Per què l'anunci d'un atac al petroli iranià no ha fet pujar a tres dígits el preu del petroli?
La cotització puja un 8% l'última setmana i la por se centra ara en el trànsit marítim a l'estret d'Ormuz
BarcelonaDes que l'Iran va atacar Israel amb una pluja de míssils i va començar la lluita sobre el terreny al Líban el preu del petroli ha pujat, però no s'ha disparat com altres cops que s'han desfermat conflictes bèl·lics al Pròxim Orient. De fet, la cotització del barril de Brent, de referència a Europa, va començar la setmana vorejant els 72 dòlars i aquest divendres se situava al voltant dels 78 dòlars. És a dir, una pujada de poc més del 8% en una setmana de conflicte bèl·lic.
A més, el preu actual del barril se situa en la part més baixa de la cotització dels últims mesos. Quan va esclatar la guerra a Ucraïna el petroli es va enfilar per sobre dels 100 dòlars el barril. Fa poc més d'un any, el setembre del 2023, el preu del Brent era de quasi 92 euros el barril, i els últims 12 mesos s'ha mantingut gairebé sempre per sobre del 80 dòlars. Però el mes de setembre va tancar a poc més de 74 euros el barril, la cotització més baixa de l'últim any.
Hi ha tres raons bàsiques que expliquen per què aquesta vegada el preu del petroli no s'ha disparat fins a superar els tres dígits. D'una banda, el petroli iranià al mercat occidental té un pes relativament baix, ja que, des del seu embargament, l'Iran ha hagut de buscar altres clients. D'altra banda, les reserves de cru dels Estats Units estan a màxims. Un tercer factor és la debilitat de la demanda. L'economia xinesa i, especialment, l'europea, no estan creixent com s'esperava –l'OCDE preveu un creixement "raquític" del PIB europeu– i, per tant, les previsions de la demanda mundial de petroli no assolirà grans creixements, cosa que frena un augment de demanda que faria pujar el preu.
Els Estats Units van posar en marxa la seva reserva estratègica de petroli el 1975, quan es va produir la primera gran crisi del petroli. Els últims mesos, especialment des del juliol amb els preus del barril a la baixa, ha anat omplint els seus dipòsits. De fet, ha reforçat les seves reserves amb la compra de 6 milions de barrils, que sumen 417 milions de barrils de cru, quan la previsió era d'un descens d'1,3 milions de barrils. A més, a diferència del que va passar en crisis anteriors, els Estats Units ara són el primer productor mundial de cru, amb uns 12,9 milions de barrils diaris.
A aquest fet, cal sumar-hi els últims moviments de l'OPEP+ (el càrtel que formen els països productors capitanejats per l'Aràbia Saudita i els seus principals aliats, amb Rússia al capdavant). Dimecres hi va haver una reunió de l'OPEP+ i va decidir augmentar de mica en mica l'oferta de cru a partir de l'1 de desembre, desfent així part de les fortes retallades de bombament dels dos darrers anys, segons va decidir el Comitè Ministerial Conjunt de Supervisió (JMMC) de l'OPEP+.
Tot i això, el JMMC, presidit pel ministre saudita d'Energia, Abdelaziz bin Salman, i el viceprimer ministre rus, Alexandr Novak, va advertir que en qualsevol moment pot convocar una reunió extraordinària per reajustar els nivells de producció si ho considera necessari. "El Comitè avaluarà contínuament les condicions del mercat", assenyalava l'OPEP en un comunicat. L'OPEP+ té prevista per a l'1 de desembre la pròxima reunió formal.
L'Aràbia Saudita, Rússia, Iraq, Unió dels Emirats Àrabs, Kuwait, Kazakhstan, Algèria i Oman, són els països que tenen previst obrir les aixetes per tornar al mercat un total de 2,2 milions de barrils diaris de cru (mbd) de manera gradual, a raó de 180.000 barrils per mes. Això permetria començar a revertir les fortes retallades (per un total de 3,66 mbd) pactades pel conjunt l'OPEP+ en diverses etapes des de finals de 2022.
A més, fora d'aquest acord hi ha tres socis de l'OPEP, Veneçuela, l'Iran i Líbia, sense compromís de limitar la seva extracció perquè les seves indústries petrolieres ja estan llastrades per sancions.
El perill ara és a l'estret d'Ormuz
La preocupació més gran que hi ha ara, però, és el trànsit marítim a l'estret d'Ormuz, situat entre Oman i Iran, i que connecta el Golf Pèrsic amb el Golf d'Oman i el Mar Aràbic. És sens dubte l'artèria petroliera més important del món. De fet, ja el 2023 el Bank of America va advertir que el preu del cru es podria disparar "si els enviaments a través d'Ormuz, un punt on passa per gairebé el 20% del petroli i GNL del món es tanqués durant un període significatiu".
