La guerra franco-alemanya sobre la nuclear torna a dividir la UE
Alemanya vol evitar que l'hidrogen produït amb nuclear sigui considerat verd, però França de moment se surt amb la seva
Brussel·lesL'eterna batalla entre França i Alemanya sobre si l'energia nuclear ha de ser considerada neta sempre revifa quan els estats membres han de negociar una nova normativa comunitària sobre transició energètica. Aquesta vegada, Berlín –conjuntament amb sis estats més, com Espanya– critica que Brussel·les estigui disposada a acceptar com a "verda" i "totalment renovable" la producció hidrogen que prové d'energies no renovables que produeixen "almenys un 70% menys d'emissions de gas d'efecte hivernacle que el gas natural fòssil", com és el cas de l'hidrogen d'origen nuclear, també conegut com a hidrogen rosa. Així, demanen que només s'inclogui en aquest etiquetatge l'hidrogen que provingui completament d'energies renovables.
En canvi, París –que lidera un grup d'onze estats membres pro nuclear– ja dona per fet que s'acceptarà l'hidrogen rosa com a net abans de la celebració del Consell d'Energia d'aquest dimarts i encara demana un compromís més ferm en aquest sentit per part de la Comissió Europea i els Vint-i-set. De fet, el president de França, Emmanuel Macron, sempre ho ha vinculat a la viabilitat al desplegament de l'hidroducte entre Barcelona i Marsella. "El que volem és produir-lo amb energia nuclear o renovables", va insistir Macron en la presentació de la infraestructura.
D'aquesta manera, França, que és una de les potències mundials que generen més energia nuclear i té els seus reactors gairebé com un símbol d'orgull nacional, pretén assegurar-se que també liderarà el sector de l'hidrogen a Europa els pròxims anys. Però Berlín no hi té res a guanyar amb l'hidrogen rosa perquè des de l'accident de Fukushima va decidir –amb el suport aclaparador de l'opinió pública– que apagaria totes les seves centrals atòmiques.
Els ajuts a la nuclear, també a debat
La divisió de la UE sobre la nuclear també es fa evident amb el pla de la Comissió Europea per fer front als macroajuts proteccionistes dels Estats Units i la Xina, que pretén potenciar principalment la indústria verda europea –bateries, plaques solars o, entre d'altres, molins– i, a la vegada, assolir un grau d'autonomia energètica més elevat, sobretot respecte al gas rus. Tot i que aquesta iniciativa encara no està en un procés de negociacions tan avançat com la directiva que afecta l'etiquetatge de l'hidrogen, alguns estats ja s'han queixat que l'energia nuclear es pugui beneficiar del nou pla industrial de Brussel·les –tal com volia França– malgrat que en teoria està pensat per accelerar el desplegament de les renovables.
La Comissió Europea, que està més controlada pels alemanys que pels francesos, assegura que es vol mantenir neutral en la batalla franco-germànica. Ara bé, alguns comissaris europeus ja han deixat entreveure la seva posició. Un dels que públicament han defensat més l'energia nuclear, per exemple, és el titular comunitari de Mercat Interior, el francès Thierry Breton, que va justificar com una qüestió de "pragmatisme" el fet que Brussel·les inclogués l'energia atòmica entre les beneficiàries del seu nou pla industrial.