L’energia caiguda del cel que ha de permetre la descarbonització
La fotovoltaica es converteix en un factor de competitivitat de l’economia, però amb deures per fer
BarcelonaEl mes de maig passat es va aconseguir una fita que, només fa un lustre, era totalment impensable. La fotovoltaica, per primer cop, es va convertir en la tecnologia que més electricitat va aportar al sistema elèctric espanyol: el 23% del total de la generació mensual. Així, en el mix elèctric, l’energia del sol, transformada en electricitat, se situava en el primer lloc clarament per davant de la nuclear, el gas, la hidràulica i l’eòlica. Així, l’energia solar avança com un element clau en la descarbonització de l’economia.
Daniel Pérez, ara director general de l’Energètica –l’empresa pública d’electricitat de la Generalitat–, que té una llarga trajectòria en el món de les energies renovables, ha posat en negre sobre blanc la importància de les energies renovables, inclosa la fotovoltaica, en un llibre amb un títol que ho diu tot: La superpotència renovable, en què queda clar l’avantatge competitiu –i econòmic– de viure en un país amb molt de sol.
L’energia fotovoltaica no deixa de ser una evolució –molt tecnològica– del sol com a primera font d’energia de la humanitat. A Barcelona, per exemple, molts anuncis de pisos inclouen la llegenda "orientat a Tarragona", és a dir, al sud. Per què? Doncs perquè aquesta orientació és molt més eficient energèticament. Cosa que a la Grècia antiga ja se sabia. Així, per a Sòcrates, la casa ideal hauria de ser fresca a l’estiu i càlida a l’hivern. Les seves idees queden expressades en les paraules de Xenofont, que cita com Sòcrates explicava el sistema de la casa en aquests termes: "A les cases orientades al sud, el sol penetra pel pòrtic a l’hivern, mentre que a l’estiu, l’arc solar descrit s’eleva sobre els nostres caps i per sobre de la teulada, de manera que hi ha ombra".
Algunes dades de Red Eléctrica donen una visió sobre la generació d’electricitat renovable a Catalunya i al conjunt de l’Estat. Un fet que, a més de la descarbonització, té altres beneficis. En concret, abarateix el preu de l’electricitat –la meitat de les hores de l’abril el preu majorista es va situar en zero euros– i fa més competitiva la indústria.
L’informe de Red Eléctrica del 2023 indica que la generació elèctrica amb renovables a Espanya va créixer un 15,1% el 2023, sobretot per l’impuls de la nova solar fotovoltaica. A Catalunya el creixement de la generació amb renovables va ser de només el 2,2%, amb un ritme set vegades menor. A més, la potència renovable instal·lada a Espanya no para de créixer, sobretot la fotovoltaica, que va augmentar un 28% el 2023, mentre que a Catalunya només va augmentar un 3,2%. Les dades deixen clara la diferència de ritme. El 2023 la fotovoltaica al conjunt de l’Estat va aportar el 20,3% de l’electricitat produïda, mentre que a Catalunya tot just va ser l'1%.
"L’escàs avenç en la instal·lació de renovables els últims anys dificulta que es puguin assolir els objectius de transició ecològica que es va marcar Catalunya", assegura Juan Francisco Caro, director de l’institut d’investigació social Opina 360.
La fotovoltaica no només permet la generació d’electricitat. El seu ús incideix en l’energia, però també en processos industrials que han de permetre descarbonitzar la indústria. Per exemple, amb la producció d'hidrogen verd, metanol o amoníac. Alguns sectors, com el químic i, molt especialment, el dels fertilitzants, poden fer el salt a processos molt més sostenibles.
L’assignatura pendent
El sol, per tant, és clau per a la descarbonització de l’energia i de l’economia en general. Tot i això, encara hi ha un hàndicap per resoldre, la gran assignatura pendent: a la nit, l’energia solar no es pot aprofitar. Cal, en conseqüència, desenvolupar l’emmagatzematge per captar energia de dia i poder-la utilitzar de nit. L’hidrogen verd és una possibilitat d’emmagatzemar energia verda, però no és gaire eficient. Una altra possibilitat són les centrals hidràuliques de bombeig, on hi ha dos embassaments a diferents nivells. De dia, amb l’energia solar sobrant es pot bombejar aigua de l’embassament inferior al superior i, a la nit, l’aigua de dalt baixa a l’envasament inferior per produir energia elèctrica.
El bombeig és una tecnologia provada, però calen altes inversions i terminis llargs per fer noves centrals. Per això, els esforços se centren ara en les bateries de gran capacitat.
L’objectiu que s’ha marcat Espanya és assolir 22 GW de capacitat d’emmagatzematge l’any 2030. Avui, però, encara se n’està lluny. Segons les últimes dades de Red Eléctrica, només hi ha 11 MW instal·lats de sistemes de bateries amb capacitat d’accés a la xarxa, i 5.379 MW pel que fa al bombeig.