¿Per què l'ajut alemany de 200.000 M€ per abaratir el rebut de la llum desagrada als socis europeus?

Brussel·lesFa temps que els dirigents europeus demanen, sobretot, afrontar la crisi energètica de forma unida i prendre mesures conjuntament. La setmana passada, però, Alemanya va anunciar que destinaria 200.000 milions d'euros a ajudar a pagar el rebut de la llum a empreses i particulars. Una ajuda equivalent al 5% del seu PIB o, per exemple, una mica menys que el PIB de Catalunya. El pla de xoc ha aixecat recels a Brussel·les i entre la resta de socis europeus, que critiquen que, subvencionant de manera tan substancial les empreses alemanyes, el govern d'Olaf Scholz distorsiona la igualtat de condicions i la competència en el mercat únic europeu.

Sense anar més lluny, el comissari europeu de Mercat Interior, Thierry Breton, en una carta a la qual ha tingut accés el diari El País, ha demanat aquest dilluns als Vint-i-set "no començar una carrera de subvencions" i "mantenir la igualtat de condicions, sobretot pel que fa als que tenen més marge pressupostari", com Alemanya. El govern germànic, però, no accepta les crítiques i el ministre d'Assumptes Econòmics, Robert Habeck, va argumentar que "hi ha altres països que han pres decisions similars des de fa temps".

En aquest sentit, Habeck va posar d'exemple França, que també ha aplicat un pla per limitar el preu de la factura elèctrica, i l'excepció ibèrica d'Espanya i Portugal. Ara bé, els socis europeus recorden que ningú té la capacitat d'endeutament de l'economia més gran d'Europa ni pot tirar endavant un ajut d'aquestes dimensions, que significa el triple del que ha aprovat França o una quarta part del pla de recuperació de la pandèmia de covid de tota la Unió Europea. "Hi ha un principi en el mercat únic que és la igualtat de condicions i de competència. Això suposa que, més enllà de les decisions individuals legítimes de cada estat, hem de definir una estratègia econòmica global", ha dit per la seva banda Bruno Le Maire, el titular d'economia francès.

Brussel·les també tem que, arran d'aquesta subvenció, els estats es donin via lliure per fer front a la crisi energètica de manera individual, com ja va passar amb la pandèmia de covid, quan els països comunitaris menys endeutats i més rics van poder donar més ajudes a les seves empreses en un mercat obert en què competeixen amb empreses d'altres estats membres que no compten amb el mateix suport estatal.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també ha subratllat aquest cap de setmana que "és fonamental mantenir la igualtat de condicions per a tothom a la Unió Europa" i que "cal treballar com a europeus, junts i solidaris, per abaixar els preus vertiginosos de l'energia". Tanmateix, la també exministra alemanya no va arremetre directament contra Alemanya, i la portaveu de Competència de l'executiu comunitari, Arianna Podesta, va treure ferro a la subvenció al recordar que, des de l'inici de la guerra, el marc legal comunitari per aprovar aquest tipus d'iniciatives a escala estatal és més "flexible". A més, lluny de les crítiques frontals que ha rebut l'ajut durant el cap de setmana per part de diferents socis europeus, aquest dilluns l'Eurogrup s'ha limitat a subratllar la necessitat dels Vint-i-set de respondre a aquesta crisi de forma coordinada.

Mentrestant, sense topall al gas

Mentre tira pel dret amb aquesta subvenció, el govern alemany fa temps que impedeix que Brussel·les inclogui en el pla de xoc energètic un topall al preu del gas, sigui rus o no. Tot i que la majoria dels estats membres ho demanen i consideren que els beneficiaria, Alemanya, que és un dels països més dependents del gas de Putin, creu que la decisió de limitar el preu d'aquest combustible posaria en perill el seu subministrament.

Itàlia, que també està en la mateixa situació de dependència però té molt menys marge d'endeutament que Alemanya, és un dels estats que s'ha mostrat més crític amb l'ajut alemany. "No podem dividir-nos segons el marge del nostre pressupost nacional", ha dit el primer ministre sortint d'Itàlia, Mario Draghi.