El Parlament Europeu aprova la reforma elèctrica (i potencia la nuclear)
La normativa pretén estabilitzar els preus de l'energia i incentivar el desplegament de les renovables
Brussel·lesLa guerra d'Ucraïna i el xantatge del règim de Vladímir Putin amb el gas va fer prendre decisions a la Unió Europea que mesos abans semblaven impossibles, com la intervenció del mercat elèctric, i es va posar sobre la taula una gran reforma per assolir l'anhelada autonomia energètica, que no ha resultat ser una prioritat real fins que Moscou va tancar l'aixeta en sec. I, amb aquest objectiu, tot i que es va acordar més lentament del que s'aspirava i ha acabat sent menys ambiciosa que d'un bon principi, la Unió Europea va acordar la reforma elèctrica el desembre passat i el Parlament Europeu l'ha ratificat aquest dijous per una àmplia majoria (473 vots a favor, 80 en contra i 27 abstencions).
Un dels principals punts de la reforma és que els estats membres puguin acordar un preu estable a llarg termini de la compravenda de l'electricitat amb una companyia energètica, i que es retorni la diferència en funció de si el preu ha sigut més alt o més baix del que es preveia i s'havia pactat. D'aquesta manera, es busca que els consumidors hagin de recórrer cada vegada menys al sistema de subhasta diari, que es coneix com a marginalista i estableix que la tecnologia més cara (normalment el gas) marca el preu de tota la resta (com la nuclear o la hidràulica) encara que siguin més barates.
Malgrat que els estats membres no aposten per acabar amb el sistema marginalista, sí que volen que deixi de ser el mercat principal i es redueixi o s'acabi amb els denominats beneficis caiguts del cel, que són els guanys que obtenen les companyies elèctriques quan cobren a preu de gas l'energia que generen amb, per exemple, les renovables.
El fet d'acordar els preus de l'energia a llarg termini es preveu que estabilitzi i redueixi el preu final de la factura elèctrica dels consumidors i incentivi el desplegament de les renovables. Assegurant a les companyies una compra concreta d'energia i a un preu més o menys estable a anys vista, obtenen una garantia de la viabilitat d'invertir en nous parcs eòlics i solars.
La batalla francogermànica per la nuclear
Un dels punts més polèmics i que va dificultar les negociacions va ser les habituals diferències entre França i Alemanya per la nuclear i el paper que ha de jugar aquesta energia. Per un costat, França, volia que totes les instal·lacions, les ja construïdes i les nuclears també, poguessin beneficiar-se d'aquests contractes a llarg termini. I, per l'altre, Alemanya s'oposava a aquesta petició pel seu tradicional rebuig a les nuclears i, a més, considerava que això podria suposar un avantatge competitiu de la indústria francesa respecte a l'alemanya, que és una gran consumidora d'energia (sobretot del gas rus, fins abans de la guerra).