L'estrany descens del preu del petroli, malgrat la guerra, que afavoreix els consumidors
Moscou i Riad no se'n surten en les seves maniobres per encarir el cru
BarcelonaEl petroli Brent, de referència a Europa, va tancar dimecres poc per sobre dels 74 dòlars el barril, i ahir es movia al voltant dels 75 dòlars. Això referma que el preu del cru està en clar descens des de finals de setembre, quan va superar els 95 dòlars el barril, i el descens ha arribat malgrat les guerres a Ucraïna i Gaza. L'abaratiment afavoreix clarament el consumidor i demostra que, a diferència d'altres vegades, les maniobres de l'Aràbia Saudita i de Rússia per encarir l'or negre no estan assolint els seus objectius.
La traducció per al consumidor és evident. Des del mes de setembre els carburants a Espanya han anat encadenant descensos setmana rere setmana i la gasolina ja ha baixat més del 10%. Cosa que s'ha reflectit també en la frenada de l'escalada de preus. L'IPC avançat del novembre a Espanya es va situar en el 3,2% en taxa interanual, i el mateix indicador de l'eurozona ha baixat fins al 2,4%, apropant-se a l'objectiu del Banc Central Europeu, que és situar la pujada de preus al voltant del 2%.
La invasió russa d'Ucraïna va disparar els preus energètics. El barril de Brent es va disparar fins a quasi 130 dòlars. Però la reacció dels països desenvolupats, sobretot de la Unió Europea, va retornar el preu a les xifres prèvies i el juny passat va tocar mínims anuals al voltant dels 77 dòlars. Posteriorment, va repuntar una mica, però sense superar en cap moment els 100 dòlars el barril. Però l'inici de la guerra d'Israel a Gaza, el passat 7 d'octubre, va fer témer una nova escalada del cru. Tradicionalment, els conflictes al Pròxim Orient s'han traduït en encariments del petroli, bàsicament per la por que afectin l'estret d'Ormuz, per on passa una gran part del cru que arriba a Occident. Però això no ha passat en aquest cas. El 6 d'octubre el preu del barril estava a 84,7 dòlars. El primer dia de mercat després de l'esclat del conflicte, el 9 d'octubre, va pujar a 88,2 dòlars, i des de l'inici de desembre se situa per sota dels 80 dòlars el barril, és a dir, més barat que els dies immediatament anteriors a l'esclat del conflicte a Gaza.
El preu no satisfà Rússia i l'Aràbia Saudita, dos dels principals socis de l'organització de països productors de petroli i els seus socis, el que es coneix com l'OPEP+. A Riad l'interessa un preu més alt del petroli per poder quadrar els seus deficitaris comptes públics. I a Moscou un preu alt li permetria finançar millor la sagnia de recursos que suposa la guerra a Ucraïna.
De fet, dimecres el príncep hereu saudita Mohammed bin Salman i el president rus Vladímir Putin es van trobar a Riad i van refermar la necessitat que els membres de l'OPEP+ es comprometin a portar a terme retallades de producció que farien pujar els preus i, segons diuen, afavoririen l'economia global, segons publica aquest dijous l'agència de notícies estatal saudita. El príncep Mohammed i Putin van lloar l'estreta cooperació dels seus països i "els esforços reeixits dels estats de l'OPEP+ per impulsar l'estabilitat dels mercats mundials del petroli".
Acord descafeïnat
Però el cert és que els països de l'OPEP+ no han aconseguit posar-se d'acord per a una retallada de la producció que permeti fer pujar els preus. Ja fa uns dies, la cimera de països productors en què s'havia de debatre el tema es va ajornar. Finalment, fa una setmana, els membres de l'OPEP+ van arribar a un mínim acord: hi haurà retallada de la producció, però voluntària. Així, Rússia i l'Aràbia Saudita ja han anunciat que estenen les seves retallades actuals fins al mes de març. Alguns països, com Kuwait, s'han sumat a la retallada voluntària de l'extracció de petroli, però altres, com els africans Nigèria i Angola, no semblen massa disposats a retallar la seva producció.
Els analistes, davant el resultat de les converses dels membres de l'OPEP+, parlen ja d'un acord "descafeïnat" i l'interpreten com una "puntada endavant" fins a la primavera que difícilment farà pujar el preu en un moment de debilitat de la demanda per l'alentiment general de l'economia mundial.
A més, la producció de petroli dels membres de l'OPEP va perdent pes en l'extracció total de cru al món. Així, fa una dècada quasi un 44% del petroli sortia dels països del càrtel, mentre que el percentatge actual se situa al voltant del 39%. I a aquest fet s'hi suma l'augment de la producció als Estats Units, un dels principals consumidors del món, on s'ha passat de l'extracció de 448 milions de tones fa 10 anys a més de 700 milions en l'actualitat.