Josep Maria Salas: "Si intervens en el mercat elèctric quan el preu està alt, retardes el canvi tecnològic"

BarcelonaJosep Maria Salas és un enginyer català, expert en la transició energètica, que actualment és conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), l'organisme que supervisa els mercats energètics a Espanya. Salas resumeix què ha passat l'últim any en el mercat elèctric, quan els preus es van disparar sobretot l'estiu passat arran de la guerra a Ucraïna. Fa un paral·lelisme i diu que va ser com una febrada, en què actuar per baixar la febre "no resol el problema de fons si només es fa un tractament simptomàtic sense anar a l'arrel del problema, a les causes de la malaltia". I fer-ho fins i tot pot posar en perill la transició energètica: "Si intervens en el mercat quan el preu està alt, retardes el canvi de tecnologia", explica a l'ARA.

Salas defensa la lògica del mercat elèctric marginalista. "Ni els més crítics amb la reforma del mercat qüestionen la formació marginalista de preus", rebla. El sistema marginalista és aquell en què la tecnologia més cara és l'última que entra al mercat i marca el preu de totes les altres. No obstant això, recorda que el 2019 ja es va aprovar a Europa un paquet normatiu per reformar el mercat, però quan va arribar la crisi energètica l'estiu passat encara no s'havia transposat. "Ens ha agafat la crisi de preus amb l'armari ple d'instruments que no s'havien incorporat a la norma", explica. I afegeix: "Si els haguéssim tingut incorporats, hi hauríem pogut donar resposta".

La reforma del mercat, segons Salas, és obligada perquè han canviat les condicions a partir de la cimera del clima de París del 2015 i els posteriors plans d'energia i clima –el PNIEC a Espanya–. Inicialment es partia d'una situació en què les renovables tenien un pes escàs. Però, manté l'expert, si el 2030 s'ha de tenir un 80% de generació renovable i ara per ara hi ha unes tecnologies amb un cost d'operació molt alt (gas) i s'introdueixen tecnologies que tenen un cost d'operació molt baix (renovables), es crea una "distorsió". Per a Salas, aquesta crisi ens ha agafat "en un moment en què el nou model no s'ha desplegat i el vell model encara no ha marxat". Per això, diu que s'ha de distingir entre els problemes conjunturals, com la pujada en picat dels preus per la guerra, i els problemes estructurals. "Quan planteges una solució estructural com la reforma del mercat elèctric, que fa 25 anys que construïm i té un corpus normatiu, no el pots canviar en sis mesos".

Com ha de ser la reforma? El conseller de la CNMC ho té clar: ha de garantir la qualitat i seguretat del subministrament, ha de mantenir els objectius climàtics i ha d'aconseguir uns preus competitius per a les empreses i les famílies. I alerta que a Europa comencen a escoltar-se veus que demanen rebaixar l'ambició climàtica. De fet, Salas vaticina tensions entre els que volen accelerar la descarbonització i els que volen que la indústria no perdi competitivitat. La reforma, segons Salas, va en el fons "de més Europa o menys Europa" i fa un símil sobre el moment actual: "Estem al mig d'un pas de vianants i hem de decidir si acabem de travessar el carrer o anem enrere".

Respecte a l'objectiu d'assolir un preu competitiu, Josep Maria Salas alerta que el mercat europeu "no és tan únic com la gent creu", no només per la carència d'interconnexions sinó també perquè no hi ha harmonització fiscal, i hi ha països que juguen amb la fiscalitat. Espanya ha assolit uns preus majoristes baixos, però en preu final la indústria espanyola paga més que la francesa o l'alemanya. "Aquests països juguen amb la fiscalitat", diu, fet que afecta la competitivitat de les empreses i fins i tot pot afavorir que algunes inversions industrials vagin a uns països i no a altres. A més, Salas destaca la necessitat de digitalitzar les xarxes com a factor per obrir nous mercats. En un moment que l'autoconsum creix, les indústries han d'obtenir ingressos. Com? Per exemple, amb una gestió digitalitzada i intel·ligent de la xarxa, una empresa pot decidir desconnectar-se en un moment de pic de demanda. Això permetria que no entrés en el mercat de generació una tecnologia més cara i, per tant, s'abarateix el preu de l'electricitat. En conseqüència, l'empresa hauria d'aconseguir uns ingressos per aquesta actuació. Aquest tipus de gestió permetria evitar inversions que només han de donar resposta a moments de pics de demanda.

Respecte a la reforma del PVPC (el preu voluntari al petit consumidor, el preu regulat referenciat al mercat majorista), Salas recorda que per evitar la volatilitat el govern espanyol ha introduït una part referenciada al mercat de futurs fins a 12 mesos. Sobre això, indica que "quan tu introdueixes mecanismes de protecció de preus en l'oferta, l'estàs encarint, perquè hi poses una prima de seguretat". De fet, Josep Maria Salas indica que en clau econòmica el mercat majorista ha de garantir la correcta assignació de tecnologies i les inversions a llarg termini, i el mercat minorista ha de garantir al consumidor la seguretat de subministrament a un preu competitiu. Per tant, la coexistència d'un mercat liberalitzat i un de regulat pot ser una distorsió: "Un mercat dual només es pot entendre en la mesura que és un període transitori".