"L'esforç que cal fer és colossal"

BarcelonaSi s'ha de treure alguna conclusió és que Catalunya, si vol aconseguir que la seva economia sigui competitiva i tingui un futur assegurat, ha de donar un gran impuls a les energies renovables i, alhora, ha de posar en marxa, en plena emergència climàtica, una política hídrica que asseguri el subministrament d'aigua. "L'esforç [que cal fer] és colossal", ha resumit la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i portaveu del Govern, Sílvia Paneque.

La consellera ha participat en la primera de les tres taules sobre sostenibilitat i transició energètica d'una jornada organitzada pel BBVA juntament amb l'ARA i el Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC). Paneque ha compartit taula amb Jordi Valls, vicepresident de l’àrea de desenvolupament social i econòmic de l’AMB. Una taula moderada per la directora de l'ARA, Esther Vera, en què ha quedat palès que el retard en renovables és molt gran a Catalunya. En el cas de l'aigua, però, la consellera ha recordat que s'hi destinaran 2.200 milions d'inversió que han de permetre que el 2027 el 70% del recurs hídric no depengui de les pluges.

Per a Jordi Valls cal mobilitzar inversions en la descarbonització. I ha explicat que s'ha d'invertir en habitatge, tant en autoconsum elèctric com en eficiència energètica. Per a Valls, aquest és "el gran repte no només de Catalunya i Espanya, sinó d'Europa", perquè s'ha invertit molt en infraestructures però "no hi ha hagut una gran inversió en habitatge a Europa en els últims 40 anys".

En el cas de les renovables tot és més difícil. La demanda elèctrica que es cobreix a Catalunya amb generació neta se situa entre el 13% i el 20%, i l'objectiu és arribar al 50% el 2030. I hi ha una pedra en el camí: encara no s'ha aprovat el Pla Territorial Sectorial de les Energies Renovables (Plater) i anant bé es tardarà dos anys a acabar la seva tramitació, segons la consellera. La seva proposta per impulsar les instal·lacions mentrestant és "treballar braç a braç amb els ajuntaments" i avançar en les renovables en paral·lel a la tramitació del Plater.

Difícil tramitació

Que el Plater no estigui aprovat preocupa el sector. Ha quedat clar a la taula en què han participat Pere Borràs, director de la filial de generació del grup Estabanell; Xavier Massa, director d’operacions de KM0 Energy, i Alberto Barriga, advocat especialista en dret energètic a Schlaich Dauss, i que ha moderat Santi Martínez, president de l'empresa pública de la Generalitat L’Energètica.

Tots han estat d'acord que el principal escull per a les renovables a Catalunya és la tramitació i, especialment, la part urbanística, que depèn dels ajuntaments. El mateix moderador ha posat l'exemple: el canal Segarra-Garrigues vol posar plaques sobre els seus dipòsits, però la gestió és lenta, fins i tot per saber si s'ha de tramitar com a fotovoltaica sobre teulada o sobre sòl, perquè enlloc es preveuen plaques sobre l'aigua. Pere Borràs ha quantificat l'esforç que cal. Per complir l'objectiu del 2030 cal instal·lar 8.000 MW en sis anys, quan els últims sis anys només s'ha crescut en 170 MW.

Amb tot, s'estan fent coses. A la segona taula, Ferran Cornudella, director de banca corporativa BBVA a Catalunya, ha indicat que l'entitat vol destinar 300.000 milions al finançament sostenible fins al 2025, i això vol dir alinear els clients als quals dona crèdit amb la descarbonització. Hèctor Calls, director de sostenibilitat ambiental i transició energètica del Port de Barcelona, ha remarcat l'esforç que s'està fent per electrificar els molls, ja que el 70% de les emissions les fan els vaixells atracats cremant combustible. Enric Brazís, director d'Endesa a Catalunya, ha assegurat que la seva empresa vol avançar-se als objectius de la UE i que tota la seva generació elèctrica sigui renovable el 2040. Brazís ho té clar: "La sostenibilitat no és una tendència, és una necessitat".