L'energia disparada, causa principal de la inflació a Europa

BarcelonaL'energia és el principal motor de les escalades generalitzades de preus, especialment a Europa. Segons dades dels principals organismes econòmics internacionals, l'encariment dels béns energètics –és a dir, gas natural, electricitat i derivats del petroli, com els carburants– representen el gruix de la inflació que afecta les economies desenvolupades.

El pes dels productes energètics en el cistell de consum de les famílies està entre el 5% i el 15% del total, depenent del país, d'acord amb un document de treball del Fons Monetari Internacional (FMI) publicat el mes passat. És a dir, de cada 100 euros que gasta una família cada mes en béns i serveis de consum –des de roba i menjar fins a oci i cultura–, entre 5 i 15 euros es dediquen a combustibles, gas i llum. No obstant això, l'escalada inflacionària ha sigut de tal magnitud que ha afectat en gran manera l'IPC, l'indicador que mesura les pujades dels preus de consum.

"Malgrat aquestes modestes proporcions, a causa del ràpid augment dels preus, els productes energètics van representar aproximadament la meitat de les taxes d'inflació de l'IPC del maig del 2022", apunta el document de l'FMI. Aquesta contribució de l'energia en el total de la inflació va "superar els tres punts percentuals a la majoria de països" i, en casos com els tres bàltics (Estònia, Letònia i Lituània), Grècia, Romania, Bèlgica i els Països Baixos, va ser "superior als cinc punts percentuals", afegeix l'informe.

Així, per exemple, als Països Baixos, el maig passat el cost de la vida va augmentar un 8,8% respecte al mateix mes del 2021. D'aquests 8,8 punts, doncs, més de cinc es devien únicament a l'encariment de l'energia.

Les dades, de fet, parlen per si soles. Els països més afectats per l'impacte del conflicte sobre els costos energètics són els bàltics, amb taxes d'inflació al juliol superiors al 21%, segons l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE, l'organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món). El cost de l'energia per a les famílies a Estònia s'ha disparat fins a un 87,1% en un any, mentre que a Letònia l'increment és del 70,6%. Per comparació, a Espanya, va ser d'un 41,4%, una xifra també molt alta però lluny dels nivells dels bàltics.

Primer colls d'ampolla, després la guerra

La tendència a l'alça dels preus va començar a finals del 2021, però a un ritme molt més moderat que actualment. Inicialment, la inflació va afectar més els Estats Units que no pas la Unió Europea, ja que el primer país va tenir una recuperació del sotrac causat per la pandèmia més ràpida que el Vell Continent, en bona part perquè tant el seu banc central com, sobretot, el seu govern van aplicar estímuls més forts que als estats de la UE.

L'any passat la inflació va ser causada també pels problemes de subministrament, sobretot de primeres matèries i béns industrials intermedis, i pel col·lapse logístic de ports clau per al comerç global, que van provocar colls d'ampolla i escassetat d'alguns productes, la qual cosa en va disparar els costos. Ara bé, amb els mesos, aquesta qüestió s'ha anat resolent, amb l'excepció de la Xina, on la política de covid zero ha provocat el tancament temporal de certes indústries i de ports, com el de Xangai.

Ara bé, tot i l'encariment de l'energia durant l'any passat a causa de la reactivació de l'activitat arreu del món, el cost es va disparar a partir de la guerra a Ucraïna, el 24 de febrer. Rússia és un dels principals proveïdors de gas natural i petroli a la UE i el conflicte ha provocat una alça de preus, tant pels talls de subministrament que ha aplicat el Kremlin sobre diversos estats europeus en represàlia pel seu suport a Kíiv, com per les sancions aplicades per Occident contra el règim de Vladímir Putin.

"L'increment inicial dels preus energètics va ser impulsat principalment per la recuperació de la demanda després de l'aixecament de les restriccions posteriors a la primera onada de la pandèmia", recorda el Banc Central Europeu en un article al seu butlletí econòmic del juny. El text afegeix que a partir del 2021 l'oferta de béns energètics es va veure perjudicada, un fet que "es va agreujar a principis del 2022 per la invasió russa d'Ucraïna", que va agafar les reserves de gas europees "a nivells històricament baixos".

El sistema de subhastes augmenta el preu

A més, el cost de l'electricitat també ha sumat punts a les taxes d'inflació a causa del sistema marginalista de subhastes majoristes en vigor a la UE, un fet que es manifesta en una "estreta relació entre els preus del gas natural i de l'electricitat", segons l'article de l'FMI. El sistema europeu posa a la llum el preu del sistema de producció més car, que acostuma a ser el gas, per la qual cosa un encariment d'aquesta matèria primera repercuteix directament en el rebut de la llum.

Aquesta relació entre el cost del gas i el de l'electricitat és més estreta encara en estats com Espanya, Portugal, Itàlia, Irlanda i el Regne Unit –és a dir, penínsules o illes–, que tenen "una dependència més alta del gas natural" en la generació elèctrica i "interconnexions elèctriques relativament més limitades" amb tercers països, segons l'FMI.