El govern espanyol treu ferro a les "amenaces" de les energètiques i les acusa de "sobreactuar"
Cepsa anuncia que atura les seves inversions a l'Estat davant l'extensió de l'impost extraordinari al sector
BarcelonaLa vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha tret importància al que considera "amenaces" de les companyies energètiques i les acusa de "sobreactuar" davant de l'anunci recent de l'executiu de convertir en permanent l'impost extraordinari al sector energètic aprovat el 2022.
En aquest sentit, la petroliera Cepsa ha anunciat aquest divendres que atura els seus plans d'inversions a Espanya perquè "està valorant l'impacte que pot tenir un nou impost permanent en la seva fiscalitat". En particular, la companyia, controlada pel fons sobirà d'Abu Dhabi –als Emirats Àrabs Units– i el fons d'inversió nord-americà Carlyle, congelarà el projecte de 3.000 milions d'euros per crear un hub d'hidrogen verd a Andalusia.
Amb aquest anunci, Cepsa s'afegeix a altres empreses, com Repsol, que també va anunciar dimarts passat que aturaria les inversions al complex petroquímic del Tarragonès si finalment el tribut es converteix en permanent.
L'impost es va crear arran que el 2022 aquest sector es va beneficiar de l'encariment de les primeres matèries –sobretot del gas natural i del petroli– a causa de la invasió russa d'Ucraïna. Aquest encariment energètic va tenir un efecte directe sobre el conjunt dels preus de béns i serveis de consum, que es van disparar i van provocar la pitjor crisi inflacionària des dels anys 80.
Per compensar l'impacte sobre les butxaques dels consumidors, el govern espanyol i els d'altres països van aprovar nous impostos per gravar aquests beneficis extraordinaris, tot i que el ministeri d'Economia va anunciar que en el cas espanyol seria temporal fins al 31 de desembre d'aquest any i només afectaria les empreses amb facturacions superiors als 1.000 milions d'euros. Ara, però, l'executiu de Pedro Sánchez el vol mantenir de manera permanent, cosa que ha estat mal rebuda per les empreses del sector, les principals patronals i els partits de l'oposició, sobretot pel PP i Vox, però també per Junts i el PNB.
De moment, els dos últims anys el govern espanyol ha recaptat uns 1.644 milions el 2023 corresponents als beneficis de les empreses del 2022, i aquest any uns 1.164 milions més pels resultats del 2023. Aquestes xifres no inclouen l'impost al sector bancari, que també va rebre un tribut als beneficis extraordinaris de dos anys.
Montero demana "normalitat"
Tot i els anuncis del sector, Montero ha tret ferro, en un acte a Sevilla, a les queixes pel tribut i ha demanat "viure amb normalitat" aquestes reaccions. La ministra creu, doncs, que era d'esperar que el sector energètic espanyol "sobreactuï, hiperventili i faci afirmacions d'aquesta mena", ha dit sobre els avisos d'aturades d'inversions. Entra dintre d'"una certa normalitat" que les grans companyies, les més afectades per l'impost, "surtin ara proferint amenaces o traslladant la pressió als grups polítics perquè no facin permanent aquest impost", ha afegit.
La vicepresidenta del govern creu que, per "justícia social", les empreses que tenen "més rendiment en els seus comptes de beneficis" també han de ser les que "abonin més a l'erari públic", ja que aquest increment dels ingressos es traduirà en "una millora dels serveis públics en la sanitat, l'educació i la dependència".