Iberdrola i Endesa, la cara i la creu dels resultats de les energètiques

MADRIDEl 2023 no ha estat, en general, un any dolent per a les quatre grans energètiques de l'Ibex-35. Dues d’elles, Naturgy i Iberdrola, han esquivat el descens dels preus de l'energia i s'han anotat uns guanys històrics (1.986 i 4.803 milions d’euros respectivament), mentre que a Repsol els beneficis del 2023 han estat els segons millors de la història (3.168 milions d’euros), per darrere dels del 2022; només Endesa punxa amb un benefici de 742 milions d’euros, el seu segon pitjor resultat des que es va reestructurar l'any 2014, quan el negoci de la companyia a Amèrica Llatina va començar a computar a la matriu italiana Enel.

En conjunt, totes quatre han guanyat 9.961 milions d'euros, és a dir, un 22% menys que l'any 2022. És un resultat lleugerament superior en comparació amb el que van anotar l'any 2021. Cal tenir en compte que l'any 2022 Endesa, Naturgy, Iberdrola i Repsol van registrar un benefici conjunt de més de 12.700 milions d'euros, una xifra mai assolida i conseqüència de l'escalada dels preus energètics per la guerra a Ucraïna. La caiguda del 2023 s'explica sobretot pel retrocés d'Endesa: si s'exclou l'energètica que presideix José Bogas es pot afirmar que Naturgy, Iberdrola i Repsol van aconseguir neutralitzar el descens dels preus de l'electricitat el gas natural i el cru. Tot i això, van continuar posant el crit al cel, sobretot les dues últimes, pel que fa a l'impost extraordinari del govern espanyol sobre el sector. "No té cap sentit", va exclamar el president d'Iberdrola, José Ignacio Sánchez Galán, durant la presentació de resultats.

Endesa i els extraordinaris

En el cas d'Endesa hi ha algunes explicacions per als seus fluixos resultats: un laude favorable a Qatar per un contracte de subministrament de gas natural liquat; l'impacte de l'impost extraordinari del govern espanyol i unes provisions destinades a la digitalització. Es tracta d'uns extraordinaris que sumats a la caiguda dels preus energètics, en particular del gas natural, on descansa una bona part del seu negoci, han passat factura a la segona elèctrica més gran de l'Estat. S'hi afegeix també una menor demanda de les centrals de cicle combinat (utilitzen gas) per produir electricitat fruit del paper que van tenir les renovables a l'hora de cobrir la demanda, així com una caiguda del consum per part dels clients industrials i residencials en un any marcat per les càlides temperatures.

Però l'escenari que va viure Endesa el 2023 no és aliè a la resta d'energètiques, sobretot per a la més gran, Iberdrola, i la tercera elèctrica i primera gasista d'Espanya, Naturgy. Aquesta última també va lamentar durant la seva presentació de resultats "el descens del preu del gas als mercats internacionals", així com el descens del consum d'aquest combustible fòssil a Europa "a nivells de fa deu anys", en plena ressaca de la Gran Recessió.

Una de les grans diferències és que Naturgy o Iberdrola, però també Repsol, s'han pogut recolzar en el negoci fora d'Espanya (Endesa té un negoci molt més reduït, ja que només opera a Espanya i a Portugal). De fet, continuen ampliant l'aposta per països com els Estats Units o Austràlia, on les dues primeres mantenen les inversions superant, fins i tot, el pes que tenen a Espanya. La diversitat de mercats i el seu impacte, per exemple en els tipus de canvi de moneda, suposen un baló d'oxigen per a elles.

Més inversions en renovables

La pregunta ara és si aquests resultats extraordinaris són un sostre, sobretot tenint en compte que als mercats de futurs de l'energia no mostra símptomes d'escalada dels preus. En tot cas, les companyies saben que la continuïtat del seu negoci passa per les renovables. Així, més enllà dels guanys, les inversions de totes elles es disparen pel que fa als projectes vinculats a la transició energètica.

Endesa, per exemple, ja va anunciar que volia abandonar tot el negoci de gas abans del 2040 i que l'electricitat que vengui sigui 100% renovable. Entre Espanya i Portugal, els actius en gas natural que té l'energètica sumen 3.824 MW en cicles combinats. Naturgy s'ha centrat en els gasos renovables, sobretot a l'Estat on gestiona una setantena de projectes vinculats al biometà i l'hidrogen. Repsol, que continua apostant pel negoci d'exploració i producció de petroli, ha detallat un pla estratègic fins al 2027 en què planteja una inversió d'entre 16.000 i 19.000 milions en energies de baixes emissions i es compromet a triplicar el pes en renovables, fins a assolir els 10 GW (actualment compta amb 2,8 GW). Iberdrola presentarà aquest mes de març una actualització del seu pla estratègic, però fa temps que camina cap a un increment de la capacitat instal·lada de renovables terrestres, així com per projectes d'eòlica marina i l'ampliació del negoci en xarxes elèctriques.