L'Aragó segueix marcant el camí: Catalunya, una mica més lluny de la sobirania energètica

BarcelonaCatalunya segueix estancada en la generació elèctrica renovable i, per tant, s'allunya de la sobirania energètica. Si bé el Principat va incrementar l'any passat la seva capacitat de producció d'energia neta i la cobertura amb fonts renovables de la demanda elèctrica, ha sigut insuficient per avançar en el compliment dels objectius marcats per al 2030 en el Proencat, el full de ruta del Govern per a la descarbonització.

Segons l'Observatori de les Energies Renovables presentat aquest dimarts, Catalunya ha de multiplicar per 5 la capacitat de generació elèctrica renovable actual per assolir la fita prevista per al 2030, que consisteix a cobrir el 50% de la demanda elèctrica amb fonts renovables, i per 22 per complir l'objectiu de cara al 2050, quan la totalitat de la demanda energètica s'ha de satisfer amb energia neta. El 2023 la generació elèctrica renovable va créixer en 34,3 megawatts hora (MWh) –quatre vegades menys que l'any anterior– i la cobertura renovable de la demanda es va situar en el 13,6%, un 0,6% més que el 2022.

L'any passat la demanda elèctrica va disminuir un 0,9%, fins als 44,5 terawatt hora (TWh), a causa de l'increment de l'autoconsum i la millora de l'eficiència i l'estalvi. La major part d'aquesta demanda es va cobrir amb energia nuclear (50,7%), que va caure dos punts respecte al 2022. Això significa que els reactors nuclears, que començaran a desconnectar-se l'octubre del 2030, van aportar set vegades més del que van aportar els parcs eòlics, nou més que la hidràulica i més de 55 vegades que l'energia solar fotovoltaica.

L'impacte de la sequera

Els cicles combinats de gas –la tercera font d'energia– van cobrir el 13% de la demanda elèctrica, el que representa una caiguda del 26,5% respecte al 2022, mentre que la cogeneració, que també crema gas fòssil, va ser la quarta font d'energia, amb un 8%. Així, el gas fòssil cremat va cobrir el 21,4% de la demanda, un 16,8% menys.

Pel que fa a les energies renovables, l'eòlica es va posicionar l'any passat com la més important: va cobrir un 7% de la demanda i va aportar un 25,3% més que el 2022. L'energia hidroelèctrica va cobrir un 5% de la demanda, la qual cosa suposa un 17,6% menys que l'any anterior per l'impacte de la sequera. De fet, es tracta de l'aportació més baixa de l'energia hidroelèctrica a Catalunya des de l'any 1990.

En últim lloc, trobem la solar fotovoltaica –sense comptar l'autoconsum–, que va cobrir un 1% de la demanda, un 3,8% més que el 2022, mentre que la resta de tecnologies de generació van cobrir el 2% de la demanda elèctrica.

Les importacions es disparen

La segona font de proveïment d'electricitat a Catalunya l'any passat van ser les importacions. Tot i que la demanda elèctrica va disminuir el 0,9% esmentat, la caiguda de la generació hidràulica, nuclear i de crema de gas fòssil va obligar a augmentar les importacions d'electricitat, que l'any passat van cobrir el 14,2% de la demanda –prop del doble que el 8,1% del 2022–, és a dir, per sobre de les renovables (13,6%).

L'observatori destaca en l'informe que el saldo importador de Catalunya va ser de 6.266,5 gigawatts hora (GWh) el 2023, mentre que el saldo exportador de l’Aragó va ser de 12.211,98 GWh. "S’evidencia així que la transició energètica de Catalunya prové dels intercanvis d’energia. Aquesta pot ser la tendència en els anys vinents i, a efectes de sobirania energètica, és el preu que es comença a pagar per no assolir les fites marcades", assenyala el document.

Per revertir aquest dèficit, l'observatori proposa implantar generació renovable d'alta capacitat o incrementar el nombre de MAT connectades amb els territoris veïns per proveir Catalunya amb els seus excedents de generació renovable.

Amenaça a la competitivitat industrial

Tot i la dificultat de complir amb els objectius definits en el Proencat, el president d'Eoliccat, Víctor Cusí, considera que no s'han de replantejar, sinó fer un esforç per assolir-los, però ha advertit que, de no fer-ho, pot suposar una pèrdua de la competitivitat "molt important". De fet, per al membre del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya Gorka Martí, l'atracció d'inversió per a la producció d'energia renovable en comunitats com l'Aragó i Andalusia pot provocar que les inversions industrials es desplacin de Catalunya a l'Aragó o Andalusia. "Poden atraure aquella indústria que inicialment hauria estat ubicada a Catalunya. També li passarà al País Basc si no la desenvolupa", ha afegit.

Una via per revertir aquesta situació és canviar el sistema de tramitació d'instal·lacions d'energies renovables que, segons l'observatori, segueix "sent un embut". A Catalunya, des de l'aprovació del decret llei 16/2019, s'estima una cartera potencial de 176 projectes eòlics presentats i pendents de tramitació, amb 6,75 GW de potència, i 750 projectes solars fotovoltaics sobre terreny amb una capacitat de 9,07 GW de potència. Respecte a l’any anterior, s’identifica un col·lapse de projectes en tramitació superior al 22,9% en fotovoltaica i al 2,2% en eòlica.

Pel que fa als parcs eòlics, només s’estan tramitant efectivament 793,4 MW dels 6.755,7 MW i les mitjanes de temps d’espera acumulats des de la presentació d’un projecte fins a l’autorització per a la seva construcció és de gairebé 1.500 dies, més de quatre anys. Actualment, hi ha 15 projectes eòlics que han sol·licitat Autorització Administrativa Prèvia i de Construcció (Aapic). Aquest tràmit representa una mitjana de temps d’espera de 1.112 dies. L'observatori també demana repensar el mecanisme de participació ciutadana perquè considera que s'ha demostrat "poc operatiu, d'escassa acollida i que dilata encara més la tramitació". Per contra, situen les comunitats energètiques com una eina de desenvolupament idònia a reforçar.