punts percentuals més alta que la registrada fa trenta anys, el 1991, segons el Banc d'Espanya. A més, són importacions que estan molt concentrades, amb pocs proveïdors. En el cas espanyol, si bé la dependència és més alta que la mitjana dels països de la Unió Europea, els proveïdors estan més diversificats.
El Banc d'Espanya alerta, però, que l'aposta per les renovables no està exempta de vulnerabilitats: "Són energies molt competitives, però hi ha tecnologies fonamentals que encara són incertes", apunten fonts de l'organisme, que posen d'exemple les bateries per emmagatzemar i transportar energia. "També es necessiten inputs que Europa no té: terres rares, liti, cobalt... Gran part d'aquests elements provenen d'altres economies fora de la Xina i això pot generar noves dependències".
Un altre avís del Banc d'Espanya és la pressió a l'alça dels preus que tindrà la transició energètica. Al curt termini "serà inflacionista", asseguren fonts de l'organisme. El motiu principal: una pluja de milions, públics i privats, que generarà tensions en els preus. Però també la coincidència del moment. "Si tots ho fem al mateix temps, amb la mateixa intensitat i necessitem els mateixos consums" tindrà un impacte en els preus, assegura l'ens.
El Banc d'Espanya també va confirmar que les mesures desplegades per afrontar la crisi energètica i de preus al llarg del 2022 van tenir un impacte positiu sobre la taxa de creixement del producte interior brut (PIB) d'1,1 punts percentuals, i van ajudar a reduir la inflació en 2,3 punts, segons els càlculs de l'organisme. Unes xifres que l'ens ja va anticipar quan va presentar les projeccions macroeconòmiques per a Espanya el març passat.
Entre les mesures desplegades pel govern espanyol destaca l'excepció ibèrica per topar el preu del gas a Espanya i Portugal, la bonificació dels carburants o la rebaixa dels impostos a la tarifa de la llum. Només pel que fa al topall al gas, la taxa d'inflació del 2022 (8,4%) hauria estat 0,5 punts percentuals més alta.
De cara aquest any, i davant una inflació més controlada, el Banc d'Espanya insisteix a focalitzar les mesures en aquelles persones més vulnerables. "Cal evitar l'impuls generalitzat, i que siguin temporals i focalitzades. Les mesures han d'estar centrades a protegir les rendes més baixes", insisteixen des de l'organisme. En aquest sentit, aplaudeixen el xec de 200 euros desplegat. Apunten que podria arribar a 3,6 milions de llars, la meitat de les quals tenen una despesa energètica desproporcionada.