El pes de les renovables a l'Estat triplica el de Catalunya
El Principat només aporta un 5,1% de l'electricitat verda d'Espanya
BarcelonaÉs sabut, i així ho reconeix el Govern, que les energies renovables a Catalunya han estat aturades durant una dècada, tot i que ara reben un nou impuls. Però mentre a Catalunya no es desenvolupaven projectes, en altres comunitats espanyoles el sector ha anat creixent, fins al punt que actualment al conjunt d'Espanya les energies renovables tenen un pes en la generació elèctrica que triplica el que hi ha a Catalunya, segons les dades de Red Eléctrica.
Així, a Espanya les renovables l'any 2022 van aportar el 42% de tota la generació d'electricitat, mentre que a Catalunya només un 14,2% de l'electricitat produïda va tenir origen renovable. També és cert que hi ha hagut una caiguda del pes de les renovables tant a Espanya com a Catalunya a causa de la sequera, que ha portat la generació hidràulica a mínims històrics. Una tendència, la disminució de producció als embassaments, que sembla que ha arribat per quedar-se. L'energia hidràulica a Catalunya va ser l'any passat gairebé un 21% inferior al 2021, i en els últims cinc anys ha disminuït un 36,5%.
La generació elèctrica amb renovables a Catalunya té un pes molt inferior al que té al conjunt de l'Estat, i tot que l'últim any van entrar en producció 94 nous MW eòlics i gairebé 5 MW solars, el cert és que la producció verda no guanya pes. L'any 2020 un 15,6% de l'energia elèctrica produïda a Catalunya va ser d'origen renovable, mentre que el 2021 va arribar al 17%, però l'any passat, en plena crisi energètica per la guerra a Ucraïna, es va desplomar al 14,2%.
La paradoxa del CO₂
Els grans beneficiats de la pèrdua de pes de les renovables a Catalunya van ser les centrals nuclears i els cicles combinats de gas, que van aportar el 57,6% i el 19% de l'electricitat generada, respectivament. Aquest gran pes de les nuclears, però, té dues cares: Catalunya va liderar a Espanya la generació elèctrica sense emissions de CO₂. Un 72% de l'electricitat produïda al Principat va ser sense emetre gasos d'efecte hivernacle. L'altra cara de la moneda és que les nuclears tenen data de caducitat –no funcionaran més enllà del 2035– i la gran quantitat d'energia que generen s'haurà de substituir amb altres fonts, que hauran de ser d'origen renovable.
Segons les dades de Red Eléctrica, Catalunya té instal·lats 3.702 MW de potència de renovables, un 31% de tota la potència disponible a la comunitat. Molt lluny, per exemple, de Castella i Lleó, on la potència de renovables suma 12.554 MW, el 96% de tota la capacitat de la comunitat. Les renovables també tenen un pes molt més alt que a Catalunya en llocs com Extremadura (81%), Castella-la Manxa (81%), l'Aragó (76%) o Galícia (71%). També han registrat un augment important a Andalusia, on amb 9.811 MW instal·lats tenen un pes del 56%. "Andalusia és una de les regions que abanderen l'aposta renovable a Espanya", indica Red Eléctrica, que destaca que la generació neta en aquesta zona va augmentar un 4,1%.
Castella i Lleó, per exemple, aporta un 17,8% de tota la generació d'electricitat renovable d'Espanya. Catalunya, només el 5,1%. Tot i això, hi ha comunitats amb una aportació menor. A la cua, Cantàbria, amb el 0,3%, i Madrid, també amb un 0,3%. En el cas de la comunitat de la capital de l'Estat, la generació elèctrica ha estat sempre mínima independentment del tipus de tecnologia.
59.000 M€ d'inversió
L'últim número de la Revista Econòmica de Catalunya està dedicat, precisament, a aquest problema. En un dels articles, els economistes Joan-Ramon Rovira i Jaume Martí conclouen que la inversió en energies renovables que seria necessària per complir amb els objectius de neutralitat climàtica seria de 59.024 milions d'euros durant el període 2022-2050. Això permetria a Catalunya disposar de 62.980 MW addicionals de potència elèctrica en energies renovables el 2050 respecte als 4.092 MW de l’any 2020. Per tant, Catalunya hauria de dedicar de mitjana el 0,67% del PIB cada any fins al 2050 a aconseguir un sistema elèctric 100% renovable.
La setmana passada la consellera d'Economia, Natàlia Mas, reconeixia que el repte de la descarbonització "no es pot ajornar més" i que Catalunya l'ha d'afrontar apostant per les energies renovables, que li permetran assolir “un sistema energètic més net, més barat i més segur”.
La consellera va assegurar que el Govern s'ha compromès a “transformar de forma radical el model energètic de Catalunya i a accelerar la transició verda”, i va advertir que “cal una actuació decidida per assegurar un món habitable per a les generacions següents”. Mas va qualificar de “complexa i paradoxal” la situació, on conflueix l’emergència climàtica amb una crisi energètica de magnituds històriques. Tot i això, va destacar una part positiva: el context econòmic global, amb escassetat de recursos energètics i un augment generalitzat de preus, s’ha convertit en “el millor estímul possible per accelerar la transició energètica”.
Els governs de la Unió Europea i el Parlament Europeu van tancar dijous passat un acord per elevar del 32% al 42,5% l'objectiu de consum d'energia renovable el 2030, un objectiu vinculant per a tots els estats de la Unió i amb la meta de poder assolir el 45%. L'acord, però, ha de ser validat ara pel Consell Europeu i per l'Eurocambra. El pacte es va aconseguir després d'esquivar les exigències plantades per una desena de països, liderats per França, pel que fa al paper de l'hidrogen obtingut per energia nuclear –hidrogen rosa– en el camí cap a la descarbonització. L'acord preliminar obliga a augmentar l'ús d'energia renovable un 1,6% a l'any i assegurar que el 42% de l'hidrogen utilitzat prové de combustibles renovables d'origen no biològic per al 2030 i el 60% per al 2035.
Per al sector del transport, l'acord estableix la meta vinculant de reduir un 14,5% la intensitat de gasos d'efecte hivernacle per al 2030 o d'assolir almenys una quota de renovables en el consum final d'energia del sector del 29% aquell mateix any. L'acord també estableix una meta, en aquest cas indicativa, per al sector dels edificis, la calefacció i la refrigeració, que haurà d'elevar fins a almenys el 49% l'ús de renovables en el consum energètic, amb increments vinculants cada any del 0,8% a escala estatal fins al 2026 i de l'1,1% des d'aquell any fins al 2030.