El futur energètic d’Europa flota a les costes de Cadis

BarcelonaNou vaixells porten dies aturats a pocs quilòmetres de les costes de Cadis. Quan van salpar des dels Estats Units, el destí de molts europeus depenia d’ells: el gas natural liquat (GNL) que portaven serviria per passar l’hivern, mantenir les sancions contra Rússia i trobar una alternativa al gas que ve de Moscou. Per paradoxes de l’economia, quan van arribar als ports espanyols, Espanya ja no els necessitava, com a mínim de moment. Així ho va anunciar al principi d’aquesta setmana l’empresa Enagás.

Si fa un mes Europa temia l’escassetat de subministrament, ara Espanya té emmagatzemat més gas del que necessita i les instal·lacions per rebre la càrrega d’aquests vaixells estan temporalment ocupades.

És una història que recorda els colls d’ampolla de després de la pandèmia, explica a l’ARA el secretari general del comitè espanyol de la Cambra de Comerç Internacional, Jordi Sellarés: "Aleshores va fer-se famosa la imatge de la gran quantitat de bucs fondejats davant el port de Los Angeles, que no donava l'abast per descarregar tot el que arribava d’Àsia".

Tal com va passar en aquell moment amb el transport marítim, els preus s’han disparat: si l’any 2020 llogar un vaixell per portar gas natural liquat costava menys de 60.000 dòlars, avui el preu supera els 100.000 dòlars.

Un mercat molt repartit

Per enviar un vaixell de gas natural liquat a Espanya hi intervenen molts actors. En primer lloc, els venedors i els compradors de gas, separats per milers de quilòmetres de distància. Entremig, els vaixells que fan el transport i els intermediaris. En alguna ocasió poden ser la mateixa empresa, però sovint no ho són, ja que cadascú s’especialitza en una part de la cadena. Els intermediaris aprofiten les diferències de preus i assumeixen part del risc que els altres no volen prendre. Paguen al venedor, asseguren un producte al comprador i s’arrisquen –sovint a crèdit– llogant el vaixell i acceptant tots els riscos de la travessa.

Els vaixells aturats a les costes de Cadis generen una pregunta: qui està pagant els milers de dòlars diaris que costa mantenir-los allà? L’advocat especialitzat en dret marítim Andrés Candomeque explica que això depèn del que hagin pactat les empreses implicades, i afegeix: "Normalment es trasllada al contracte de compravenda. Si hi ha un problema i no es pot descarregar perquè el comprador no pot rebre la mercaderia, serà el comprador qui assumeixi aquest cost. En principi hauria d’estar tot ben regulat als contractes".

Candomeque menciona una altra hipòtesi respecte al que passa a Cadis: "En algunes ocasions no tenen comprador. Els intermediaris van fins a Algesires a fondejar el vaixell i en funció del mercat tiraran cap als Estats Units, l’Àfrica o el nord d’Europa". Són, literalment, vaixells que esperen el millor postor. Actualment, els grans mercats de consum de GNL són a Europa i, especialment, a l’Àsia oriental. L’any 2021 només la Xina ja va consumir més gas natural liquat que tots els països europeus junts.

Elcano, líder a Espanya; Qatar, al món

Un dels vaixells aturats a prop de Cadis és el Castillo de Caldelas. Fabricat al Japó i amb bandera de Malta, aquest vaixell va arribar des dels EUA per transportar gas natural liquat. És propietat d’Elcano, l’empresa que es defineix al seu informe anual com "el primer grup espanyol en transport de càrrega". En total tenen 23 embarcacions, de les quals quatre es dediquen al transport de GNL. Elcano va ser fundada com a empresa pública poc després de la Guerra Civil; després va ser privatitzada l’any 1997 i en l'actualitat està en mans d’un empresari gallec, José Silveira Cañizares. L’any passat van tenir uns beneficis de 9,5 milions d’euros.

Són lluny de la líder del sector, l’empresa de Qatar Nakilat, que en només un trimestre del 2022 va guanyar 320 milions de dòlars. Al món només hi ha 700 vaixells que transporten gas natural liquat, i el 10% són de Nakilat. Qatar té la flota més gran i el 12% de les reserves mundials de gas. Per això Europa mira cap a Doha.

Saad al-Kaabi, ministre d’energia de Qatar i cap de l’empresa estatal de gas, ja adverteix el Vell Continent al Financial Times: aquest hivern està resolt, però la crisi energètica serà "molt pitjor" l’any que ve si s’han de reomplir les reserves sense el gas rus. Els vaixells que esperen a Cadis són el reflex d’una partida que tot just comença.