Barcelona / MadridRècord anual de producció elèctrica eòlica i fotovoltaica aquest 2022 a Espanya. Però, malgrat això, el gas natural s'ha convertit, per primer cop, en la primera font de generació d'electricitat, precisament l'any en què el seu preu ha assolit rècords històrics a causa de la invasió russa d'Ucraïna.
Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Segons l'avançament publicat aquest dijous per Red Eléctrica –l'empresa que gestiona el sistema elèctric a l'Estat–, els cicles combinats de gas van produir un 24,8% de l'electricitat generada a l'Estat i es converteix en la primera tecnologia, per davant de l'eòlica (22,1%) i la nuclear (20,2%). L'any 2021 l'eòlica va ser la primera font d'electricitat, amb un 23,3%, mentre que la nuclear en va generar un 20,6% i el gas, que ara ocupa el primer lloc, era la tercera font amb 17,6%.
Principals fonts de generació elèctrica a Espanya
Dades en percentatge sobre el total. Les dades de la hidràulica i el carbó del 2022 són fins al novembre
Les causes de l'augment del pes del gas en la generació elèctrica cal buscar-les en dos factors. D'una banda, la sequera, que ha fet caure la producció hidràulica a mínims històrics: ha caigut quasi un 40% respecte a l'any anterior i ha passat a ser la setena font de generació, quan el 2021 ocupava el quart lloc.
Però, sobretot, l'impuls dels cicles combinats de gas ha vingut per l'exportació d'electricitat d'Espanya a Portugal i, sobretot, a França, un país que com que té nombroses centrals nuclears aturades ha hagut de comprar molta electricitat a Espanya. De fet, la situació s'ha capgirat perquè Espanya feia sis anys continus que importava electricitat i ara s'ha convertit en un país que el 2022 haurà venut 20.000 GWh als veïns.
Un altre fenomen que s'ha produït el 2022 ha estat l'augment de la generació elèctrica amb carbó, també impulsada per la crisi energètica causada per la guerra a Ucraïna. El 2021 la generació amb carbó va assolir el mínim històric, un 1,9% de tota l'electricitat, però aquest any ha repuntat i fins al novembre ja havia aportat el 2,8% de l'electricitat.
Descens de la demanda
Malgrat la recuperació econòmica postpandèmia, la demanda elèctrica a Espanya el 2022 ha sigut inferior a la de l'any anterior. Red Eléctrica calcula que s'han assolit els 250.000 GWh, un 2,2% menys que l'any anterior, però si es corregeix la dada amb el calendari laboral i l'impacte de les temperatures, la demanda hauria caigut un 3,1%.
Tot i el descens de la demanda, la producció elèctrica a Espanya supera els 276.000 GWh el 2022, un 6,5% més que l'any anterior. Un augment de la generació que ve impulsat, doncs, pels mercats exteriors i no pel consum intern.
L'augment del gas en la generació elèctrica és conjuntural i, de fet, la generació eòlica i la solar fotovoltaica han arribat a rècords històrics. "Aquesta evolució de l'eòlica i la fotovoltaica reforcen la posició d'Espanya com a motor renovable a la Unió Europea", assegura la presidenta de Redeia –la matriu de Red Eléctrica–, Beatriz Corredor.
Impuls de la fotovoltaica, però més emissions
De fet, l'eòlica el 2022 superarà els 61.000 GWh generats, xifra un 1% superior a l'any passat. L'eòlica és, doncs, la segona a font de generació elèctrica a Espanya, amb un 22,1% del total. Però el gran creixement l'ha fet la solar fotovoltaica, del 33%, i s'ha aproximat als 28.000 GWh. La fotovoltaica passa a ser la quarta font de generació elèctrica i ja representa el 10% del total, mentre que l'any passat ocupava el sisè lloc amb un 8,1%.
Segons les dades de Red Eléctrica, dos terços de la generació elèctrica a Espanya el 2022 (el 63,1%) es van fer sense emissions de CO2. El total, es calcula que el sistema elèctric va generar unes emissions de 44,7 tones de CO2 equivalent. És una xifra superior a la de l'any anterior (36 milions de tones) per l'augment de l'ús del gas i del carbó. De fet, el 2021 un 68% de l'electricitat generada va ser lliure d'emissions, cinc punts més que enguany.
Tot i l'augment de les emissions el 2022, el parc instal·lat per generar electricitat cada vegada és més net. El 2021 un 55,1% de la potència instal·lada era renovable, mentre que aquest 2022 ha augmentat fins al 58%. Durant l'any, Espanya ha sumat 4,6 GW de renovables, 1,2 GW dels quals són eòlics i 3,4 GW fotovoltaics. De fet, la fotovoltaica és la tecnologia que més ha crescut i, amb un 16% del total de la potència instal·lada, ja supera la hidràulica.
Els Estats Units, primer proveïdor de gas
La guerra a Ucraïna i els consegüents talls del subministrament de gas de Rússia han capgirat el negoci d'aquest combustible fòssil a escala internacional. Els estats membres s'han vist forçats a buscar altres proveïdors, així com premiar alguns dels ja coneguts. En el cas d'Espanya, cal destacar els Estats Units. Entre gener i novembre, les importacions de gas natural liquat (GNL) procedents dels EUA han assolit els 116.197 GWh, cosa que es tradueix en el 28,5% de tot el gas que ha importat Espanya durant aquest període de temps, segons les últimes dades publicades per Enagás. De fet, es va registrar un màxim històric al març (16.264 GWh) quan els països van començar la cursa per omplir magatzems en previsió d'un hivern complicat.
Si es compara amb el mateix període del 2021, l'escalada dels Estats Units com a principal proveïdor és clara. Entre gener i novembre només se n'havien importat 49.434 GWh (un 13,1% del total). En aquell moment, Algèria era el proveïdor principal (44,3% del total del gas importat). Però enguany, després d'un any convuls amb el país africà –arran del gir històric d'Espanya sobre el Sàhara–, Algèria ha exportat a Espanya el 23,7% del total del gas que ha rebut i s'ha convertit en el segon proveïdor.
Amb tot, cal tenir en compte que no tot el gas que rep Espanya és per a consum intern, perquè un cop arriba una part també es pot reexportar a altres països, sobretot el que prové dels Estats Units, que aquest any s'ha convertit en un soci indispensable per a Europa. Al març, Washington es va comprometre a facilitar l'enviament de fins a un 68% més de gas liquat el 2022 a la Unió Europea.
Espanya té gasoductes a través dels quals pot enviar gas a França i Portugal (des de fa un temps també amb el Marroc, però la quantitat de moment és baixa). A més, aquest estiu també ha impulsat la reexportació de GNL, és a dir, que les plantes que estan repartides per la costa també han servit de port: han descarregat gas liquat que altres vaixells han carregat després. Un clar exemple ha estat el cas de Barcelona, que ha impulsat aquesta via amb Itàlia.