La meitat de la llum a l'Estat ja és renovable (però a Catalunya no)
Amb els projectes actuals, Espanya supera en un 10% els objectius per al 2030
BarcelonaUn 49,9% de l'electricitat produïda a Espanya des del gener i fins a la setmana passada va ser renovable. És a dir, la meitat de la llum que es genera a l'Estat ja és verda, segons les dades de Redeia, l'empresa de transport d'electricitat. Cosa que no passa a Catalunya, on la nuclear, amb més del 56% de la producció, és la primera font d'electricitat.
A Catalunya, segons les dades de l'Institut Català de l'Energia (Icaen) del 2022, les renovables només van aportar un 15,6% de la producció elèctrica. Curiosament, però, tot i el poc pes de l'energia verda al Principat, Catalunya és la comunitat que el 2022 va generar més electricitat sense emissions de CO₂, un 72,3% de la producció. La clau està, precisament, en l'energia nuclear, que no emet CO₂, malgrat que genera residus radioactius.
El creixement de les renovables a Espanya és prou evident. Fins al novembre han crescut més del 14%. El 17 de novembre ja s'havia superat la generació d'electricitat verda de tot el 2022, en total 116.844 GWh. Fins al 20 de novembre, la producció hidràulica havia augmentat un 39,4% respecte a l'any anterior, la fotovoltaica un 32% i l'eòlica un 2%. En el cas de la hidràulica, s'ha de tenir en compte que el 2022 al conjunt d'Espanya la producció es va veure molt afectada per la sequera, d'aquí l'extraordinari creixement. En el cas de Catalunya, la sequera s'està patint aquest any.
Aquest novembre ha sigut especialment intens en producció renovable a Espanya, i pràcticament dos terços de la generació ja és verda. De fet, el 3 de novembre es va batre el rècord històric de renovables a l'Estat, amb una aportació del 73,3% al mix. Aquesta producció d'energia verda es tradueix en un clar abaratiment de la llum en el mercat majorista. El 4 de novembre (dissabte, quan hi ha menys demanda), el preu al mercat majorista va marcar un mínim d'1,51 euros el MWh, segons les dades d'OMIE, l'operador del mercat. L'endemà, diumenge 5 de novembre, tot i que el preu de mitjana va ser de 5,03 euros, des de la mitjanit fins a les 18 h el preu horari va ser de zero euros per MWh. Des de principis de novembre, només hi ha hagut set dies en què s'han superat els 80 euros el MWh.
Aquests preus són una bona notícia per als consumidors, malgrat que ja s'han activat les alertes dels inversors en renovables. "Sempre hem reivindicat el nostre paper com a depressors dels preus, però l'electricitat a zero euros no és una bona notícia", sostenia fa poc el director general de l'associació empresarial Appa Renovables, José María González.
Daniel Pérez Rodríguez, director general de l'Energètica (l'elèctrica pública de la Generalitat) i autor del llibre La superpotència renovable, creu que cal un canvi de model de mercat elèctric. "Ara les matèries primeres, l'aigua, l'aire i el sol, són gratis; per tant, tenen un cost inicial, però no un cost marginal", assegura. En conseqüència, un mercat marginalista –en què l'última tecnologia que entra, que és la més cara, marca el preu de tota la llum– "amb tecnologies sense cost marginal que dominen més de la meitat del mercat, no té cap sentit". Pérez coincideix amb la patronal de les renovables: si es manté el sistema actual amb tantes hores a zero euros el MWh, "ningú finançarà això [les renovables]".
Qui ha fet els deures?
L'emergència climàtica fa cada cop més necessària la inversió en renovables. La pregunta és: ¿qui està fent els deures i qui no? Doncs bé, Espanya els fa. Un recent estudi del laboratori d'idees Ember indica que el desplegament de les renovables a Espanya va més de pressa del previst. Gràcies als nous projectes que s'han posat en marxa aquest 2023 ja se supera en un 10% la quota necessària per cobrir els objectius del 2030. De fet, en l'àmbit de l'Europa comunitària, només Suècia va més avançada sobre les seves previsions per a la transició energètica.
Tot té un però. En aquest cas, Ember assenyala que en aquesta transició, a Espanya i en altres països, hi ha problemes burocràtics. Cosa que també assenyala el Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC) en el seu darrer baròmetre d'opinió. "Davant l’endarreriment en la tramitació d’ajuts, així com la demora en l’aprovació de projectes en l’àmbit de les renovables i l’autoconsum, el sector insisteix a simplificar les barreres burocràtiques per tirar-los endavant", indica el CEEC. El baròmetre apunta que un 84% dels enquestats reclamen a les administracions, tant locals com estatals, simplificar aquests tràmits per continuar desenvolupant el procés de transició energètica. En aquest sentit, més d’un 50% també demanen implementar estímuls fiscals i desenvolupar instruments que facilitin la col·laboració publicoprivada.
En el cas de Catalunya, malgrat el retard en el desplegament de les renovables, l'actual Govern dona per superada l'aturada de projectes després d'una dècada pràcticament en blanc, gràcies al decret de renovables de fa dos anys. Ho van explicitar en un acte recent el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort. Aragonès va assegurar que manté l'objectiu d'arribar a 3.000 MW de renovables a la fi de la legislatura i va presumir que el seu executiu ha desencallat més d'un centenar de projectes. A més, va indicar que les renovables crearan 188.000 llocs de treball fins al 2030. Mascort, per la seva banda, va admetre que té 500 projectes sobre la taula i que cal més celeritat en la tramitació. De fet, el seu departament ha reforçat el personal de l'àrea d'energia (140 persones, 48 de les quals es dediquen a la tramitació), però reclama que aquests llocs de treball es converteixin en estructurals perquè el desplegament de les renovables "no té aturador".