Paradoxa energètica: el consum de petroli en màxims, malgrat el rècord d'inversió en renovables
Les energies netes capten 358.000 milions de dòlars a tot el món el primer semestre del 2023
BarcelonaFer la transició energètica no és fàcil. Però, a més, hi ha elements paradoxals. Per exemple, tot i la inversió rècord en energies renovables al món, de moment el consum de petroli no baixa. No només això, sinó que per a aquest any es preveu un rècord històric de consum de cru al món, segons les projeccions de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE).
Així, segons les dades de BloombergNEF, la nova inversió en renovables a tot el món es va disparar fins als 358.000 milions de dòlars els sis primers mesos d'aquest any. Una quantitat que és un 22% superior al mateix període de l'any passat i el màxim històric en un semestre.
La Xina va ser el mercat més gran, amb una inversió de 177.000 milions de dòlars de noves inversions, un 16% més que en el mateix període de l'any passat. El gegant asiàtic es va situar per davant dels Estats Units, amb 36.000 milions de dòlars, i Alemanya, amb 11.900 milions.
Si durant molts anys l'energia eòlica havia acaparat el gruix de la inversió en renovables, la situació s'ha capgirat, i ara és la solar fotovoltaica la que atreu més inversió. L'energia solar es va endur 239.000 milions de dòlars, cosa que representa dos terços del total de la inversió en renovables al món i un 43% més que en el mateix període de l'any passat. Una inversió que inclou tant els grans parcs fotovoltaics com les petites instal·lacions d'autoconsum.
En canvi, la inversió en energia eòlica va baixar un 8% en comparació amb el primer semestre de l'any passat i es va quedar en 94.000 milions de dòlars el primer semestre d'enguany. Destaca la caiguda de la inversió en eòlica terrestre (-21%), a causa de la dificultat cada cop més gran per aconseguir permisos.
Però malgrat totes aquestes inversions i les polítiques de descarbonització, amb més o menys intensitat, dels diferents països, el cert és que la demanda de petroli al món no deixa de créixer. L'Agència Internacional de l'Energia (AIE), en el seu últim informe, va indicar que la demanda mundial de petroli va assolir al juny un nou rècord de 103 milions de barrils diaris (mb/d). L'augment es deu a la reactivació dels viatges aeris i del consum de la Xina, segons el butlletí d'aquesta organització, que adverteix que a l'agost es pot assolir un altre pic de la demanda.
"Les retallades de subministrament cada vegada més profundes de l'OPEP+ van xocar amb una confiança macroeconòmica més gran i la demanda mundial de petroli més alta de tots els temps", assenyala l'AIE. Per al conjunt de l'any, l'organisme preveu que la demanda mundial de petroli registri una expansió de 2,2 mb/d, fins a assolir els 102,2 mb/d, el nivell anual més alt de tota la sèrie històrica. La Xina aportarà un 70% d'aquesta nova demanda, segons els càlculs de l'AIE.
De fet, aquest organisme no preveu un descens de la demanda mundial de petroli fins al 2024, quan una situació econòmica de creixement més moderat, juntament amb les mesures de més eficiència energètica dels diversos governs i el desenvolupament de la mobilitat elèctrica faran baixar la demanda mundial de cru.
Curiosament, la demanda de petroli a escala mundial creix més que mai malgrat que les renovables acceleren, segons la mateixa AIE, que destaca que després de l'aturada de la pandèmia el ritme de creixement en energies netes s'ha accelerat el 2023, i la capacitat augmentarà en 107 gigawatts, fins a superar els 440, quan s'acabi l'any. L'increment més gran de la història.
Subsidis a les energies fòssils
El fet és que el consum de petroli, malgrat les polítiques de transició energètica, no només no baixa, sinó que, a més, els estats continuen subvencionant els combustibles fòssils. Almenys així es desprèn d'un informe dels Fons Monetari Internacional (FMI) publicat la setmana passada. Les ajudes als combustibles fòssils –sobretot petroli, carbó i gas natural– van tocar el màxim històric al món l'any 2022. En total, les subvencions als hidrocarburs atorgades pels governs de 170 estats diferents van sumar 7 bilions de dòlars (6,46 bilions d'euros), segons l'FMI. Unes subvencions als combustibles fòssils que, a més, no disminueixen, sinó que van a més. En només dos anys el total de subsidis a combustibles fòssils va augmentar en dos bilions de dòlars.
Els subsidis explícits (els que deixen el preu final que paguen els consumidors per sota del preu de cost) entre el 2020 i el 2022 es van doblar, fins a assolir 1,3 bilions d'euros a tot el món. Aquests 7 bilions de dòlars representen un 7,1% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) del món, una xifra superior al que "els governs gasten anualment en educació i uns dos terços del que es gasten en sanitat", que són el 4,3% i el 10,9% del PIB global, respectivament.