L'altre efecte d'un 2022 calorós i sec: més consum elèctric a l'estiu que a l'hivern
La producció hidràulica per generar electricitat toca mínims històrics al conjunt de l'Estat
MADRIDEl 2022 va ser l'any més càlid a Espanya des que es tenen registres. Aquest fet, més enllà de termòmetres disparats i paisatges secs, també ha tingut un impacte directe sobre el consum i la producció d'electricitat. D'una banda, el nivell màxim de demanda elèctrica de tot l'any es va registrar a l'estiu, cosa que no passava des de l'any 2016 (marcat també per la sequera). De l'altra, la producció d'energia hidràulica per generar electricitat va tocar mínims històrics al conjunt de l'Estat i en el cas català va tenir el nivell més baix des del 2010.
Són dues de les conclusions que es desprenen de l'informe elèctric i el d'energies renovables del 2022 publicats aquest dijous per Redeia (matriu de Red Eléctrica). Malgrat que, en termes generals, s'han salvat els mobles d'un any que podria haver estat molt complicat energèticament fruit de la guerra a Ucraïna i la consegüent davallada del gas rus a Europa, les altes temperatures registrades deixen una empremta potser menys visible, però preocupant.
La tendència és que a Espanya es registrin pics de demanda elèctrica i, per tant, de preus a l'hivern, fruit del consum de les calefaccions. De fet, l'aprovisionament que es fa de gas a partir de la primavera és, precisament, per encarar els mesos més freds, quan els cicles combinats o centrals tèrmiques solen funcionar a ple rendiment per ajudar les renovables a cobrir tota la demanda. Ara bé, el que es desprèn de l'informe de Redeia és que enguany els aires condicionats han superat la calefacció. El pic màxim es va registrar entre les dues i les tres del migdia del 14 de juliol passat amb 38.003 MWh, cosa que es tradueix en un increment del 2,9% respecte al màxim estival del 2021.
De fet, a l'estiu el missatge del govern espanyol va ser el de contenció del consum elèctric per encarar amb tranquil·litat l'hivern. En termes generals, la producció elèctrica va créixer més d'un 6% (276.315 GWh). És cert, però, que hi van jugar un paper clau les exportacions històriques a França i Portugal d'electricitat. En el primer cas, per la situació excepcional d'aturada de gran part de les centrals nuclears franceses. I en el segon, per la sequera que va viure també Portugal. Així, si només ens fixem en la demanda interna espanyola d'energia elèctrica, aquesta va caure un 2,4% (250.421 GWh).
Davallada de la hidràulica
L'altra nota preocupant la deixen les centrals d'energia hidràulica. Al conjunt de l'Estat, la producció d'electricitat a través d'aquesta tecnologia ha tocat mínims històrics. Segons dades de Redeia, la generació hidràulica es va situar en 17.863 GWh el 2022, un 39,7% menys que l'any 2021, fruit de la caiguda de la pluviositat. La seva aportació a la producció elèctrica de tot l'any va ser d'un 6,5% (5 punts percentuals menys que l'any 2021), quedant molt per sota d'altres energies renovables com l'eòlica (22%) i la solar (10%).
De fet, la caiguda d'aquesta tecnologia com a font d'electricitat també ha esquitxat el conjunt de la contribució de les energies renovables pel que fa a la producció d'electricitat. Si bé les renovables han suposat un 42,2% de tota l'electricitat produïda a Espanya, es tracta d'una quota inferior a la del 2021, quan van registrar un pes màxim històric (46,7%). Mentre que l'energia hidràulica ha patit un sotrac, la solar i la fotovoltaica han salvat els mobles. En aquest sentit, Beatriz Corredor, presidenta de Redeia, ha anticipat que les energies renovables podrien arribar a assolir el 50% del mix de generació elèctrica a Espanya el 2023.
En el cas català, al llarg del 2022 es van generar 2.676 GWh a través de les centrals d'energia hidràulica, cosa que es tradueix en una caiguda d'un 20,9% respecte al 2021 fruit de l'extrema sequera. De fet, les elevades temperatures, la sequera i la poca quantitat d'aigua aportada pel desgel van tensar tant les conques hidràuliques que van obligar centrals com la de Mequinensa (Saragossa), en mans d'Endesa, a parar momentàniament, o la central de Rialb (Lleida), que a l'agost va deixar de produir energia per la sequera per primer cop en 13 anys. Malgrat que no s'ha tocat mínims històrics, la producció d'energia provinent de la força de l'aigua a Catalunya ha descendit un 36,5% els últims cinc anys.
Catalunya va sobreviure energèticament l'any 2022 gràcies a la producció nuclear. Així es desprèn de l'informe d'energies renovables del 2022 publicat aquest dijous per Redeia. En concret, aquesta tecnologia va suposar el 57,6% de tota la producció elèctrica catalana, que en termes globals va créixer un 4,4%.
Del total d'electricitat produïda a Catalunya, més enllà de l'energia nuclear, també va tenir un paper important el cicle combinat (19%), la cogeneració (8,2%), l'energia hidràulica (6,4%) i l'eòlica (5,9%). Només el 14,2% del total de l'electricitat va ser d'origen renovable, una xifra per sota de la de l'any 2021 fruit, precisament, de la davallada de l'energia hidràulica.