Meloni fa reviure el trauma de la italianització d'Endesa

MADRID"Corren aigües tèrboles per la nostra companyia". La frase va ser pronunciada per un accionista d'Endesa durant la junta general d'accionistes d'aquest 2023, el 28 d'abril. Denotava preocupació i era resultat de la decisió del govern italià d'ultradreta de Giorgia Meloni de prescindir del fins ara conseller delegat de l'elèctrica Enel, Francesco Starace, i substituir-lo per Flavio Cattaneo. Un terratrèmol que esquitxa de ple Endesa, ja que el 70% de la companyia està, precisament, en mans de la italiana Enel.

"Els canvis a Enel poden tenir conseqüències en els plans [d'Endesa]", sentenciava el mateix accionista, mentre un altre parlava "d'incertesa". A tots dos els preocupaven dues qüestions. La primera, si la decisió de Meloni podia esquitxar la cúpula d'Endesa. És a dir, si el mandat per exemple de José Damián Bogas, actual conseller delegat d'Endesa, pot acabar abans del previst.

La segona preocupació té a veure amb l'estratègia i política de l'elèctrica espanyola: "Descarbonització, digitalització i electrificació", detallava un dels accionistes, que, alhora, tenia clar que més enllà de Meloni, la responsabilitat de la cruïlla actual té petjada espanyola: "Els nostres governants [d'Espanya], que van deixar que aquest vaixell insígnia [Endesa] de l'INI [Institut Nacional d'Indústria] i propietat del poble quedés en mans estatals italianes". La decisió de Meloni despertava (de nou) el record de la descapitalització d'Endesa.

Tranquil·litat a Endesa

Pel que fa a una possible sortida precipitada de la cúpula d'Endesa, el mateix president de la companyia, Juan Sánchez-Calero, va insistir durant la junta d'accionistes que "el conseller delegat [José Bogas] va renovar l'any passat per quatre exercicis, de manera que seguirà al seu lloc fins al 2026". La companyia va voler esvair els dubtes, però no se n'acaba de sortir. Una informació de Cinco Días publicada aquesta setmana ha fet saltar les alarmes. Segons el mitjà econòmic, Enel ja ha posat a treballar un caçatalents (un headhunter en anglès) per buscar un substitut de Bogas.

Tant Endesa com l'elèctrica italiana, però, han desmentit rotundament aquesta informació. "Enel desmenteix qualsevol rumor infundat sobre la cerca d'un nou CEO per a Endesa", afirmava un portaveu de la companyia a Bloomberg. Fonts d'Endesa expliquen el mateix i es reafirmen en les paraules de Sánchez-Calero el dia de la junta. "Tothom està tranquil", insisteixen.

Un dels motius que obren la porta a aquest rum-rum és que va ser el mateix Starace qui va escollir José Bogas. "Starace és i serà un referent indiscutible en matèria energètica", expressava el conseller delegat d'Endesa durant la junta, on, en canvi, no va tenir cap paraula per al conseller delegat entrant d'Enel (cal tenir en compte que Cattaneo encara no ha estat escollit, ja que Enel celebra la seva junta el 10 de maig).

Starace va ser nomenat pel govern socialdemòcrata de Matteo Renzi, substituint Fulvio Conti, encarregat de comprar Endesa l'any 2009. Des d'aleshores ha pilotat el pla estratègic d'Enel i, en conseqüència, el d'Endesa, que es va renovar l'any passat i està en vigor fins al 2025. Aquest, però, s'haurà d'actualitzar el novembre d'aquest any i serà una prova de foc per veure fins on arriba l'impacte dels canvis de Meloni sobre l'elèctrica espanyola. Cal tenir en compte que la nova direcció d'Enel és més pròxima a l'ideari del govern actual italià, que ha mostrat especial interès a reforçar el sector gasista del país. I no només això, sinó que un dels cavalls de batalla de la companyia italiana (i gran repte de la nova cúpula d'Enel) és el deute i com eixugar-lo, cosa que posa damunt la taula la temuda paraula descapitalització de la filial Endesa.

Amb tot, i per calmar les aigües, Endesa treu pit del seu paper a Espanya, però també del seu paper dins d'Enel: té un impacte positiu per als comptes de la matriu. També ha vist revaloritzar el seu valor (val uns 20.000 milions d'euros més des que Enel la va adquirir); és la companyia elèctrica espanyola amb més clients i ha fet una gran aposta no només per les energies renovables, sinó també per la mobilitat elèctrica, motiu pel qual des de la companyia defensen que és una gran oportunitat de negoci per a Enel. "Sense Endesa no es podria fer", apunten fonts de la companyia a l'ARA.

I si encara fos espanyola?

Mentrestant, des del govern espanyol miren de reüll la situació, però sense mullar-se. La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, se cenyia a dir aquest divendres que un possible relleu a la direcció d'Endesa formaria part de les "decisions de l'empresa, que en part estan vinculades al criteri dels diferents equips". Ribera descartava, en tot cas, un relleu a la cúpula "immediat", però afegia que "per edat pot formar part de les qüestions que poden ocórrer". Bogas té 68 anys.

De tot plegat se'n va desprendre una pregunta que, de tant en tant, retorna: i si Endesa encara fos espanyola? Fa gairebé 20 anys Gas Natural va plantejar una opa que va acabar en res. En aquell moment, l'aleshores president de la Generalitat, José Montilla (PSOE), va lamentar que els gestors d'Endesa i el PP "hagin preferit" que l'empresa "sigui alemanya abans que catalana". Una frase que Montilla va rescatar perquè, precisament, algú de l'entorn de la companyia l'hauria expressat davant les intencions de Gas Natural. Algunes informacions de l'època apuntaven a l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, així com al secretari executiu d'Economia del partit, Miguel Arias Cañete.

Després del no definitiu a Gas Natural l'any 2005, l'elèctrica alemanya E.ON va intentar fer una contraopa l'any 2006, també fallida. Qui s'enduria finalment una de les cireretes espanyoles del sector elèctric seria la italiana Enel. Des d'aleshores, fixant-nos només en l'accionariat, Endesa és abans italiana que espanyola.