Energia

Iberdrola aspira a un 2024 de rècord amb uns guanys de 5.000 milions d'euros

Endesa torna a carregar contra l'impost i avisa que detreu "opcions a la nostra capacitat per invertir"

La seu d'Iberdrola a Bilbao
3 min

MADRIDCites importants en dues de les principals elèctriques a l'Estat. D'una banda, aquest dimecres Iberdrola ha presentat els primers números del 2024. De l'altra, Endesa ha celebrat la seva junta general d'accionistes. En tots dos casos, però, el missatge que s'ha volgut llançar als accionistes és que aquest any serà millor que el 2023. De fet, Iberdrola, companyia que presideix Ignacio Sánchez Galán, hi ha posat xifra: estima tancar el 2024 amb uns guanys rècord de 5.000 milions d'euros, per sobre, doncs, dels 4.803 milions amb què va tancar l'exercici del 2023.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El fet és que l'arrencada d'aquest 2024 no ha estat dolenta per a la primera elèctrica d'Europa. Durant el primer trimestre de l'any (entre gener i març), Iberdrola ha obtingut un benefici net de 2.760 milions d'euros, un 85,8% més en comparació amb els 1.485 milions del mateix període de 2023, segons ha informat la companyia aquest dimecres a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Un resultat que s'explica sobretot per les plusvàlues milionàries aconseguides a Mèxic. L'any passat Iberdrola es va vendre el 80% del seu negoci de generació elèctrica al país.

En concret, l'operació a Mèxic ha suposat una contribució extraordinària de 1.165 milions d'euros del seu benefici net. Per tant, sense tenir-la en compte els guanys d'aquest primer trimestre haurien estat un 27% superiors. Els motius rere la bona marxa del negoci són la millora del negoci de les xarxes de transport i distribució elèctriques, amb un pes considerable de la retribució que rep dels Estats Units i el Regne Unit. Així com per l'impuls de la generació renovable, sobretot a Espanya gràcies a l'energia hidroelèctrica.

Endesa, colpejada pel gas, busca passar pàgina

Per la seva banda, si bé és cert que aquest dimecres Endesa no ha arribat a la junta general d'accionistes amb les xifres d'aquest 2024 (la companyia presenta resultats el pròxim 8 de maig), el conseller delegat, José Bogas, ha volgut anticipar davant els accionistes que “en el negoci del gas, [aquest 2024] preveiem una recuperació dels marges, després d'un atípic 2023 fruit de la resolució de l'arbitratge de Qatar”, ha dit Bogas. També ha afirmat que confia en “mantenir” els clients (1,8 milions) i ha refermat l'objectiu a mitjà termini de la companyia: obtenir un resultat ordinari net d'entre 2.200 i 2.300 milions l'any 2026.

Cal tenir en compte que Endesa va ser l'única de les grans energètiques que va tancar el 2023 amb uns resultats pitjors que els del 2022, cosa que li ha valgut el qualificatiu “d'ovella negra” per part d'un accionista que ha demanat torn de paraula. La companyia va haver d'afrontar un laude arbitral en contra per un contracte de subministrament de gas amb Qatar (450 milions d'euros).

Però perquè el negoci rutlli bé, Bogas no ha dubtat a situar al centre de la diana alguns elements. D'entrada, el president de l'elèctrica ha tornat a carregar contra l'impost extraordinari del govern espanyol (l'executiu està estudiant com fer-lo permanent). “[L'impost] detreu opcions a la nostra capacitat per invertir i per afrontar amb èxit l'exigència que imposa la transició energètica”, ha advertit Bogas durant el seu discurs.

Imatge de la junta general d'accionistes d'Endesa.

Alhora, el directiu d'Endesa ha insistit que és “urgent” que es revisi la retribució de la xarxa de transport i distribució elèctrica. De fet, també ha vinculat les futures inversions de la companyia als “nous paràmetres reguladors”. “Sense xarxes [elèctriques] dimensionades i resilients, no serà possible la transició energètica”, ha advertit Bogas.

Cal recordar que a Espanya, les elèctriques encarregades de desenvolupar la xarxa elèctrica tenen un límit d'inversió perquè qui l'acaba assumint són els consumidors a través del rebut de la llum. Per això és un negoci regulat. Companyies com Endesa, però també Iberdrola, fa temps que demanen un increment del límit per poder invertir davant l'allau de renovables que cal connectar a la xarxa. Però també davant la demanda de noves activitats, com ara els centres de processament de dades. "Cada cop hi ha més empreses que pels preus de l'energia a Espanya volen instal·lar-se aquí i no poden per les limitacions reguladores i els topes a la inversió", ha dit Bogas.

Fa un any, els canvis de la presidenta d'Itàlia, Giorgia Meloni, a la cúpula de la italiana Enel, matriu d'Endesa, marcaven la junta general d'accionistes de l'elèctrica espanyola. El motiu era si la direcció d'Endesa, en particular el seu conseller delegat, José Bogas, havia de patir per la seva continuïtat. Avui, Bogas continua al seu lloc i la junta general d'aquest 2024 ha deixat de banda el debat sobre l'organigrama i s'ha centrat en l'energia, que tot i les tensions mundials viu un moment molt més tranquil que fa dos anys, com a mínim pel que fa als preus. De fet, a banda de la normalització dels preus, en el cas espanyol estan per terra, cosa que no deixa tranquil el sector: “El model energètic, per sobre de tot, ha de ser competitiu per als consumidors i rendible per a l'inversor”, ha dit Bogas.

stats