Géminis, el projecte d'escissió de Naturgy que la guerra (també) ha frenat

MadridDes de fa poc més de dues setmanes, el projecte Géminis ha tornat a ocupar titulars. Es tracta d’una operació que suposaria un canvi radical en l’estructura de Naturgy, l'antiga Gas Natural: la principal empresa catalana per volum de facturació i una de les principals empreses energètiques d'Espanya.

Públicament, el primer cop que Naturgy va posar damunt la taula aquest projecte va ser el febrer del 2022. La companyia que dirigeix el mallorquí Francisco Reynés anunciava la intenció de dividir-se en dues empreses, una per al negoci regulat i l’altra per al liberalitzat. El plantejament es va fer en un moment en què els preus energètics, en particular de la llum, ja eren alts, però la guerra a Ucraïna encara no havia començat.

Amb l’esclat del conflicte bèl·lic, però, qualsevol bri d’optimisme es va fer a miques. Des d’aleshores, el problema ja no són només els preus, en particular els del gas, sinó també l'obtenció de subministrament d’aquest combustible fòssil. Rússia ja ha tancat l’aixeta a 5 països, mentre que continua reduint amb comptagotes l’enviament pel Nord Stream. Malgrat aquest escenari, Reynés reiterava davant la junta d’accionistes del passat mes de març la “idoneïtat” de l’estratègia. La idea inicial era que, si rebia el vistiplau, el projecte Géminis es tanqués aquest mateix 2022 després de la ratificació en una junta extraordinària d’accionistes. Però de moment, el projecte està en pausa.

Què hi ha al darrere?

El projecte Géminis passa per escindir Naturgy en dues companyies. D’una banda, tenir un negoci regulat de les infraestructures de transport i distribució d'energia —tant de gas com d'electricitat— i que tindria el seu pes a Espanya (un 74% del seu benefici operatiu). D'una altra, obrir un negoci liberalitzat que tindria molt més repartit el seu benefici operatiu (un 45% a Espanya, un 24% a l’Amèrica Llatina i el 31% restant en altres mercats).

Per a accionistes clau com La Caixa (a través del seu hòlding Criteria), blindar el primer dels dos negocis és clau. A diferència dels fons d'inversió, que poden veure en el negoci liberalitzat una capacitat de creixement més alta, així com uns marges superiors, Criteria veu més atractiva la rendibilitat per dividend, vinculada més al negoci regulat perquè oscil·la menys. Actualment, els principals fons amb accions de Naturgy són l'europeu CVC, l'americà GIP i l'australià IFM.

Però la crisi energètica no ha fet més que agreujar-se. A l’agost, la referència europea per al preu del gas, l'índex TTF, superava els 300 euros/MWh i, malgrat que Espanya no patia per les pressions de Rússia –no és la seva principal font de subministrament–, sí que ho feia per Algèria, proveïdor principal de gas amb qui en ple conflicte arran del gir històric del govern espanyol sobre el Sàhara l’energètica que dirigeix Reynés estava negociant un nou contracte per als pròxims anys.

A l’estiu, el mateix president de Naturgy refredava el discurs: “L’evolució de la conjuntura energètica europea i les múltiples incerteses regulatòries encara pendents de conèixer amb exactitud aconsellen adequar el calendari d’execució [del projecte Géminis] a l’evolució dels esdeveniments”, lamentava. Mentre que aquest octubre, en un esmorzar informatiu organitzat per la CEOE, deixava clar que “Géminis té tot el sentit estratègic, però ha de presidir la prudència abans que l’execució”. Al sector, es dona per fet que el context actual de crisi energètica no permetrà que Gèminis vegi la llum aquest 2022, tal com preveia el calendari inicial. Això, però, no vol dir que es descarti. “Té tot el sentit del món”, insistia el president de Naturgy. 

El problema del deute

Ara bé, qui no lamenta tant aquest retard és el govern espanyol. "Crec que estem en un moment on el que és important és donar seguretat i estabilitat al sistema gasista espanyol i Naturgy és una corporació particularment important", deia la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, fa dues setmanes sobre la divisió de l’empresa. I per si no havia quedat prou clar el missatge, uns dies més tard reiterava: “És la companyia més important per garantir el subministrament de gas natural” a Espanya i tancava la porta a qualsevol operació que “pugui posar en risc la transformació del sistema energètic i l’aprovisionament de gas”, deia en una entrevista a Cinco Días. 

Una de les qüestions que implicaria l’escissió seria el repartiment del deute i, en un principi, això esquitxaria més la part regulada. De fet, segons el que ha explicat l’energètica, l’operació suposa dividir en dos una companyia valorada en uns 45.000 milions d’euros, però el valor de cadascuna de les empreses dependrà de diversos factors, com l’assignació d’actius i el repartiment del deute. "Estem parlant d'electricitat, de gas, de béns essencials; si la part regulada s'emporta més deute això té un impacte", apunta el professor d'Economia de la UPF Xavier Brun. A més, diversos mitjans d'informació també han apuntat a un ball d'accionistes i han situat la francesa TotalEnergy a la diana.

Amb tot, al govern espanyol tenen clar que si una cosa ha mostrat la crisi derivada de la guerra a Ucraïna és la necessitat de tenir un sector clau com l’energètic estable, allunyat de possibles riscos. En el cas de Naturgy, l’any que ve no només tindria per davant resoldre la cruïlla sobre Géminis, sinó també la d’encarar, de nou, una negociació amb Sonatrach –la gasista algeriana– amb qui ha firmat un contracte per només un any.