L'energètica pública catalana disposarà aquest any del 15% de la potència que necessita

BarcelonaL’empresa Energies Renovables Públiques de Catalunya, la companyia elèctrica pública de la Generalitat que opera amb la marca L'Energètica, espera acabar aquest any amb entre el 10% i el 15% de la potència que necessitarà, uns 330 MW, segons el seu director general, Daniel Pérez. La companyia té un pressupost de 25 milions d'euros per a enguany, però creu que haurà d'invertir uns 200 milions fins al 2030 per assolir els seus objectius: subministrar electricitat a tots els edificis de la Generalitat i els seus ens i empreses públiques.

De moment, L'Energètica ja compta amb dues participacions en dues instal·lacions eòliques: el parc de Pebesa, de 4 MW i del qual té el 25%, i el de Trucafort, de 29 MW i del qual té el 9,65%. Aquestes dues participacions els hi ha transferit, sense cost, l'empresa pública Avançsa. A més, la companyia anirà sumant les diverses instal·lacions, bàsicament de fotovoltaica en teulades, de què disposa la Generalitat en edificis públics. La incorporació s'anirà fent a mesura que vencin els contractes que aquestes dependències públiques tenen amb els seus operadors actuals.

Dels 25 milions de pressupost d'enguany, la companyia pensa destinar entre 15 i 20 milions a la compra de participacions en instal·lacions existents o en tràmit, uns 2 milions a la despesa corrent –ha d'incorporar una trentena de persones a la seva plantilla– i entre 3 i 5 milions aniran a la promoció de nous parcs. A més, la companyia estudia obtenir alguna concessió hidràulica, com podrien ser les centrals de la Colònia Llaudet i Can Trinxet. Pérez, però, creu que no hi ha gaires oportunitats més de créixer en aquest camp, perquè la majoria de les concessions de les conques internes no vencen fins al 2061 i, a més, algunes d'elles ja no es podran explotar perquè amb la sequera no es pot complir amb el cabal ecològic establert.

L'Energètica està tramitant actualment la llicència de comercialitzadora, tot i que, pel fet de ser una empresa pública, tindrà limitat al 20% dels seus ingressos la venda d'energia a particulars. Ser comercialitzadora li permetrà anar al mercat per comprar l'energia que no pugui produir per als seus clients (bàsicament la Generalitat). Malgrat tot, el director general creu que el sector públic poc estalviar molt en la seva factura energètica, ja que amb les instal·lacions en teulada el MWh podria tenir un preu d'entre 60 i 90 euros, quan en l'actualitat s'està pagant a gairebé 200 euros.

Un cop tingui la llicència de comercialitzadora, l'empresa es vol assegurar amb l'Institut Català de Finances (ICF) i altres mecanismes públics o privats les línies de crèdit per assumir els 2.800 punts de subministrament que es licitaran per contractació centralitzada durant l'any 2024. Les línies de crèdit també han de permetre a la companyia esdevenir agent de mercat per comprar i vendre electricitat al mercat elèctric.

Famílies vulnerables

Amb les instal·lacions en teulades dels edificis públics, la companyia vol signar PPAs (contractes a llarg termini) on site, és a dir, per subministrar el mateix edifici. Això permetria a aquest immoble un important estalvi en el rebut sense fer una inversió i L'Energètica podria recuperar la inversió i vendre l'energia restant al mercat, establint un percentatge per abastir famílies vulnerables a menys de dos quilòmetres, que és el radi màxim que permet la llei espanyola. Malgrat aquesta reserva, Daniel Pérez admet que per a les famílies vulnerables l'actual bo social és imbatible. Un bo social que només poden oferir les comercialitzadores de referència de cada àmbit geogràfic.