França s'arma contra l'hivern més difícil

ParísFrança, primera potència nuclear europea i país amb un mix energètic on el gas té poc pes, hauria de ser el soci comunitari que afrontés amb més garanties un hivern que serà molt complicat a Europa, amb Rússia que ja ha tancat l'aixeta del gas i una alça de preus energètics sense precedents. Però la crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna ha arribat en el pitjor moment per a França, amb més de la meitat dels reactors nuclears aturats per problemes tècnics i tasques de manteniment des de fa mesos. La situació fa que la producció d'electricitat sigui històricament baixa –ha hagut de comprar electricitat a Espanya per garantir l'abastiment– i augura un hivern difícil.

El govern francès és dels pocs que s'han atrevit a parlar obertament del risc de racionament energètic. Només es planteja en el pitjor dels escenaris, però l'executiu ja ha demanat a les empreses plans de sobrietat energètica i ha advertit que si hi ha racionament elles serien les primeres afectades. La ministra de Transició Ecològica, Agnès Pannier-Runacher, va fer una crida divendres a la "responsabilitat col·lectiva" per reduir el consum de gas i electricitat i poder evitar problemes de subministrament que acabin amb talls de llum. "La clau per passar l'hivern és la mobilització general", va advertir la ministra.

Que Rússia deixi de bombejar gas a Europa afecta França en menor mesura que els països més dependents, com Alemanya, Hongria i Eslovàquia. El país només comprava el 17% del gas que consumeix a Rússia i en els últims mesos ha reduït el percentatge fins al 9% en previsió que el gas deixés d'arribar. "França s'està preparant per a aquest escenari des de la primavera. Les reserves de gas estaran al màxim d'aquí unes dues setmanes", assegurava divendres Pannier-Runacher, hores abans que Rússia tanqués del tot l'aixeta. Les reserves de gas es troben actualment al 92% de la seva capacitat, però els experts asseguren que només serveixen per abastir el país durant dos mesos, just abans que arribi el fred.

Escut tarifari

El que més preocupa als francesos és la factura energètica, que es podria disparar a principis del 2023, en ple hivern. El govern va posar en marxa al febrer un "escut tarifari" per limitar l'alça del preu del gas i l'electricitat per als consumidors. La factura de la llum, per exemple, no pot pujar per sobre del 4% prenent com a referència els preus de l'octubre del 2021. Sense aquesta limitació, la factura hauria pujat més d'un 44%, segons dades oficials.

L'escut tarifari, sumat al descompte del gasoil i la gasolina, ha permès que la inflació a França no hagi pujat tant com en altres països –va augmentar un 5,8% a l'agost, en comparació al mateix mes del 2021, la xifra més baixa de la zona euro–. Però les mesures no són gratis: a l'Estat li ha costat tot plegat 24.000 milions d'euros. L'escut tarifari caduca a finals d'any i la idea de l'executiu és prorrogar-lo per al 2023, però encara no ha concretat si l'allargarà en les mateixes condicions.

Rècord del preu de la llum

Sense un topall, la factura elèctrica s'incrementaria notablement. Els preus majoristes s'han multiplicat per 12 en un any: han passat dels 85 euros el megawatt hora (MWh) als gairebé 1.000 euros actuals. Els consumidors no veuran reflectit l'augment a la seva factura fins al febrer, però els experts adverteixen que podria pujar entre un 30% i un 40%. El govern ho desmenteix i subratlla que algunes mesures per frenar l'impacte de l'increment del cost de l'electricitat continuaran en vigor. "Hi haurà un augment, però serà contingut", assegurava aquesta setmana la primera ministra, Élisabeth Borne.

L'executiu també fa setmanes que pressiona Électricité de France (EDF) –gestora del parc nuclear– perquè acceleri la posada en marxa dels reactors que estan aturats. Aquesta setmana gairebé 6 de cada 10 reactors no estaven en funcionament. Segons EDF, la previsió és que bona part dels reactors es tornin a posar en marxa abans de finals d'any, i la resta, a principis del 2023. "EDF s'ha compromès a posar-los tots en funcionament aquest hivern", assegurava la ministra de Transició Ecològica.

Amb tot, el govern d'Élisabeth Borne està ajornant la presentació d'un pla de sobrietat energètic que podria obligar les empreses a fer gestos d'estalvi com apagar la il·luminació durant la nit o abaixar la calefacció. L'executiu, que no té majoria parlamentària, espera que les empreses prenguin mesures sense que s'imposin per llei i s'ha donat de marge fins a finals de setembre o principis d'octubre. Aleshores l'hivern ja estarà més a prop.