"Ja no va de voluntats, sinó d'obligacions": els reptes de la transició energètica en el món empresarial
L'ARA organitza una taula rodona amb representants del sector públic i el privat per exposar els desafiaments per aconseguir una economia net-zero
BarcelonaEls criteris ambientals, socials i de bon govern (ESG) formen part de l’estratègia de les empreses i constitueixen l’eix central de la seva presa de decisions. Les empreses són un agent social cabdal en el desenvolupament de la societat, com a generadors de riquesa i desenvolupament social, per això les seves estratègies de sostenibilitat han d’estar alineades i s'han de sumar a les que també despleguen les diferents administracions i la resta d’agents socials.
Així doncs, la col·laboració publicoprivada és essencial per tirar endavant amb la transició energètica, i així s'ha posat de manifest aquest dimarts en l'acte Sostenibilitat en el marc de la transició energètica: una aliança publicoprivada, organitzat per l'ARA amb el suport de Naturgy, en què hi han participat la directora de medi ambient i RSC de Naturgy, Núria Rodríguez; la directora d'Energia i Qualitat Ambiental a l'Ajuntament de Barcelona, Cristina Castells; la directora general de Barcelona Global, Mercè Conesa i l'expert de la Comissió d’Energia de Pimec, Antoni Franquesa.
"El que plantegem quan parlem de transició energètica és un canvi de model, fer una aposta important per un consum d'energia més eficient i racional, mentre treballem perquè les infraestructures energètiques siguin més innovadores i més flexibles –ha apuntat Castells–. Ja no estem parlant de voluntats sinó d'obligacions". "Des de l'administració entenem que [la transició energètica] és un esforç molt important per a les empreses, perquè els estem dient que ho hem de fer ja i ho hem de fer diferent", explicava. "És un canvi que ha d'implicar tots els sectors. Ho hem de fer entre tots i ens hem d'anar acostumant a aquesta nova realitat", afegia la directiva de l'Ajuntament.
"El que notem és que les empreses grans estan fent canvis, tot i que poden fer més; però el gran repte està amb les petites i mitjanes empreses", asseverava Castells. De fet, en aquest sentit, l'expert en energia de Pimec, Antoni Franquesa, assegurava que "a les pimes, tot això es viu amb angoixa i malament". "Les pimes necessitem que no se'ns menystingui en aquest tema, i avançar de mica en mica, que no se'ns demani pressa perquè fem el que podem", apuntava Franquesa.
El paper de les empreses
La directora general de Barcelona Global, Mercè Conesa, afegia que cal "distingir la capacitat de cada empresa i veure què està al seu abast, perquè l'empresari és el primer que vol optimitzar el seu consum, però això és un repte col·lectiu". "Aconseguir ser net-zero només ho farem si actuem tots junts", apuntava.
Per la seva banda, des de Naturgy, Nuria Rodríguez explicava que "descarbonitzar és passar d'un model econòmic basat en energies que emeten gasos hivernacle a un model basat en energia neta". "Com a Naturgy, tenim un rol clau i això obre un trilema: garantir el subministrament 24 hores al dia, que sigui el més net possible i el més barat possible. Aquest trilema energètic és el que mou la nostra transició i és el que ho fa difícil", explicava.
Alhora, Rodríguez assegurava que "les grans empreses també són facilitadors per altres i han de ser model d'exemple per passar a una energia menys contaminant". "El rol que juguem cada una de les empreses és diferent i és molt difícil fer aquesta transició de manera tan ràpida", apuntava.
Amb tot, Conesa feia un apunt: "Això no ha de ser un ecoblanqueig, sinó que hi ha d'haver un seguiment acurat de què fan les empreses i que es pugui comprovar". Alhora, assegurava que de canvis "n'hi ha" i que també són una eina d'atracció de talent: "La gent està cada vegada més conscienciada i valora que l'empresa sigui responsable en aquest sentit per treballar-hi", assegura.
Fiscalitat abans que subvencions
Assolir els objectius de sostenibilitat de cara el 2050 és, d'acord amb tots els ponents, "un repte molt ambiciós", però la voluntat "hi és". Ara bé, tots manifestaven que cal col·laboració entre el sector públic i el privat i implicar-hi també la societat, les ciutats i l'àrea metropolitana.
De fet, des de les pimes i el sector privat, reclamaven que l'administració aposti per un altre model d'ajuda a les empreses: "Els incentius i les bonificacions fiscals haurien de passar per davant de les subvencions, perquè les subvencions desestabilitzen el mercat", apuntava Franquesa. "Amb una fiscalitat intel·ligent, les empreses ho notarien al final de l'exercici pagant menys impostos, i tindrien un incentiu més gran", assegurava.