Energia

Les grans energètiques mantenen els bons resultats amb Iberdrola al capdavant

Guanyen 7.603 milions d'euros fins al juny, un 77% més que el primer semestre del 2023

N.R.M
i N.R.M

MADRID7.603 milions d'euros entre el gener i el juny o 42 milions diaris. És el que han guanyat entre les quatre grans energètiques de l'Íbex-35 –Naturgy, Repsol, Endesa i Iberdrola– el primer semestre. Es tracta d'uns beneficis que mantenen la bona ratxa dels resultats de les principals companyies del sector –són un 77% superiors en comparació amb el mateix període del 2023– i que lidera Iberdrola, que, juntament amb Repsol i Endesa, ha presentat els resultats corresponents als primers sis mesos de l'any aquest dimecres. Ahir dimarts ho va fer Naturgy.

Cargando
No hay anuncios

L'elèctrica presidida per José Ignacio Sánchez Galán ha guanyat 4.134 milions d'euros entre el gener i el juny, un 64% més que el primer semestre de l'any passat, segons ha comunicat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Els guanys estratosfèrics de la companyia s'expliquen sobretot per la venda dels seus actius a Mèxic, en particular dels cicles combinats o centrals de gas que la companyia controlava al país. Per fer-se una idea de la magnitud d'aquests resultats, suposen superar els guanys que l'energètica va obtenir al conjunt del 2021, quan els preus de l'energia van començar a pujar, mentre que freguen els beneficis de tot el 2022, quan la guerra a Ucraïna encara va donar més ales als preus. Tal com reconeixia aquest dimarts Naturgy, malgrat que des del 2023 els preus han començat a caure i s'han normalitzat, això no ha suposat un daltabaix per als comptes d'aquestes companyies. Iberdrola també destaca unes inversions rècord de 5.276 milions d'euros fins al juny, un 16% més que el mateix període del 2023. 

Repsol dispara guanys i Endesa aguanta el tipus

L'altra gran companyia que aquest dimecres pot presumir de resultats és la petroliera Repsol, la més gran d'Espanya. La companyia presidida per Antoni Brufau s'ha anotat uns guanys de 1.626 milions d'euros fins al juny, cosa que suposa un 14,5% més en comparació amb el primer semestre del 2023. L'empresa ha destacat que els resultats arriben en un context marcat per la caiguda dels preus del gas i el descens dels marges de refinament, que són el que van disparar els seus guanys l'any 2022, en plena crisi energètica. De fet, si s'observa el resultat ajustat de la petroliera fins al juny, aquest cau un 21,8% en comparació amb el primer semestre del 2023, fins als 2.126 milions d'euros. El resultat net, però, s'ha vist impulsat pels efectes d'inventari.

Cargando
No hay anuncios

Endesa, per contra, és l'única gran energètica de les quatre que veu reduïts els seus guanys fins al juny. L'elèctrica ha registrat un benefici de 800 milions d'euros el primer semestre, un 9% menys que el mateix període del 2023, tot i que reafirma els seus objectius per a aquest 2024. Durant els primers sis mesos de l'any, els ingressos s'han situat en 10.416 milions d'euros, un 20,6% menys en comparació amb el primer semestre del 2023. La companyia, que ha tornat a reclamar que es revisi a l'alça la retribució de la xarxa de transport i distribució elèctrica i ha posat el crit al cel per la nova taxa Endesa, vincula els seus resultats al descens dels preus del mercat majorista elèctric. A tall d'exemple, mentre que de mitjana el megawatt hora (MWh) s'ha situat en 39 euros fins al juny, durant el mateix període del 2023 era de 88 euros.

L'impost, cosa del "passat"

L'impost extraordinari sobre el sector i que el govern espanyol vol fer permanent és "cosa del passat". Així ho ha sentenciat el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, que ha assegurat que hi ha motius per pensar que sigui així. Durant la conferència amb els analistes per presentar els resultats, Imaz ha reiterat que el tribut era "injust i il·legal" i ha assegurat que serà "revertit per la via judicial", segons recull Europa Press. Repsol ha estat una de les empreses més crítiques amb el tribut. L'executiu de Pedro Sánchez va anticipar que el suavitzaria en funció de les inversions de les companyies.