Naturgy dispara un 36% el benefici l'any de la crisi energètica

Barcelona"Altíssima volatilitat del mercat energètic i, especialment, del gas". Així ha definit Francisco Reynés, president executiu de Naturgy, l'exercici del 2022. Un any en què la companyia d'origen català, i malgrat la crisi energètica global desfermada per la guerra a Ucraïna, va tancar amb un benefici net rècord històric de 1.649 milions d'euros, gairebé un 36% més que l'any anterior. La xifra de negocis va créixer un 53,4%, fins als 33.965 milions d'euros, i els guanys permetran destinar 1.200 milions d'euros a la retribució als accionistes.

Aquest 2023 Naturgy haurà de pagar el nou impost que el govern espanyol ha creat per als pròxims dos anys a bancs i energètiques. Aquest tribut, que suposa gravar amb un 1,2% la facturació de les activitats en el mercat lliure a Espanya, comportarà el pagament d'uns 300 milions d'euros a la Hisenda espanyola aquest any. Reynés no ha volgut carregar en la presentació de resultats contra aquest impost, i s'ha limitat a recordar que la companyia, al marge d'aquest tribut, ja paga més de 1.000 milions per l'impost de societats. "No soc qui per valorar si un impost és justificat o no, però no crec que sigui l'únic sector que tingui uns resultats millors que els del 2021", ha dit Reynés, que tampoc ha aclarit si Naturgy presentarà un recurs contra el tribut i ha dit que aquesta decisió correspon al consell d'administració.

L'increment de facturació i la generació de caixa han permès a Naturgy, a més de disparar el benefici, incrementar les seves inversions, fins a 1.907 milions d'euros (un 28% més) –dels quals uns 800 milions es van destinar a renovables–, i alhora reduir el deute net en un 5,9%, per acabar l'exercici en 12.070 milions d'euros. La posició de liquiditat, de 9.500 milions d'euros, permet tenir "tranquil·litat per fer front a qualsevol eventualitat o qualsevol oportunitat", ha assegurat Reynés.

El president de Naturgy ha indicat que la companyia està negociant els preus del gas amb l'empresa algeriana Sonatrach –controlada pel govern del país africà– per a l'any 2023. En aquest sentit, Reynés ha dit que la ruptura de relacions comercials entre Espanya i Algèria no afecta aquesta negociació. "La relació amb Sonatrach i Algèria penso que no perilla", ha dit Reynés, per tres aspectes fonamentals: Naturgy és un client "molt confiable" per a Algèria, Sonatrach té un 4% del capital de Naturgy, i les dues companyies són sòcies en el gasoducte Medgaz. "No serà una negociació fàcil, la dels preus del 2023, com no ho va ser la del 2022, però es pot pensar que s'arribarà a acords raonables", ha dit Reynés.

L'escissió, aparcada de moment

El president de Naturgy ha fet les seves previsions per a aquest any. En el negoci de xarxes espera estabilitat, però creu que els mercats continuaran sotmesos a incerteses. Una situació que ha portat Naturgy a aparcar el projecte Géminis, explicat fa un any, d'escindir l'empresa en dues companyies diferents, una de dedicada al negoci regulat i l'altra al negoci del mercat lliure. A més, Reynés ha admès que després dels bons resultats d'aquest any s'hauria de revisar el pla estratègic de la companyia, però de moment no es farà per la situació d'incertesa dels mercats internacionals.

Per al 2023, Naturgy espera seguir amb el creixement i assolir un ebitda (benefici abans d'impostos i amortitzacions) superior o almenys igual al del 2022, mentre que vol incrementar en un 50% el nivell d'inversions i destinar uns 1.700 milions d'euros a renovables.

Respecte al futur del gas a Europa, Reynés ha indicat que tres factors marcaran l'evolució del preu del gas el segon semestre d'aquest any: el primer, els inventaris, el nivell al qual quedin els magatzems després de l'hivern; el secotr, com se substituirà el gas rus a l'hora de reomplir aquests magatzems; i el tercer, quines conseqüències tindrà la reactivació econòmica a la Xina després d'aixecar les restriccions per la pandèmia.